Quan la presó no et deixa ser mare: un informe revela que els fills no poden gaudir d'un contacte adequat

Més del 78% de les dones empresonades són mares i els experts reclamen modificar la legislació per protegir els drets dels infants

Com s'exerceix la maternitat a les presons? El sistema penitenciari protegeix la relació entre les mares i els fills? Un informe revela ara que els fills de les mares recluses no poden gaudir d'un contacte adequat. Així ho conclou el document, titulat ‘L'execució de la pena de presó. Peculiaritats de l'execució penal femenina’ i encarregat per l'Observatori Social i Econòmic de la Justícia, la Càtedra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC).

L'estudi, tal com explica la seva autora, Carmen Navarro, que és professora de dret processal a la UAB, detalla que més del 78% de les dones privades de llibertat a Catalunya són mares. Segons les conclusions de l'informe, "el fet de tenir fills, especialment si són menors d'edat, hauria de ser un dels criteris prioritaris a tenir en compte per Justícia per decidir la destinació final d'una dona en un o d’altre centre penitenciari", però no ho és.

La legislació penitenciària estableix que "s'intentarà" que la persona condemnada es trobi el menys allunyada possible del seu entorn social i familiar, i que s'hauria de "possibilitar un adequat contacte de les persones privades de llibertat amb els seus fills mentre compleixin la condemna". Tanmateix, segons Navarro, "es fa necessària la recerca d'alternatives a la presó per a les persones que han delinquit i que tenen, a la vegada, fills al seu càrrec".

Per què? Doncs, d'entrada, perquè les sales de vis a vis són poc adequades per als infants. A les entrevistes realitzades per la professora Navarro, la majoria de les dones empresonades consideren que l'ambient que es respira als locutoris en els quals es duen a terme les comunicacions orals no és el més idoni per a un nen.

A més, per realitzar una comunicació oral de vint minuts a través d'un intèrfon, s'ha d'invertir un temps d'entre quatre i vuit hores degut al desplaçament i les llargues esperes. Així mateix, pel que fa a les visites familiars, es torna a constatar que els espais on es realitzen no estan preparats per rebre nens: són generalment "vells, tristos i petits" i l'ambient és poc adequat. 

Alhora, es considera que "l’eventual llunyania real del centre de compliment respecte del lloc en què viuen els fills hauria de ser una dada a tenir en compte per part de l'òrgan judicial en el moment de decidir sobre la imposició d'una mesura alternativa a la presó a la dona condemnada que té fills menors al seu càrrec".

Per això, a l’estudi s'advoca per "la inclusió a la nostra legislació de noves alternatives a l’empresonament que tinguin en compte l'interès superior del menor, com ja ha fet, en bona mesura, el dret comparat". I, mentre no hi hagi cap canvi legislatiu, l'autora defensa "potenciar l'estada de les dones amb els seus fills en unitats dependents, és a dir, en pisos tutelats", perquè els menors creixin a prop de la mare o el pare, si fos el cas, però allunyats de les presons.

Protegir els drets dels infants

A l'informe es fa un esment especial també al fet que "s’ha de tenir en compte a aquelles víctimes innocents, que no han comès cap delicte, però que pateixen aferrissadament els efectes del sistema penal, i més quan, com s'ha advertit, els nens la infància dels quals ha anat lligada a l'empresonament de la mare, presenten un major risc delictiu".

Per això, recorden que la llei obliga a protegir el drets dels fills per sobre del dret de la societat a imposar un càstig a qui infringeixi el dret penal. I, en qualsevol cas, ha de subsistir el principi general de l'interès superior d'aquells nens, així com la prohibició de discriminació, respecte d'altres nens.

De fet, tal com ha afirmat el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, les dades de l'informe posen de relleu que les presons que alberguen dones presenten una sèrie de dèficits evidents. "Són centres penitenciaris adequats per a un determinat perfil d’home empresonat, però no per a la immensa majoria de població reclusa femenina i molt menys per als seus fills". Per aquest motiu, considera que Justícia “hauria de suplir aquesta mancança buscant fórmules per adaptar-se a les necessitats de les dones que beneficiïn seus els fills i no els converteixin en víctimes del sistema”.

També la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater, ha considerat que el sistema de justícia penal i, especialment les presons, no tenen en compte la perspectiva de gènere. "Les dones necessiten un entorn per al compliment de la pena diferent els homes, ja que els motius pels quals delinqueixen no són els mateixos, com tampoc ho són les condicions per a la seva reinserció", ha assegurat. I ha afegit que la realitat evidencia que les dones empresonades "continuen assumint la responsabilitat de la cura del menors" i que, per aquest motiu,  la legislació "hauria de donar resposta a aquesta necessitat".

La invisibilitat femenina a les presons

L'estudi, però, també revela altres dades significatives sobre l’execució penal femenina. A Catalunya les dones representen només un 6,82% de la població reclusa, el 71% de les quals compleix condemna per delictes contra la salut pública i el patrimoni. A dia d’avui, les dones empresonades a Catalunya es reparteixen entre cinc centres penitenciaris diferents: Puig de les Basses (Figueres), Mas d’Enric (Tarragona), Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires), Dones Barcelona i Ponent (Lleida). Els centres penitenciaris Dones Barcelona i Brians 1 són les presons que alberguen la major part de la població penitenciària femenina a Catalunya.

A causa del reduït nombre que representen en relació amb els homes privats de llibertat, les dones són, en general, invisibles en el sistema penitenciari. Per això, els recursos econòmics que es destinen a la població reclusa femenina a Espanya solen ser "ínfims i precaris", tal com detalla Navarro a l'informe. Les estructures pel que fa als espais dels centres penitenciaris en els quals solen estar situades les dones acostumen a ser inadequades a les seves necessitats, atès que estan ideades per a acollir població reclusa masculina. 

Un 80% ha sofert violència masclista

L’estudi posa també de relleu que el fet d’haver sofert violència té una relació directa en l’historial delictiu de les dones privades de llibertat: més del 80% de les dones empresonades a Espanya han sofert violència abans de la comissió d’actes delictius. Així, el 68% de les dones ha estat víctima de violència de tipus sexual, el 59% de les dones va sofrir violència en l’àmbit familiar i un 25% va ser víctima d’abusos sent menor d’edat.

Tot i així, les darreres dades de què es disposen, tot i ser considerablement elevades, mostren un descens respecte a anys anteriors. Així l’any 2014, a Brians 1 un 44% de dones empresonades havien rebut maltractament físic, un 56,9% psicològic i un 24% havia estat víctima d’abús sexual.

Per a Naveira, les "demolidores" dades demostren, malgrat tot, la relació directa entre el fet d’haver sofert violència o maltractament i l’historial delictiu de les dones empresonades. Aquestes xifres "evidencien la necessitat d’adoptar mesures eficaces contra aquesta xacra". En aquest sentit el CICAC farà propostes legislatives que permetin combatre la violència de gènere i adaptar les presons a les necessitats de les dones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article