La gent gran que entra a les residències redueix el consum de fàrmacs després d'un any

Redacció

Un estudi de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) determina que una pauta farmacològica ajustada a les necessitats dels usuaris, unida a una millor nutrició i hàbits de vida, fa possible disminuir en un 6% el nombre de persones que pren la medicació al cap d'un any d'entrar a la residència.

L’estudi, realitzat entre 2012 i 2015 a un miler d’usuaris de 21 centres de deu comarques rurals i urbanes, ha tingut en compte una quarantena de principis actius dividits en deu grups terapèutics molt habituals en la gent gran, com els que tracten les trombosis, la diabetis, les demències o els problemes cardíacs, a més d'ansiolítics, antipsicòtics o diürètics, entre altres.

“Hem pogut determinar que la reducció es concentra fonamentalment en aquells fàrmacs relacionats amb patologies en què els hàbits de vida saludables tenen un paper fonamental”, ha explicat Toni Andreu, director d’estratègia d’ACRA i coordinador de l’estudi, el més extens de les seves característiques realitzat al món.

La disminució de consum en aquests casos apunta al paper positiu de la institucionalització en el control i la millora dels hàbits nutricionals de la gent gran, afavorint un control més precís del seu consum de fàrmacs i, per tant, de la seva salut. Això es deu en part al fet que quan els ancians viuen a casa seva no tenen un control tant estricte dels hàbits alimentaris i saludables ni de la medicació que s'han de prendre.

L’estudi s’ha dividit en dues parts. En la primera part s'ha observat el consum de medicaments, és a dir, la dosi i nombre diari de fàrmacs dels participants abans de la institucionalització i, en una segona part, després de sis i de dotze mesos després de produir-se l’ingrés. Finalment, s’ha pogut establir un descens en la dosi i el nombre diari de fàrmacs.

Un instrument que permeti ‘monitoritzar’ la salut

Des d’ACRA s’ha fet un èmfasi especial en la necessitat de desenvolupar un instrument que permeti monitoritzar els indicadors de salut en centres residencials, i així disposar d’informació validada i contrastada respecte aspectes específics de qualitat de vida per a les persones grans que viuen en aquests centres.

En aquest sentit, s’han posat com a exemples aquells mecanismes i estratègies (com la que desenvolupa la Central de Resultats a Catalunya) que proporcionen informació fiable i contrastada, i que els agents planificadors utilitzen de manera habitual en els seus processos de presa de decisió.