El 70% dels docents creu que el sistema educatiu no ha empitjorat els darrers tres anys

ACN

El 33,5% dels docents creu que el sistema educatiu ha millorat en els últims tres anys i el 36% considera que s'ha mantingut igual, mentre que el 30,6% diu que ha empitjorat. Així ho mostra la primera enquesta de l'Edubaròmetre de la Fundació Jaume Bofill, sobre la confiança dels docents en el sistema educatiu. L'enquesta reflecteix que la confiança dels docents en el sistema educatiu se situa en 5,8 punts sobre 10 i s'eleva a 6,7 si es pregunta pel centre on treballen.

"El primer que ens ha sobtat és que malgrat les retallades que ha patit l'educació en els últims anys, els docents valoren bastant positivament el sistema educatiu de Catalunya i encara millor les seves escoles", ha afirmat la directora de l'àrea de recerca de la fundació, Mònica Nadal, en la presentació dels resultats de l'enquesta. L'estudi també revela una actitud oberta a la innovació, amb un 63,9% dels docents enquestats que voldrien que els seus centres desenvolupessin més projectes en aquesta línia.

Nadal ha assenyalat que malgrat que els últims anys han estat "molt durs" per les restriccions pressupostàries i el desgast que han suposat per als professionals de l'educació, el 70% dels docents creuen que el sistema educatiu no ha empitjorat en els darrers tres anys. Nadal ho ha atribuït a la "resiliència dels docents, que s'han bolcat amb molta professionalitat perquè les condicions de treball no revertissin en la qualitat" i, també, a "una inèrcia de millora que havia començat abans de les retallades, amb la implementació de plans com, per exemple, per fomentar la lectura".

Segons ha puntualitzat la directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill, aquestes dades són coherents amb els resultats d'altres estudis, en què s'observa una millora en els resultats del sistema, com un increment de les taxes de graduació, una millora moderada de les competències bàsiques o una reducció de l'abandonament escolar prematur.

Tot i la confiança en el sistema, els docents són contundents a l'hora d'assenyalar quins han estat els àmbits més afectats per les retallades (el 2014 es va invertir un 21,7% menys en educació que el 2009). El 54% diu que aquests anys marcats per la crisi han afectat especialment l'atenció a alumnes amb necessitats educatives especials; el 41%, la implementació d'iniciatives de millora pedagògica i el 37%, la qualitat de l'ensenyament. Un 10% creu que les retallades no han afectat gaire el seu centre.

Optimisme i visió integral de l'educació

Els docents es mostren optimistes pel que fa a l'evolució del sistema educatiu. Més de la meitat (55%) augura que, d'aquí a tres anys, el sistema estarà millor o molt millor que ara. El 31% creu que estarà igual i el 14%, pitjor o molt pitjor.

L'enquesta reflecteix una concepció més holística de l'educació. Bona part dels docents creuen que l'escola s'ha d'ocupar dels valors, de la creativitat i l'esperit crític, més enllà de la transmissió de coneixements. El 54% dels enquestats creuen que saber conviure i tenir valors és una de les parts més importants en la formació d'un jove i el 48% considera que l'escola també n'és responsable.

Els docents abracen la innovació

Segons l'enquesta, el 43% dels centres estan immersos en processos d'innovació i el 33% malden per generalitzar una dinàmica de canvi, amb dificultats perquè de moment es tracta d'iniciatives aïllades de docents que no s'estenen al centre o perquè costa de dur-les a terme, tot i la voluntat de l'equip directiu. En tot cas, per a Nadal, aquests resultats mostren que molts docents i centres abracen la innovació com un dels principals reptes de futur. Només el 3% dels centres no s'ha plantejat innovar.

Els docents valoren el nivell d'innovació dels seus centres en un 6,2 sobre 10. Els més innovadors són els de l'educació infantil de segon cicle, amb un 6,8, mentre que els que imparteixen ESO es queden en el 5,8. Davant el 63,9% dels docents que volen més innovació, el 17,8% dels enquestats diuen que ja els està bé el nivell de canvi del seu centre i el 18,3% en voldrien menys.

Les actitud majoritàries es mouen entre els 'entusiastes' (30%) que situen la innovació com a repte principal i els 'pragmàtics' (31%), que aposten per l'eficàcia com a mesura de valoració: s'han de combinar metodologies tradicionals i innovadores que funcionin. El 10% es mostra escèptic, és a dir, consideren que s'ha d'innovar quan es donin les condicions i els recursos per fer-ho, i no arriba a l'1% (0,8%) els que pensen que l'escola no ha de canviar tant, sinó que només s'han d'introduir algunes millores.

Implicació activa dels alumnes i treball col·laboratiu

El 51% dels docents creu que la millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge passen per incorporar mètodes que impliquin més activament els alumnes i el 45%, amb el treball col·laboratiu entre els professors. El 29,5% defensa que cal un acompanyament més individualitzat, segons les necessitats, mentre que el 15% creu que s'han de reforçar les matèries bàsiques i el 13%, la disciplina i el nivell d'exigència. Pel que fa als principals obstacles a l'hora d'introduir millores, el 53% assenyala la falta de temps i el 48,2%, que l'administració no ofereix tots els recursos necessaris.

Els docents se senten molt preparats en les funcions tradicionals i no tant en les més emergents. El 80% diu que se sent molt preparat en el contingut de la matèria que imparteix i el 72% en la capacitat de transmetre continguts. Ara bé, no arriben a la meitat (48,6%) els docents que diuen sentir-se molt preparats en l'atenció a la diversitat i la detecció de necessitats individuals. Preguntats sobre què els ha servit més pel desenvolupament professional en els últims tres anys, el 56% va contestar que la pròpia pràctica docent.

El director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, ha destacat que els resultats de l'enquesta "desmitifiquen" algunes conviccions dels propis docents o socials, com la necessitat de més exigència a l'aula o que els centres no estan oberts a la innovació. L'enquesta s'ha realitzat a partir de les respostes de 3.123 docents de les etapes educatives d'1 a 18 anys.