Tots els centres d’atenció primària tindran un equip d’experts en salut mental

Les persones amb ingressos baixos, majoritàriament dones, són ateses amb més freqüència en els serveis bàsics

Tots els centres d’atenció primària de Catalunya ja disposen d’un equip d’experts en salut mental i addiccions. En un sol any, el nombre de professionals s’ha triplicat i s’ha passat del centenar a gairebé els 300 experts. En concret, els equips estan formats per psicòlegs, psiquiatres i infermeres especialitzades tant en trastorns mentals en etapes infantils com en adults.

Els problemes de salut mental atesos a l’atenció primària es concentren sobretot en la franja dels 40 a 65 anys i són més freqüents en dones. Durant l’any 2016, prop d’1,4 milions de persones van ser ateses en els serveis bàsics del sistema sanitari per un problema de salut mental, la qual cosa representa el 24% del total de persones que van visitar-se aquell any.

El trastorn mental més freqüent a la primària és l’ansietat, seguit de la depressió i de les situacions relacionades amb el malestar emocional. A més, les persones amb ingressos molt baixos consulten la primària per un problema d’aquest tipus 2,2 vegades més que la resta de població.

Una xifra històrica d’inversió que es concreta

Per bastir els equips de salut mental a tota la xarxa de salut, el Departament de Salut va incrementar durant l'any passat el pressupost que s’hi destina en 70 milions d’euros, una xifra històrica, gràcies a la qual han contractat més de 650 professionals, comptant els 300 que actuen a l’atenció primària. A més, 175 s’han contractat per fer el seguiment dels pacients amb trastorns mentals més greus, una xifra que s’ha duplicat en un any. En total, doncs, s’han invertit 440 milions d’euros, el 62% del qual es destina a programes d’atenció comunitària.

L’objectiu d’aquest increment, recollit a les Estratègies de salut mental i addiccions 2017-2020, tal com ha explicat el director del CatSalut, David Elvira, era reprendre el pla de salut mental que es va aprovar el 2007 i que va quedar paralitzat per culpa de la crisi. Des del Departament es va considerar reactivar la inversió en aquest àmbit després que diversos estudis, com ara l’informe Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització serveis sanitaris públics en la població de Catalunya, constatessin que efectivament la crisi havia agreujat els trastorns de salut mental, sobretot entre la població amb una situació més desafavorida.

Les persones amb ingressos baixos consulten el doble que la resta

“Tenim una població més fràgil, més envellida i amb més patologies cròniques que s’ha vist afectada per l’impacte d’una crisi social i econòmica que ha afectat tota la població, però que ha afectat més les persones amb trastorns mentals”, ha afirmat Elvira.

A Catalunya, els trastorns mentals es troben entre les primeres malalties cròniques que declara patir la població i que afecten greument la qualitat de vida. En aquest sentit, el 6,2% de la població major de 14 anys pot tenir ansietat o depressió. A més, la probabilitat de tenir-ne és el doble en les persones de classe baixa, sobretot entre els homes.

Entre la població de quatre a 14 anys, un 5,1% pot tenir algun trastorn mental. A més, els nens amb pares amb estudis primaris o sense estudis tenen tres vegades més probabilitat de tenir-ne que els que tenen pares universitaris. En el cas de les nenes, la probabilitat és de quatre vegades més.

Per abordar aquestes situacions, el nou pla que ara comença a materialitzar-se prioritzarà la prevenció i la detecció precoç dels trastorns mentals greus. A més, procurarà evitar tant com sigui possible la medicalització, amb una reducció dels psicofàrmacs i l’increment de l’atenció psicològica i psicoeducativa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article