Girona detecta una trentena de joves extutelats que viuen al carrer un cop complerts els 18 anys

ACN

L'Ajuntament de Girona ha detectat una trentena de joves extutelats per la DGAIA que viuen als carrers de la ciutat. Això passa perquè un cop han complert els 18 anys, la Generalitat ja no se'n fa càrrec i els obliga a abandonar el centre d'acollida on estan. El problema s'agreuja ja que totes aquestes persones són immigrants que han entrat de manera irregular, no tenen papers i per tant tenen menys opcions de buscar una sortida laboral. Des del consistori gironí reconeixen el problema, i admeten que en molts casos acaben "entrant en circuits de delinqüència per poder tirar endavant".

La regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona, Eva Palau, diu que "cal buscar una solució", i espera que per al futur govern de la Generalitat sigui un "tema prioritari". Associacions com Girona Acull denuncien que es tracta d'una "qüestió humanitària urgent" i lamenten que "l'administració se'n desentengui" i que això "obligui les entitats" a atendre aquests joves.

L'augment progressiu de joves immigrants irregulars menors d'edat que han vingut Girona els últims anys ha obligat a entitats com Girona Acull a atendre'ls un cop fan 18 anys, ja que l'ajuntament reconeix que "els recursos són limitats". La DGAIA tutela aquestes persones fins que compleixen la majoria d'edat. A partir d'aquell moment, han d'abandonar el centre d'acollida on estiguin i es queden al carrer. "Des de Girona Acull hem hagut de fer una crida perquè la situació és d'emergència humanitària", explica el membre de la plataforma Karim Sabni.

De moment l'associació ha aconseguit famílies que podran acollir momentàniament alguns d'aquests joves, però demana que l'ajuntament "intervingui" i es faci càrrec d'aquestes persones. "Se'ls ha d'oferir un sostre i un suport d'inserció en el món laboral i formatiu, perquè són ciutadans de Girona que estan empadronats", remarca Sabni.

Des del consistori gironí admeten que "és un problema de ciutat" i reconeixen que "no tenen recursos suficients" per oferir a aquesta trentena de joves que vaguen per la ciutat. La regidora de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona, Eva Palau, espera que el nou govern de la Generalitat "posi sobre la taula aquesta qüestió" i deixa clar que "és una situació que es viu a tot el país". "L'objectiu és treballar tots junts i poder integrar-los per evitar que acabi sent un punt de conflictivitat", assenyala.

Palau explica que molts dels que arriben a la ciutat en realitat venen d'altres pobles propers que no tenen cap recurs, i creuen que a Girona el trobaran. Un altre motiu és la proximitat amb localitats que tenen un alt índex d'immigració com Salt.

La Sopa no és el millor entorn

En el què sí coincideixen Palau i Sabni és en el fet que el el Centre d'Acollida i Serveis Socials La Sopa no és el millor lloc per ubicar-los, malgrat que alguns d'ells han acabat anant-hi. "Són un perfil de ciutadà que no és l'adient per tot l'ambient que hi ha a La Sopa", comenta Palau.

Des de Girona Acull proposen que els pisos buits que el consistori ha expropiat a les entitats financeres es facin servir per donar refugi a aquests joves. Sabni també ha obert la porta a utilitzar l'alberg municipal per tal d'acollir-los. "Estan desemparats i han de viure al carrer. La prioritat és donar-los de menjar i un sostre", assenyala.

Cada cop més

Palau ha subratllat "l'increment important" que hi ha hagut els últims mesos en l'arribada de menors immigrants que passen a ser tutelats per la DGAIA i que al cap d'un temps surten al carrer. "Sempre n'hem rebut, però ara arriben gairebé setmanalment", destaca.

El problema és que alguns acaben entrant en "circuits delinqüencials" per tal de poder tirar endavant. En aquest sentit, Sabni lamenta que les ajudes que dona la DGAIA triguin entre quatre i cinc mesos. "Mentre no li arriben els diners de què viu aquesta persona?" es pregunta.

El membre de Girona Acull explica que un dels llocs on es concentren més joves és darrere de l'estació de trens de la ciutat. "Estan allà o en pisos ocupats i la realitat és que alguns acaben robant perquè han de sobreviure com poden", lamenta Sabni.