El Síndic reclama que l’Estat cedeixi almenys el 30% d’immobles dels bancs al lloguer social

Redacció

La frustració i el desemparament davant la impossibilitat d’accedir a un habitatge assequible ha estat el denominador comú de la majoria de queixes que ha rebut el Síndic en l’àmbit de l’habitatge durant els últims anys i que ha recollit en l’informe ‘El dret a l’habitatge: qüestions urgents’.

Pel Síndic, és “inacceptable” que el dret a l’habitatge, reconegut per l’Estatut i la Constitució, “es vulneri de manera reiterada i que al mateix temps el govern espanyol assumeixi amb diner públic un rescat bancari que s’eleva en el seu balanç a vora 43 mil milions d’euros”.

La institució considera que s’és a temps de corregir la situació actual i de fer possible que la plusvàlua generada per la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) també reverteixi en el conjunt de la ciutadania, de manera que es faci efectiu el seu dret a un habitatge “digne i adequat”.

Per fer-ho possible, el Síndic reclama al govern de l’Estat que emprengui les mesures legislatives pertinents per garantir que la SAREB cedeixi almenys un 30% del seus habitatges amb destinació al lloguer social i per determinar els requisits que han de complir les entitats i les administracions a les quals s’encomani la gestió dels habitatges.

La impossibilitat d’accedir a un habitatge assequible, lluny de millorar, s’ha agreujat per l’encariment històric del mercat immobiliari. A banda, el Síndic retreu a l’administració que no hagi sabut aprofitar les eines que tenia al seu abast, com ara la SAREB, considerada una de les immobiliàries amb més propietats de sòl de l’Estat. A més, diu, “el parc d’habitatges socials és insuficient”, i per això proposa que “les administracions implicades treballin coordinadament i l’incrementin”.

L’informe inclou també una llista de recomanacions i constata que és possible la creació d’un parc d’habitatges destinat al lloguer social mitjançant la posada en pràctica dels instruments legals que ja ofereix la normativa vigent, i també amb l’adopció de polítiques públiques que tinguin per prioritat garantir el dret a l’habitatge de totes les persones.

Queixes també cap a l’Administració catalana

L’Administració catalana, per la seva banda, hauria de tenir un paper més actiu en la compra d’immobles afectats en processos d’execució hipotecària. Tot i el dret preferent de tanteig i retracte en l’adquisició d’habitatges que es va atribuir a les administracions a través d’una regulació, la compra “ha estat insuficient”, segons el Síndic. A banda, reclama que s’agilitzin els procediments actuals d’adjudicació d’habitatges i que s’adoptin mesures preventives amb coordinació amb els serveis socials per evitar situacions d’emergència.

Una altra proposta és incrementar el pressupost destinat a polítiques públiques d’habitatge. També es suggereix que s’estableixin mesures de protecció dels drets dels arrendataris i dels propietaris d’habitatges i que s’impulsi la promoció d’habitatges amb protecció oficial.

Pel que fa als casos d’ocupació sense autorització d’immobles de titularitat privada, el Síndic considera que si es tracta d’una situació d’ocupació per raons de necessitat que ha estat desatesa per l’Administració, les administracions públiques i les companyies subministradores haurien de signar un protocol que garantís l’accés als subministraments en condicions de seguretat i amb caràcter provisional, mentre no es resolgui la situació d’exclusió residencial de manera definitiva, i també la seguretat jurídica a les empreses subministradores.

Sobre els desnonaments, reitera la necessitat d’establir un protocol d’actuació entre els jutjats i l’Administració autonòmica i la local que garanteixi que, davant un desnonament, no es produeixi la pèrdua efectiva de l’habitatge habitual, almenys durant un termini de dos mesos durant el qual els serveis socials i els d’habitatge puguin fer una valoració del cas i es pugui garantir el reallotjament de les persones afectades.

Finalment, assenyala que s’han de cercar mesures per als deutors de bona fe immersos en una situació de sobreendeutament que els permetin sortir d’aquesta situació. El Síndic estima necessari impulsar les reformes legislatives necessàries per garantir una segona oportunitat, “real i efectiva”.