Àlex Santaló, il·lustrador: “El càncer torna en un de cada 10.000 casos i vaig ser jo”

Cristina Allué  @crisallue 

“Estava al bany i vaig tornar a sentir una sensació familiar al cos. No era que tingués mal o alguna cosa física. Llavors vaig saber que el càncer havia tornat”, així ho explica l’Àlex Santaló, que és dibuixant. Amb 17 anys va tenir un càncer testicular amb metàstasi al sistema digestiu, i 17 anys anys després, com una maledicció, amb 34 anys, en va tornar a tenir un altre a l’altre testicle. “Com pot passar que torni? Només passa en un de cada 10.000 casos. Va ser el meu. Què hi farem”, explica l’Àlex a l’altra línia del telèfon.

Tres anys després de superar aquell segon càncer, mentre mirava a la televisió ‘Rambo’, la pel·li del Sylvester Stallone que se sabia de memòria de tantes vegades com l’havia vist, va recordar quan li va haver d’explicar a amics i familiars que tornava a tenir càncer. L’escriptor Marc Pastor, que és amic seu també, li va insinuar llavors: “Per què no fas un còmic explicant la teva experiència?”. I, davant el televisor, va agafar l’iPad i va començar a escriure tots els records que li van venir al cap. “Ho vaig vomitar tot i vaig començar a treballar un guió”. D’allò en va sortir el còmic ‘17. Vivir, Revivir, Sobrevivir’.

“Evidentment que el llibre vol ser un agraïment als meus familiars i amics, però sobretot és un agraïment als metges i les infermeres de la Vall d’Hebron que em van salvar la vida”, explica. Per agrair-los la dedicació, l’esforç i l’estima, l’Àlex Santaló segueix muntant campanyes per dotar de més recursos la investigació contra el càncer que es fa als hospitals catalans.

Enguany ofereix una il·lustració seva a canvi d’una donació que es destina tota ella a l'Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron. “Em va contactar una multinacional per llençar una campanya benèfica pel Dia Mundial contra el Càncer. La campanya consistia a fer una il·lustració i vendre la versió digital a canvi d’un donatiu que aniria a la lluita contra la malaltia. Evidentment vaig acceptar, però a cinc dies de l’entrega em van dir que no podria ser. Aleshores vaig decidir tirar endavant la proposta pel meu compte”, explica.

Aprendre a viure amb el càncer és sobreviure’l

Van ser els pediatres els qui li van diagnosticar el càncer per primera vegada, amb 17 anys, després que els metges de l’atenció primària li diguessin que podria ser una apèndix que ja havia passat. Un cop diagnosticat, va passar a la planta dels adults i, allà, el va atendre el doctor Bellmunt, que ara és una referència als Estats Units. “Molts dels metges que ens han atès aquests 15 o 20 anys als hospitals catalans com la Vall d’Hebron ara són molt reconeguts”, explica l’Àlex orgullós.

Va ser el doctor Bellmunt qui li va explicar finalment què era el que tenia al cos. “El primer que se’m va passar pel cap va ser si podria tenir fills”. I sí que n’ha tingut, de fills, però a través de donants i no fa massa. La segona vegada que va tenir el càncer, li va dir al doctor: “He de preocupar-me, doctor, d’aquí 17 anys, amb 51?”. “I ara! –li va respondre amb un somriure el metge– Només en tens dos, de testicles!”. La història de l’Àlex és un exemple de com aprendre a viure amb el càncer és, de fet, sobreviure’l.