Donar una segona vida a les joguines

Judit Domènech  @JuditDs 
Cristina Allué  @crisallue 

Tant si mires a un costat com a l’altre tot és ple de joguines. N’hi ha moltes, moltíssimes. Fins i tot l’habitació del costat la tenen plena. Nines i jocs de taula, però també bicicletes, contes i ossos de peluix. Des del 2012 el garatge de la Inés Pacho va deixar de ser part de casa seva per passar a ser el local de l’entitat Il·lusions Solidàries, una associació formada exclusivament per voluntàries que es dediquen a reparar joquines de segona mà per donar-les-hi una segona vida.

Ara mateix, de voluntàries, en són quatre, tot i que hi ha més persones que col·laboren amb l’entitat. La Inés -que és també la presidenta de l’entitat-, la Mercedes, la Marina i la Noelia. La Noelia hi va arribar no fa massa. Ella, que treballa a Càritas de Llavaneres, quan va saber del projecte, no s’ho va pensar dos cops i va trucar la porta per col·laborar-hi. Almenys dos o tres dies a la setmana són allà. Hi treballen tot el dia, gairebé com si fos una afició més, com qui va al gimnàs o fa un taller de manualitats.

La complicitat que hi ha entre elles és equivalent a la seva dedicació a l’hora de reparar les joguines que els arriben de donacions de particulars. L’any passat en van ser 8.447. D’aquestes, descarten les que estan en molt mal estat o aquelles que tenen un caràcter bèl·lic, que generalment són poques, i la resta les reparen, les pinten, hi posen piles o les netegen fins que tornen a semblar noves. “Aprofitem el 80% de les joguines que rebem”, concreta la Inés.

“Fem paquets personalitzats per a nens i nenes. Els presentem en safates que fem amb les tapes de les caixes de sabates i ho emboliquem amb plàstic transparent. Els infants poden fer tres peticions de joguina, sense fer cap distinció de gènere, i se’ls entrega després amb el seu nom”. Les joguines, a més, acostumen a acompanyar-les sempre d’un llibre i d’un xupa-xup. “L’empresa ens els regala”, explica sense abandonar el somriure, la presidenta de l’entitat.

Mentrestant, la Marina pinta amb pinzells les cantonades d’un joc de taula i d’un puzzle sobre la taula del garatge on improvisen aquest hospital de joguines que és l’entitat. La Noelia ja ha acabat de reparar una moto de joguina i agafa la següent. En tenen caixes plenes. Ara, però, que estem a poc més de tres setmanes de Sant Jordi, es dediquen sobretot a posar a punt tot de llibres de segona mà.

El gran moment: quan les joguines arriben a les mans dels infants

Els destins d’aquestes joguines són diversos. Generalment arriben a associacions, casals, centres cívics i altres entitats de Catalunya. Durant el 2017, per exemple, van repartir 6.141 joguines entre 2.937 infants. Ara, però, tenen ganes d’internacionalitzar la seva tasca i enviar-les, també, a entitats que treballen països com Marroc o Burkina Faso.

Actualment, treballen amb un centre al barri de La Mina, on hi ha 60 nens. Hi entreguen joguines en dates assenyalades com Sant Jordi, Carnestoltes o durant el Nadal, però també material escolar a l’inici de curs. També amb una escola de L’Hospitalet, amb un centre de Sant Vicens dels Horts, amb un de Mataró i amb un altre de Santa Coloma.

A L’Hospitalet treballen, a més, amb dos casals de gent gran. Una de les membres del projecte, la Mercedes, hi imparteix un taller de confecció de roba que compta amb unes 16 voluntàries i aquestes fan vestits i davantals per a les nines. La Mercedes, que també és perruquera, s’encarrega sobretot de deixar en bones condicions el cabell de les nines, que és el que acostuma a estar en més mal estat.

Mil i un invents

De reparar joguines, no els n’ha ensenyat ningú. Les voluntàries, cadascuna amb les seves habilitats i algunes vegades amb l’ajuda de video-tutorials de Youtube, són autodidactes. “Ara he descobert que si poses una crema per l’acné a les nines, i les deixes al sol, les taques de bolígraf o de llapis marxen”, diu la Inés mentre ens n’ensenya tres, que prenen el sol sobre el seu estenedor. “També usem alcohol, cola blanca i aigua amb sabó. Les aquarel·les també ens van bé quan hem de retocar alguna cantonada mal pintada”, afegeix.

A la Inés, a la Mercedes, a la Marina i a la Noelia no hi ha qui les freni. I segur que l’entusiasme, la passió i la il·lusió que dipositen en cada joguina que reparen la perceben els infants que, quan amb les seves mans delicadetes obren el paquet, se’ls transforma la cara i els hi riuen fins i tot els ulls.