Les dones de l’acció social expliquen per què fan vaga el 8 de març

La protesta és una convocatòria a nivell mundial que reivindica el dret a la igualtat efectiva entre dones i homes

El 8 de març les dones de tot el món estan convocades a una vaga feminista sense precedents. Una vaga protagonitzada per les dones i per a les dones. Una vaga que vol reivindicar el dret a la igualtat efectiva entre dones i homes perquè, malauradament, és un dels drets humans que ha estat sistemàticament més vulnerat. A Catalunya, són moltes les que faran vaga. Des del ‘Social.cat’ recollim diverses veus femenines del tercer sector que ens expliquen els motius pels quals se sumen a la convocatòria.

La presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina | Taula del Tercer Sector

“Aquesta és una lluita femenina, però és un problema de tots”

Hem d’aprofitar que avui la denúncia per a la igualtat és ben evident per dir públicament que hi ha coses que han de canviar a la nostra societat. Sabem per estudis, alguns elaborats per la Taula del Tercer Sector, que la dona pateix més precarietat i té més dificultat per accedir al mercat laboral que l’home. Set de cada deu treballadors que cobren menys de 1.000 euros són precisament dones. La bretxa salarial a casa nostra frega el 24% i la taxa de parcialitat femenina triplica la masculina, arribant a superar el 22%. A més, hem de tenir en compte que les dones acostumen a tenir cura de la gent gran, les persones amb diversitat funcional o els infants. També són les que s’ocupen del manteniment de la llar i, a sobre, tenen el desavantatge de cobrar menys en les prestacions perquè no han estat actives laboralment. Encara hi ha molts buits en la igualtat. Tot i que és una lluita sobretot femenina, és un problema de tots. Les dones es manifesten, sí, però tota la societat ha de ser conscient d’aquesta situació injusta.

Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector

A la dreta, Teresa Esteve, membre de la Secretaria de la Dona d'USTEC-STEs | Laura Fíguls (ACN)

“La vaga del 8-M és una acció reivindicativa, més que commemorativa”

Cal continuar evidenciant la necessitat de visibilitzar les desigualtats i discriminacions que continua patint la dona. Les lleis que s'aproven no són suficients, i alguns dels pocs avenços aconseguits en matèria de conciliació són paper mullat, entre d'altres raons per les constants retallades i mesures pressupostàries. Aquestes mesures regressives afecten especialment les dones, ja que són les que assumeixen les tasques de cura, raó per la qual cal continuar insistint en la coeducació com a eix transversal en el currículum educatiu. En el camp de l’educació el 75% de les docents som dones. Les discriminacions i desigualtats que podem patir augmenten amb els constants canvis normatius i les retallades pressupostàries. La vaga del 8-M és una acció reivindicativa més que commemorativa.

Teresa Esteve, membre de la Secretaria de la Dona d'USTEC-STEs

La presidenta de l'ECAS, Sònia Fuertes, a la seu de la federació a Barcelona | Cristina Garde

“Les dones ens aturem. I alçarem la veu. Ara és el moment”

Aquest dijous 8 de març, les dones ens aturem i aturem el món per dir prou davant d’una situació de desigualtat que entenem que és inadmissible. I ho farem reivindicant les mateixes condicions per a tota la ciutadania, sense discriminacions: econòmiques, de promoció social i cultural, de visibilitat, de reconeixement. Denunciarem també la violència a la que estem sotmeses, en totes les seves manifestacions. I alçarem la veu. Perquè s’ha acabat. Ara és el moment. El tercer sector social té molt a dir en aquestes reivindicacions i ho farà un cop més presentant propostes de millora, incidint en les polítiques socials. I alhora el tercer sector té també diversos reptes que guarden relació amb les seves actuacions. Repensar les institucions des d’una òptica no androcèntrica és un dels reptes a aconseguir. I també assolir la paritat en els diversos òrgans de govern.

Sònia Fuertes, presidenta d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

La directora de Joventut, Marta Vilalta, en seu parlamentària | Nuria Orriols (ACN)

“Les joves també fem vaga!”

L’imaginari col·lectiu ens fa creure que, gràcies a les lleis i al propi avenç social, hem assolit la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, però el dia a dia demostra que això no és així. És més: la desigualtat no entén d’edats. I el masclisme s’adapta a les noves modes i a les costums del segle XXI. Les dones joves seguim patint, i alguns cops amb major mesura, la bretxa salarial, la càrrega de cures, el sostre de vidre, les violències i l’assetjament sexual, la pressió estètica, la perpetuació de rols i estereotips o la invisibilització en alguns àmbits. Amb la preocupació alarmant del relaxament entre el col·lectiu adolescent de pensar que tot això ja ho tenim superat, cosa que ens pot portar a una certa involució. És per això que té més sentit  que mai fer vaga feminista aquest 8-M, i prendre consciència com a dones i joves que hem de consolidar la lluita de les nostres predecessores. Els hi devem a elles. Ens ho mereixem nosaltres. I ho necessitem urgentment per construir una societat igualitària amb el jovent com a catalitzador per trencar les discriminacions.

Marta Vilalta i Torres, Directora general de joventut

 

Míriem Solsona, vicepresidenta del CEESC i presidenta de la Junta delegada a Lleida | CEESC

“Ser educadora social em dona més motius per a la rebel·lia”

L’economia crítica feminista parla dels “conflictes capital-vida”. Els treballs de cura i reproducció garanteixen el lloc en què se sosté la vida en un sistema de producció basat en el capitalisme heteropatriarcal. Sempre he cregut fermament en allò que proclamaven les feministes dels 70: “Allò personal és polític”, trencar la falsa dicotomia entre domèstic i públic, privat i col·lectiu; la línia que ho separa és il·lusòria. Aquest és el motiu principal pel que fa vuit anys vaig decidir-me a formar part de la Junta de Govern del CEESC, de la nostra professió en què predominen les dones i en què es redueix la nostra presència quan augmenta la responsabilitat. La consciència de l’equitat de gènere és un dels valors fonamentals de l’acció i la transformació social que promou societats pacífiques, inclusives i més justes per al desenvolupament sostenible. Ser educadora social em dona més motius per a la rebel·lia, fruit d’un atzar que m’ha compromès per la justícia i la transformació social.

Míriem Solsona, vicepresidenta del CEESC i presidenta de la Junta delegada a Lleida

La presidenta de la FaPaC, Belén Tascón | Elisenda Rosanas (ACN)

“Que no es destini ni un sol diner públic a les escoles que segreguen per sexe”

L’educació és un dels espais més importants per a la transformació social i per acabar amb els rols que ens imposa el sistema capitalista amb el patriarcat com a bandera. És el lloc on s'han de crear els espais de llibertat que permetin que flueixin les identitats sexuals i de gènere. El 8 de març tota la comunitat educativa i tot el moviment feminista hem de sortir a exigir el dret a una educació pública, laica i feminista, lliure de valors heteropatriarcals, catòlics i de mercat. Hem de reivindicar una formació afectivo-sexual basada en la diversitat, sense pors, sense complexos, que no cosifiqui a les nenes i a les adolescents, que no estigmatitzi al col·lectiu LGTBI i que no permeti la violència masclista amb totes les seves formes. Hem de reivindicar que no es destini ni un sol diner públic a les escoles concertades que segreguen per sexe i a les escoles basades amb els valors catòlics, així com a les escoles concertades basades amb la competència i els valors capitalistes. L'educació no és un bé de mercat. Hem de reivindicar una xarxa d’educació única, pública, laica, gratuïta i feminista.

Belén Tascón, presidenta de la FaPaC

La degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Conchita Peña | Mar Barberà

“És important el reconeixement i l’apoderament de les dones en la nostra professió”

Des del nostre sector bàsicament tenim dos motius per pensar que ens hem de sumar a aquesta vaga. El primer, perquè el treball social és una professió que es dedica a l’atenció dels col·lectius més vulnerables i a la defensa de polítiques socials justes per a tota la ciutadania. En aquest sentit, les dones és evident -i està reconegut- que són un col·lectiu vulnerable i que estan moltes vegades en situació de discriminació respecte la societat, per la qual cosa ens hem de posar al costat de la defensa de les dones. Per altra banda, la nostra és una professió molt feminitzada, és un sector molt femení. Per tant, ens identifiquem amb aquestes situacions de desigualtat. És important el reconeixement i l’apoderament de les dones en la professió. Aquests són els dos punts claus pels quals sentim necessitat de compartir la vaga.

Conchita Peña, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Nuria Relaño, metgessa de família al CAP Nova Lloreda de Badalona | Sindicat Metges de Catalunya

“Seguim patint discriminació verbal de caràcter sexual tant de pacients com de companys”

Jo m'aturo aquest dijous perquè, a banda de metgessa soc dona i, com a dona, des del mateix dia en que vaig néixer estic discriminada vers l'altra meitat de la població, que són homes. Tot i que nosaltres considerem que estem en un país en el que les dones han aconseguit moltes llibertats, encara existeix molt masclisme i discriminació. A més, aquest dijous ens solidaritzem amb la resta de dones de tot el món que encara els queden moltes llibertats per conquerir. La professió mèdica és un col·lectiu clarament feminitzat. Actualment, les dones que es llicencien ja són més d'un 60%. A les facultats de Medicina gairebé el 80% d'estudiants són dones, en canvi, ens trobem que els professors a les universitats segueixen sent homes i els càrrecs de direcció a les empreses també. Per tant, treballem les dones i segueixen gestionant i manant els homes. A  part d'això i, tot i que sembla que no hauria de ser, a nivell laboral les metgesses seguim estant discriminades. Discriminades en el moment en que volem exercir el nostre dret a ser mares: la maternitat està penalitzada, no està prou protegida. A més, seguim patint discriminació verbal de caràcter sexual tant de pacients com de companys, pel fet de ser dones i metgesses: Jo no soc la doctora, soc la nena. A mi m'han dit “nena”, m'han dit “carinyo”, m'han dit “quina sort que tinc que aquesta nena tan guapa em visitarà”. Tot això a un home no crec que li hagin dit mai.

Nuria Relaño, metgessa de família al CAP Nova Lloreda de Badalona

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article