Estrasburg insta l'Estat a crear un organisme “fort i independent” per lluitar contra el racisme

ACN

El Consell d'Europa insta l'Estat espanyol a crear un organisme “fort i independent” per combatre el racisme a l'estat. En un informe fet públic aquest dimarts, l'organització internacional assenyala que el Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CERED) creat pel govern espanyol l'any 2009 “no és independent, no té una infraestructura pròpia i ha cessat pràcticament totes les seves activitats”. Els experts avisen en el document, a més, que tot i que a l'Estat existeixen prejudicis -en particular sobre els musulmans, els gitanos i les persones LGTB- les estadístiques de la policia sobre els delictes motivats per l'odi “no proporcionen una visió realista de l'abast d'aquest tipus de delictes”.

Segons detallen, les estadístiques policials es caracteritzen per la notificació "insuficient" i per les "incoherències" en la recopilació de dates. A més, critiquen, no estan vinculades de forma "suficient" amb les estadístiques judicials. Per aquests motius, el Consell d'Europa recomana a les autoritats espanyoles que "intensifiquin" les seves activitats per vetllar pel "bon funcionament" d'un sistema pel registre i la vigilància d'incidents racistes, homofòbics i transfòbics així com el grau en què són qualificats de delictes d'odi. Adverteixen també de la presència de discursos xenòfobs en l'esfera política i citen com a exemple declaracions de l'exalcalde del PP de Badalona Xavier García Albiol.

L'informe també avisa que a causa de "les dràstiques" retallades pressupostàries, la posada en pràctica de l'estratègia de lluita contra el racisme s'ha alentit i s'han adoptat "poques mesures" des de l'any 2015 per prevenir el racisme i el discurs d'incitació a l'odi.

Albiol com a exemple de xenofòbia en la política

Els experts adverteixen també de la presència del discurs contra immigrants i gitanos en l'esfera política. L'informe recull que en particular durant la crisi econòmica alguns polítics van recórrer a declaracions xenòfobes i, tot i que no cita el nom, posa com a exemple l'exalcalde de Badalona i actual diputat del PP Xavier García Albiol. "Mencionar les declaracions de l'alcalde del PP a Badalona, que associaven obertament als migrants romanesos i gitanos amb la delinqüència", recorda. "També va vincular la pobresa, l'atur i la manca de seguretat amb l'arribada d'immigrants i el terrorisme islàmic", afegeix.

Asseguren que tot i que a l'estat espanyol el discurs d'incitació a l'odi no és "habitual" en el discurs polític predominant, els grups d'extrema dreta "han contribuït enormement al discurs motivat per la xenofòbia, l'homofòbia i la transfòbia". A més, recorda que tot i que "la recent memòria" del franquisme ha "endurit" a la societat contra l'extremisme, Plataforma per Catalunya va aconseguir obtenir regidors en 40 ajuntaments catalans i que el nombre d'investigacions contra grups ultra van multiplicar-se entre el 2009 i el 2012, passant d'11 a 39.

Mitjans de comunicació, xarxes socials i escoles

Per altra banda, el Consell d'Europa assegura que alguns mitjans de comunicació difonen opinions negatives i prejudicis. "Els mecanismes autoreguladors per als mitjans amb prou feina contribueixen a prevenir la publicació de contingut xenòfob i racista", lamenten. "Les autoritats haurien de sensibilitzar sobre l'existència de codis ètics i organismes destinats als mitjans de comunicació i la millora de la seva competència", afegeixen.

També es recull que el discurs d'incitació a l'odi i a Internet i les xarxes socials ha augmentat "de forma notable" i que les víctimes continuen tenint "dificultats" per posar-se en contacte amb la policia obtenir dels proveïdors d'Internet la informació necessària per investigar el discurs d'incitació a l'odi. A més, es considera un "retrocés" que el 2013 se suprimís del programa escolar l'educació obligatòria en drets humans i igualtat i s'exhorta, en aquest sentit, a les autoritats a reintroduir-la.