El 60% de les persones amb problemes de salut mental es troba en risc d'exclusió social

Un informe de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver i la Fundació Pere Tarrés constata que un de cada quatre casos són d'alt risc

Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida i la seva evolució dependrà dels factors que incideixen en la seva aparició. Identificar quins són aquests factors socials de risc i com influeixen en l’atenció a les persones amb problemes de salut mental és l’objectiu de l’informe que ha elaborat la Fundació Sanitària Sant Pere Claver i la Fundació Pere Tarrés.

La recerca, que s’ha dut a terme en els centres de salut mental infantojuvenil i d’adults del districte de Sants-Montjuïc de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver, tenia com un dels objectius analitzar les dificultats i complexitats que té l’atenció a la salut mental quan la vulnerabilitat i el risc d’exclusió social són presents en la vida diària de les persones que tenen un trastorn mental. 

Entre un mar de dades, en destaca una: el 60% de les persones analitzades que tenen problemes de salut mental es troben en una situació de risc d'exclusió social. A més, un de cada quatre casos són d'alt risc. L'informe també destaca que el 71% de les persones entrevistades ha viscut situacions vitals crítiques com ara maltractament, assetjament, diversos ingressos psiquiàtrics, desnonaments, problemes amb la justícia o altres situacions de caràcter greu. 

“Com més complicada sigui la situació de la persona, més factors de risc acumula”

Entre els ítems analitzats, s’han tingut en compte diferents característiques com l’edat actual i d’inici del trastorn mental, la nacionalitat, el nivell d’estudis, la situació laboral, el nivell socioeconòmic de l’usuari i de la seva família, les condicions de salut general i de la salut mental en concret, si pateix situacions vitals crítiques i factors de risc que condicionen la seva atenció en salut mental. “Com més complicada sigui la situació de la persona, més factors de risc acumula i més complexa es fa la seva atenció en els centres de salut mental”, ha explicat la cap de Metodologia i Estudis en Acció Social de la Fundació Pere Tarrés i directora de la recerca, Montserrat Martínez Melo.

Per la seva banda, el director de Sant Pere Claver- Institut Docent Recerca, Lluis Mauri, ha destacat que “incloure les dimensions socials en la història clínica pot ajudar als professionals mèdics a fer un diagnòstic i tractament més complet”. Poder arribar a aquest nivell d’exigència implica major coordinació i informació entre tots els professionals que formen els equips assistencials però també ajuda a la gestió de les expectatives de la persona atesa, de la seva família i del seu entorn. "En alguns casos caldrà parlar amb l’escola, el lloc de feina o amb la comunitat en el cas de persones d’origen immigrant", ha explicat. La dificultat de l’idioma i els estigmes contra les persones que tenen trastorns mentals en algunes comunitats estrangeres fan que moltes d’elles no arribin als serveis sanitaris i no puguin rebre una correcta assistència a la seva patologia.

Recomanacions per als professionals i les institucions

L’informe també inclou recomanacions adreçades tant als professionals que atenen aquestes persones com a les institucions. Entre aquestes, hi ha la de fomentar els programes de suport comunitari coordinats a l’atenció en salut mental, lluitar contra la cronificació, flexibilitzar mentalitats, processos i procediments, tenir especial atenció a la diversitat cultural, difondre els recursos assistencials entre les persones ateses i la comunitat, impulsar la formació especialitzada i crear taules de treball especialitzades en l’atenció als factors de risc.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article