Les treballadores socials exigeixen participar en les polítiques d’habitatge

Els professionals alerten que la dificultat per accedir a l’habitatge i els desnonaments han desbordat l’Administració, que ha estat “poc àgil”

Els treballadors socials plantegen una sèrie de mesures per assegurar una intervenció especialitzada i millorar la coordinació entre els agents implicats en matèria d'habitatge. Aquesta necessitat sorgeix arran de “la gran diversitat d’actuacions i organització entre els diferents municipis, així com als consells comarcals i a la Generalitat”.

Així ho constata un dictamen del Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT) sobre habitatge i treball social. A més, aquests professionals alerten que la realitat també és diversa pel que fa a “la dotació d’alternatives habitacionals, al parc públic d’habitatge i a la tipologia d’ocupacions en precari que es donen arreu”, un fenomen que s’ha incrementat de manera exponencial en els darrers anys.

La dificultat d’accés a l’habitatge i els processos de pèrdua del mateix –cada vegada més vinculats a la incapacitat de pagar el lloguer, més que no pas la hipoteca— han desbordat l’Administració Pública, “poc àgil” segons l’informe de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del TSCAT.

La manca de recursos per cobrir les necessitats de la ciutadania, uns protocols antiquats i la quantitat de requisits a justificar per accedir als ajuts públics, que “fan molt feixuga la tramitació”, han propiciat la mobilització de la societat civil i la situació en conjunt “ha sacsejat les estructures organitzatives de les treballadores socials, en especial als Serveis Socials Bàsics (SSB)”.

El principi d'equitat perilla per la intervenció desigual arreu del territori

L’assumpció de funcions que no els pertoquen, que se sumen a una llarga llista de competències pròpies, satura la seva capacitat de resposta, mentre que la diversitat en la intervenció arreu del territori –no sempre hi ha Oficines d’Habitatge municipals, la dotació de professionals és molt dispar i no hi ha un únic circuit de coordinació amb els SSB—  fa perillar el principi d’equitat.

Davant d’aquesta realitat, el TSCAT reivindica la figura de la treballadora social allà on hi hagi atenció, tractament i competència en matèria d’habitatge, per tal que intervingui en els espais de valoració d’alternatives habitacionals i de concessió de recursos. La professió posa en valor la mirada tècnica i la valoració integral, sobretot en clau de detecció i prevenció de les situacions de risc. El repte és assegurar l’especialització i, alhora, una bona coordinació per evitar la fragmentació de la intervenció.

En els processos de desnonament, en què actualment es donen múltiples fórmules per atendre les famílies i cercar alternatives, les treballadores socials defensen que no han de ser presents en el moment dels llançaments (execucions judicials), ja que no forma part de les funcions tècniques assistir cap comissió judicial ni tenen funcions executòries.

Pel que fa a les ocupacions en precari d’habitatges, les professionals del treball social se senten “en dimensions poc concretades, ja que no s’han establert protocols de resolució i cada situació depèn molt de la voluntat de la propietat per regularitzar-les”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article