La població estrangera augmenta per primera vegada en quatre anys

Les persones immigrades a Catalunya ja representen gairebé un 14% del total de la població


La població estrangera a Catalunya ha incrementat un 1,8% durant el 2016 després de quatre anys de disminució. Concretament, l'1 de gener del 2017 era de 1.041.362 habitants (17.964 més que el 2015), xifra que representa gairebé un 14% del total de població. El nombre de persones estrangeres ha incrementat en 17 comarques.

L'augment més elevat s'ha registrat al Barcelonès, amb un 5,7%; seguit del Ripollès, amb un 4%; i Osona i el Moianès, amb un 2,4% cadascuna d'elles. La comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 207.082 persones, xifra que equival a una cinquena part del total d'estrangers (19,9%). En segon lloc se situa la de Romania, amb 89.071 persones (8,6%); seguida de la xinesa, amb 57.239 (5,5%); l'italiana, amb 51.761 (5%); i la pakistanesa amb 44.202 (4,2%).

Les comarques amb més presència de població estrangera són la Segarra (25,2%), l'Alt Empordà (24%) i el Gironès (19%). Les menors proporcions es troben a les comarques del Berguedà (6,9%), el Moianès (7,2%) i l'Anoia (7,6%). Per municipis, destaquen Guissona (49,7%) i Castelló d'Empúries (43,6%), seguits per Salt (37,1%) i Sant Pere Pescador (37%). Barcelona concentra el 27,4% de la població estrangera de Catalunya, amb 284.907 persones, i és al districte de Ciutat Vella on hi ha un major percentatge de població estrangera (44,7%).

A Catalunya, la població europea és la més nombrosa i representa un terç de la població estrangera resident a Catalunya (33,2%). El segon lloc correspon a la població africana (27,3%) seguida pels originaris d'Amèrica (24,8%). Més allunyada d'aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,7% del total d'estrangers. En relació amb l'any anterior, la població estrangera de tots els continents augmenta, excepte la de l'Àfrica, que disminueix en 4.520 persones (-1,6%). En el decurs del 2016 van obtenir la nacionalitat espanyola 33.857 estrangers residents a Catalunya, el 46,2% dels quals eren originaris d'Amèrica i el 42,0% d'Àfrica.

En relació amb el 2015 destaca l'increment de la població veneçolana, que augmenta un 26,5% i arriba a les 12.982 persones residents, i el de l'hondurenya, que augmenta un 16,9% i arriba a les 27.907 persones. D'altra banda, es constaten disminucions de població de les nacionalitats amb més presència —la marroquina (-2%) i la romanesa (-2%)—, però les que mostren els majors descensos en termes relatius són Equador (-6,9%) i Bolívia (-6,4%).

La mitjana d'edat de la població estrangera és de 40 anys

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,6% dels estrangers tenen entre 15 i 64 anys, mentre que en les persones de nacionalitat espanyola el percentatge és del 63,5%). L'edat mitjana de la població estrangera és de 33,8 anys, mentre que la de la població espanyola és de 43,9 anys.

La població marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 10 comarques i a l'Aran. Al Barcelonès és el primer any on la nacionalitat més nombrosa és la xinesa (els anys anteriors era la pakistanesa); a la Garrotxa, l'índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i a la Cerdanya, la boliviana.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article