La PAH proposa que el 30% dels nous edificis de Barcelona es destini a habitatge públic

Cristina Allué  @crisallue 

Els col·lectius veïnals han posat aquest dimarts sobre la taula de l'alcaldessa Ada Colau fins a cinc mesures per ampliar el parc d'habitatge a Barcelona. La PAH, l'Observatori DESC, la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el Sindicat de Llogaters i l'Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible (ABTS) han presentat una proposta que, entre altres, contempla que el 30% dels edificis nous que es construeixin a la ciutat es destini a habitatges de protecció social.

Els motius de les demandes són ben coneguts ja per als veïns. En els darrers tres anys la ciutat ha patit 12.3322 desnonaments i el 84% de tots ells estan relacionats amb el règim de lloguer. Per als col·lectius que presenten ara una moció perquè el Ple municipal la debati, “la precarització de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) facilita l'especulació amb l'habitatge“. De fet, tal com no es cansen d'explicar, la ciutat pateix una bombolla en els preus dels lloguers: el preu mitjà ha augmentat un 24% en els darrers tres anys, i en alguns barris arriba fins al 66%.

A més, recorden que a Barcelona el parc públic de lloguer ronda al voltant de l'1%, quan a les principals ciutats europees són del 15% o el 20%. A tot això se li afegeix el que les entitats denuncien com “la compra frenètica d'edificis sencers” per part de fons voltors que expulsen els veïns, cada vegada de forma més violenta, tal com ja vam explicar al Social.cat aquest estiu en un monogràfic especial.

Així doncs, alhora que segueixen exigint que es pugui sancionar els pisos buits en mans d'entitats financeres, les entitats veïnals presenten ara un seguit de mesures. La primera és poder destinar el 30% dels nous edificis sotmesos a rehabilitació integral o de nova construcció a habitatges de protecció oficial de gestió pública i municipal.

També reclamen que es regulin d'una vegada per totes els allotjaments turístics, com també els albergs de joventut o les residències col·lectives d'allotjament temporal i es reservi el 40% del seu sostre a habitatge públic. Així mateix, reclamen que en certes zones de la ciutat es delimiti la compravenda d'immobles o que, si més no, les empreses immobiliàries estiguin obligades a comunicar-ho al consistori.

L'exemple de l'antic Edifici de Tabacs

Alhora, també reclamen que es converteixin edificis de titularitat pública que no estan destinats a usos residencials a habitatges de protecció. Les entitats posen com a punt de partida l’antic Edifici de Tabacs que hi ha a la Via Laietana, que havia de tenir ús econòmic i que, finalment, es destinarà a 160 habitatges públics en règim de lloguer gràcies a la campanya ciutadana #VidaLaietana. “És necessari que l’Ajuntament estudiï en profunditat l’opció de traslladar aquesta iniciativa a altres immobles de la seva titularitat”, reclamen.

Per últim, demanen la creació d’un grup de treball que faci seguiment de com s'estan implantant les mesures que les entitats veïnals reclamen. A través del Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, el seu objectiu seria, en definitiva, el de “fiscalitzar” l'habitatge a la ciutat.