‘Casa nostra, casa vostra’ fa balanç: l'incompliment de l'Estat i el 155 llastren l'acollida

Una xerrada commemora el primer any de la gran manifestació i alerta de la deixadesa del govern espanyol i la UE

Un any després de la gran manifestació en favor de l'acollida, que va aplegar mig milió de persones, ‘Casa Nostra, casa vostra’ ha fet balanç en una xerrada amb representants polítics, persones refugiades i entitats. El govern espanyol ha estat el gran absent en aquesta posada en comú i també el que més crítiques ha rebut aquest diumenge, junt amb la Unió Europea. Entre els motius, l'incompliment de les quotes fixades d'acolliment i reubicació –suspeses posteriorment per la UE-, el fet que altres administracions hagin d'assumir competències en aquesta matèria que no els pertocava i els efectes del 155.

Segons dades del ministeri de l'Interior facilitades per Casa nostra, casa vostra, a l'espera de tancar el balanç del juny, durant el 2017 més de 32.000 persones van demanar asil a l'Estat espanyol, de les quals es calcula que un 10% ho van fer a Catalunya, on actualment hi ha 1.148 persones ateses en el marc del programa estatal d'acollida.

Una dels primers retrets vers el govern espanyol ha estat l'incompliment de les quotes fixades per la Unió Europea, que va assegurar que acolliria 17.000 persones, de les quals han arribat només el 15%. “Posar quotes al dret d'asil és ja de base un plantejament incorrecte”, ha assenyalat Laia Creus, portaveu de la plataforma.

A això s'afegeix que el passat 26 de setembre va acabar el termini fixat per la Unió Europea, de manera que les reubicacions i assentaments s'han interromput. “Hem de pensar que són persones, que és un nen que fa mig any que no ha pogut anar a l'escola o una persona gran que segueix vivint en una tenda de campanya”, ha indicat Creus.

El Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha recordat que la xifra fixada inicialment en el conjunt dels països de la UE era de 150.000, una xifra insuficient si es té en compte que només amb la Guerra de Síria el nombre de persones desplaçades s'havia comptar ja per milions. “Es va acollir molt menys i això s'ha acabat. Ara la Comissió Europea només insta a acollir refugiats, però ja no obliga als estats membres”, ha apuntat.

El que tampoc acaba és el drama de les morts al Mar Mediterrani, amb unes 3.300 persones que han perdut la vida durant el seu èxode només al 2017, i que ja són 382 en el que portem de 2018. El portaveu de Mare Mortum, Toni Borrell, ha assenyalat que un nou problema sorgit en aquest darrer any és “l'externalització” de les fronteres, amb els estats membres donant recursos a tercer països per mantenir retinguts refugiats o bé perquè actuïn de manera contundent contra aquells que volen marxar del seu país. Tot plegat, “per posar el control per davant dels drets fonamentals de les persones, com la vida”, ha indicat Borrell.

Les conseqüències del 155

En clau catalana, el darrer any ha vingut marcat per la multitud d'esdeveniments que han afectat el context polític i que ha portat al cessament de l'executiu de Puigdemont i a la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol mitjançant l'article 155 de la Constitució. Oriol Amorós ha assenyalat que aquest fet afecta tots els àmbits, però també repercuteix en les polítiques per a refugiats. “El 155 s'ha notat en tot”, ha indicat. “Molts pressupostos s'han perdut”, ha afegit.

Amorós ho ha atribuït, primer, a la intervenció del ministeri d'Hisenda als comptes del Govern, que endarreria els tràmits dues setmanes, al que es va afegir un nou endarreriment per el 155. A més, un avançament en el tancament pressupostari va fer que molts projectes no arribessin a temps. El fet que des de l'octubre no se celebra cap Consell Executiu del Govern també repercuteix.

Tot i així, Amorós ha ressaltat que “se segueix pedalant”, tot i les dificultats i les xifres encara minses de persones acollides. Entre les mesures endegades, que Catalunya ha estat pionera en atorgar a les persones refugiades una Renda Garantida, l'avenç en els programes d'acollida en municipis petits o mitjans –com Calaf, Sant Celoni, Riudellots de la Selva o Sallent– o la intenció de fer un programa per a estudiants refugiats.

La “doble discriminació”, un impediment per a la convivència

La xerrada ha volgut comptar també amb testimonis que viuen en primera persona les dificultats de demanar asil en un altre país. Norma Vélez, de l'Associació Meres P'alante, assegura que les dones pateixen sovint una "doble discriminació" per la seva situació i per la seva condició. Ha posat l'exemple d'una dona que va trucar per llogar un pis a Barberà del Vallès i el propietari s'hi va negar.

“Una estona després va trucar el fill per el mateix, i la mateixa persona, que desconeixia que era el fill de la dona que havia trucat abans, no li va posar cap impediment”, denuncia Vélez, qui també ha fet menció de la discriminació en l'àmbit del treball i casos d'abús sexual.

Després de marxar del seu Damasc natal a l'estiu del 2016, l'Abobaker Mahmoud, de 24 anys, va estar dos mesos treballant a Turquia i cinc mesos al camp d'Idomeni. Va entrar al país i va poder recórrer a coneguts per trobar un primer allotjament. Actualment estudia, parla un català més que correcte i viu amb una família a Mataró.

El jove, que sirià i també d'origen palestí, critica les dificultats amb què es troben els nouvinguts en trepitjar l'estat espanyol. “Molta gent pensa en anar directament a Holanda o Alemanya, on t'ajuden més”, ha dit, posant com a exemple que aquests dos països cerquen un allotjament per aquella persona i els atorga un ajut de 500 euros.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article