“Cada vegada s’actua amb més violència contra els veïns perquè marxin”

Els col·lectius veïnals de Barcelona reclamen la fi de l'empresa Desokupa que fa fora les famílies “amb dinàmiques mafioses”

Una família denuncia haver patit un avortament quan l'empresa intentava fer-los fora del seu habitatge del Raval


“Cada vegada s'actua amb més violència sobre els veïns perquè marxin”. La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Stop Desnonaments Raval i l'Observatori DESC han alertat aquest dimecres que els desnonaments per part d'empreses professionals contractades pels propietaris de les finques comencen a “posar en perill“ fins i tot les persones. Per això, reclamen a les administracions que “reaccionin”. En concret, assenyalen l'empresa Desokupa i reclamen posar fi a la seva activitat.

Expliquen, com ho ha fet el portaveu de Stop Desnonaments Raval, Iñaki García, que els treballadors de Desokupa pràctiques d'una "violència intolerable" i, com també ha explicat el representant de la FAVB Joan Maria Soler, tenen dinàmiques “mafioses”, que “extorsionen el veïnat fins a uns límits que són inhumans”. Un exemple extrem d'aquestes pràctiques és el que ha denunciat una família que viu al barri del Raval de Barcelona, al districte de Ciutat Vella.

Shah Salahuddin ha explicat que, després de rebre diverses visites de Desokupa, el 6 d'octubre els van tallar la llum i, unes hores més tard, diversos treballadors d'aquesta empresa es van presentar al pis. Quan la dona, Joly Aktar, va obrir, els treballadors van empènyer la porta i ella va caure. Shah va arribar de treballar a la una de la matinada i es va trobar Joly, que estava embarassada d'uns tres mesos, a terra en un bassal de sang i la seva filla plorant.

Aquesta família, originària de Bangla Desh, va començar a patir les visites de Desokupa en silenci perquè sentia “vergonya” d'haver firmat un contracte de lloguer que va resultar ser fals. El van signar amb un inquilí del pis que es va fer passar pel propietari i a qui van pagar sis mesos de fiança, 3.000 euros. Però després que Joly patís l'avortament, van decidir denunciar als Mossos d'Esquadra el que havia passat i, també, explicar-ho públicament, amb el suport de la FAVB, Stop Desnonaments Raval i l'Observatori DESC.

Faltes “molt lleus” per Desokupa

Tot i que els propietaris del pis els van oferir diners a canvi que marxessin o retiressin la denúncia, la família els ha rebutjat, perquè, segons han insistit, el que volen és “justícia” i perquè esperen que l'exposició de la seva situació ajudi que altres persones no pateixin les pràctiques de Desokupa, que ha esgrimit en moltes ocasions que les seva activitat es troba emparada per la llei. Shah ha relatat els nervis i estrès que han passat durant aquests mesos, en què fins i tot ell ha hagut d'agafar la baixa, i l'angoixa de Joly en obrir la porta a les fosques aquell dia. Després que ella caigués a terra, els treballadors de Desokupa no van arribar a entrar i van marxar, segons ha explicat la família.

La denúncia que van interposar contra Desokupa va tirar endavant i el judici es va celebrar el 30 de gener. Segons han explicat des de Stop Desnonaments Raval, les penes que es demanen per a Desokupa són per faltes, una qualificació que consideren “molt lleu”. Per això aquest col·lectiu veïnal ha anunciat que, si bé estan a l'espera de la decisió del jutge, és molt probable que la recorrin. També lamenten que l'acusació només es dirigeix contra l'empresa Desokupa, quan els propietaris hi tenen “una responsabilitat”. “No es pot tolerar que contractin aquests serveis”, ha afirmat Iñaki García.

Responsabilitat política per evitar “extorsions” i “traves”

Soler ha afirmat que aquest cas és un exemple d'un problema estructural a la ciutat de Barcelona i que “mereix la màxima preocupació i tots els esforços unitaris per revertir la situació”. “El canvi estructural que provoca la gentrificació a Barcelona no només s'empara en mesures legals, sinó que es donen dinàmiques totalment denunciables”, ha condemnat el portaveu de la FAVB, que ha fet una crida a la “responsabilitat política” i a la “mobilització”. També ha ressaltat que la llei els va “en contra” i ha demanat canviar la Llei d'arrendaments urbans (LAU) “el més aviat possible”.

Així mateix, Irene Escorihuela, de l'Observatori DESC, ha denunciat les “traves contínues” per portar a judici les pràctiques de Desokupa i ha destacat el cas del desallotjament de Cal Dimoni, al barri de Gràcia, en què van haver de recórrer més d'una vegada perquè la instrucció tirés endavant, després, per exemple, que no poguessin assumir la fiança de 10.000 euros que els demanaven per obrir la investigació. Escorihuela ha definit Desokupa com una “organització criminal, que actua amb fins criminals”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article