La DGAIA preveu una arribada d’infants estrangers no acompanyats “sense precedents”: 200 cada mes del 2018

El Govern respon l’Ajuntament de Barcelona que s’ofereix habitatge i ajuts als joves que fan 18 anys i li reclama més col·laboració

Catalunya va rebre durant tot l'any 2017 gairebé 1.500 infants estrangers no acompanyats, xifra que suposa més del doble dels 684 de l'any anterior i els 377 del 2015. Tot i el lleuger descens d'arribades aquest passat desembre, es preveu un increment general aquest 2018 que podria arribar als 200 infants cada mes i als 2.500 al llarg de l’any, segons els experts.

Per això, la DGAIA ha engegat un pla de xoc en el marc de la Taula d'abordatge del fenomen on estan representades les administracions locals i les entitats socials del sector. L'objectiu és agilitzar els tràmits per l'acollida dels menors i millorar la seva integració social i laboral al territori.

Durant els sis primers mesos de l'any van arribar entre 66 i 94 joves cada mes. Però juliol, agost i setembre van suposar un augment notable, fins als 145 menors mensuals. La DGAIA esperava que la xifra es reduís passat l'estiu, però a l'octubre en van arribar 208 i al novembre 222. El col·lapse dels centres d'acollida i residencials es va fer patent, així com l'acumulació de joves a les dependències de la Fiscalia de Menors de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia. Finalment, al desembre, les xifres van baixar a 155, cosa que va suposar un total de 1.489 menors arribats. Tot i aquest lleu descens del desembre, les primeres dades de gener fan preveure que el 2018 s'assemblarà força al segon semestre del 2017 i, per tant, la xifra a final d'any tornarà a ser de rècord.

A 31 de desembre, 1.153 menors seguien amb expedient obert per la DGAIA. En total, la Generalitat va acollir de gener a novembre 1.958 menors, comptant els que havien arribat el 2016. Dels menors acollits, més de dos terços són marroquins, un 95% són nois, i més del 80% tenen 15 anys o més.

Objectiu: inserció social i laboral

Segons el secretari d'Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, el sistema d'acollida de menors estava pensat fins fa poc amb l'objectiu de retornar-los a les seves famílies, ja que es tractava de menors catalans. Amb els estrangers l'objectiu és diferent, perquè venen amb la voluntat d'emancipar-se i treballar. Per això, el tractament ha de ser diferent i orientat bàsicament a donar-los coneixements i eines laborals per a la seva inserció laboral.

Però l'arribada “sense precedents” de joves els últims mesos va provocar una saturació dels recursos d'atenció immediata i una polèmica entre la Fiscalia de Menors i la de Barcelona, la jutgessa degana de Barcelona, la Sala de Govern del TSJC, el Síndic de Greuges i la Generalitat per l'estada durant dos o tres dies de menors a la sala d'espera de la fiscalia, a la Ciutat de la Justícia, perquè se'ls assignés una plaça en un centre d'acollida mentre els feien les proves d'edat. Tradicionalment els menors s'estaven a les dependències dels Mossos al complex judicial, en cel·les. Però en ser menors i no haver comès cap delicte es va prohibir la seva estada allà. L'acumulació de nens a fiscalia va fer optar la Generalitat per l'Institut de Medicina Legal i Forense, un edifici del propi complex judicial. Però finalment aquesta opció també va ser vetada per la jutgessa degana, i ara els menors tornen a estar a la sala d'espera de la fiscalia, tot i que l'acumulació ja no és tant notòria.

Per reduir les esperes, en l'últim semestre s'han creat 600 places noves per a joves tutelats, 550 de les quals específicament per a estrangers, i el 30% d'aquestes dirigides directament a facilitar l'emancipació. Tot això s'ha fet, recorden des del Departament d'Afers Socials i Famílies, malgrat la intervenció econòmica dels comptes de la Generalitat per part del govern espanyol i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Tot i que el 90% dels menors arriben directament a Barcelona atrets per la fama de la ciutat, finalment només s'hi queden el 26% del total. Al principi no volen marxar-ne, però la insistència i convicció dels treballadors socials, fa que acabin preferint estar en zones més rurals, similars als seus pobles d'origen del Marroc, amb condicions d'allotjament i d'integració molt millors que a la capital.

Deu línies d'actuació

El pla integral té deu línies d'actuació dividides en tres grans objectius de millora: la primera atenció, l'acollida posterior i el procés d'emancipació i integració social. Així, es volen reduir els trasllats de fiscalia als centres i viceversa per fer tràmits, identificació o proves d'edat per tal de minimitzar la victimització dels menors i preservar la seva integritat. També es pretén analitzar el relat i el trajecte migratori dels menors quan arriben a la Ciutat de la Justícia i als centres d'acollida, per tal de millorar la seva atenció, així com millorar la primera atenció sanitària, psicològica, higiènica i d'alimentació.

Per millorar l'acollida, es vol teixir una xarxa local d'atenció, acolliment, integració i suport a l'autonomia dels menors. Es vol potenciar l'acolliment en famílies extenses, ja que molts d'ells tenen parents a Catalunya, així com en famílies alienes, tot i que seguissin tutelats per la DGAIA. També es pretén potenciar els pisos d'atenció social a joves tutelats i extutelats, de 16 a 21 anys, per garantir una atenció més personalitzada.

Per millorar el procés d'emancipació i integració social es treballarà amb xarxa per oferir formació ocupacional i habilitats laborals, i també s'intentarà que puguin accedir a la prestació de garantia juvenil, tot i la seva edat i el poc temps de tutela. Per últim, s'intentaran crear vincles amb la comunitat marroquina de cada zona.

Justament, sobre l'emancipació, la inserció laboral i el pas a la majoria d'edat, la DGAIA recorda que els joves són lliures de marxar i fer el què vulguin quan fan 18 anys, però també assegura que, si volen, poden accedir a serveis, assessorament jurídic i laboral, pisos i fins i tot una prestació econòmica de 650 mensuals durant un període que va dels 6 mesos als tres anys, o sigui fins que en fan 21. Només el 37% dels joves demanen un recurs residencial, que normalment són pisos compartits amb altres joves. A més, davant algunes crítiques, com ara la de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat recorda que els majors d'edat són competència dels ajuntaments i que la tramitació de la seva documentació per tenir permís de treball o residència depèn del govern espanyol.

Sobre la ciutat de Barcelona, recorden que en diversos consorcis que tenen la Generalitat i l'Ajuntament, com el d'educació o el sanitari, el Govern aporta un 60% dels fons i el consistori el 40% restant. En el cas del consorci dels serveis socials, la Generalitat va aportar 53 milions i l'Ajuntament 2. A més, la Generalitat ha augmentat el contracte-programa de serveis socials amb l'Ajuntament de 44 a 59 milions d'euros.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article