Un de cada tres pensionistes cobra per sota del llindar de la pobresa

Redacció
ACN

El 30% dels pensionistes catalans cobra menys dels  8.200 euros anuals que delimiten el llindar de la pobresa, segons han informat els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), fet que representa 521.763 persones. A l’Estat espanyol, aquesta xifra s’enfila fins al 32,6% dels casos. Per aquest motiu, dissabte s’han manifestat milers de persones arreu del territori.

Els tècnics de Gestha afirmen que les dades posen de relleu la necessitat “urgent” d'incrementar les pensions mínimes, una qüestió supeditada pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat.

A banda, des de Gestha s'assenyala que hi ha “dos agreujants de gènere”, el 60,4% dels pensionistes per sota del llindar de la pobresa són dones (1,9 milions) i hi ha una bretxa salarial que fa que per igualar els homes, les dones pensionistes haurien de cobrar la meitat més de pensió.

Les dades també evidencien diferències per territoris, de tal manera que a Andalusia i a Catalunya és on hi ha més pensionistes per sota dels 8.208,5 euros anuals, seguides de València, Madrid i Galícia. En termes relatius, Canàries, Galícia i Múrcia serien les comunitats amb més proporció de pensionistes per sota del llindar de la pobresa, al costat de la ciutat autònoma de Melilla, que encapçala el llistat. A l'altra banda se situen Castella i Lleó, Madrid, Aragó i Astúries.

Clam multitudinari dels pensionistes arreu del territori català

Per aquest motiu, els pensionistes han sortit multitudinàriament, aquest passat dissabte, arreu del territori. En el cas de Barcelona, més de 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han unit  per sortir al carrer  per reclamar un augment de les pensions superior al 0,25% aprovat pel govern de Mariano Rajoy.

La Marea Pensionista, diverses associacions de jubilats i els principals sindicats han encapçalat una marxa convocada sota el lema 'Defensa les pensions d'avui i de demà', que ha sortit de la plaça d'Urquinaona per arribar fins la delegació del govern espanyol, omplint de gom a gom tot el quilòmetre que del recorregut.

A Girona, prop de 2.000 persones s'han manifestat per la que consideren una “pujada de merda” de les pensions. Així de contundent s'ha expressat el secretari general de la UGT a Girona, Xavier Casas, i ha recordat que a la demarcació hi ha 156.000 pensionistes a qui s'ha de destinar 25 milions d'euros. “Estem parlant d'unes butxaques molt petites, i que ja s'han escurat massa“. Durant tota la marxa els manifestants han carregat contra el govern espanyol a qui han fet responsables de la pèrdua de poder adquisitiu que han patit els últims anys. En Miguel Pozo és pensionista i assegura que ha de fer “mans i mànigues” per poder arribar a final de mes amb la paga que li ha quedat.

Pozo diu que "n'està fart" i recorda que Girona és una demarcació on el cost de la vida “és eleva”. Per això assegura que sortirà “els cops que faci falta al carrer” fins que l'executiu de Mariano Rajoy “rectifiqui”. La marxa ha comptat amb el suport dels sindicats majoritaris que han recordat que a Girona hi ha molts pensionistes que reben una prestació que els col·loca per sota del llindar de la pobresa.

A banda, Gestha afirma que segons el Tribunal de Comptes el cost a l'IRPF de les aportacions a plans privats de pensions va ser el 2015 de 1.990 milions d'euros, dels quals més del 40% beneficien majoritàriament als que guanyen més de 60.000 euros anuals, “que amb prou feines suposen un 3,5% dels declarants, però són el 13% dels que aporten a aquests fons privats”. A més, l'avantatge fiscal és progressivament més gran quant més grans siguin els ingressos anuals.

El secretari general de Gestha, José María Mollinedo, apunta que “tenint en compte els gairebé 2.000 milions que ens costen els plans privats de pensions dels quals es beneficien principalment les 380.000 persones amb rendes més altes, no s'entén la manca de voluntat política per acordar finançar amb impostos les pensions no contributives i equilibrar el pressupost de la Seguretat Social, i així poder revaloritzar les pensions en funció de l'IPC per mantenir el poder adquisitiu, especialment dels més de tres milions de pensionistes que reben prestacions que els situen per sota del llindar de la pobresa”.