Els veïns de l’Avinguda Barcelona es queden: les claus d’una “victòria parcial”

El Sindicat de Llogaters guanya el pols a Goldman Sachs i pacta que els veïns mantinguin el lloguer amb un increment de només el 20%


Els veïns del número 113 de l'Avinguda Barcelona de Sant Joan Despí acaben de guanyar, parcialment, la seva lluita contra la pujada abusiva dels preus de lloguer. 121 famílies es mobilitzen des del gener per evitar que els facin fora de les seves llars. Els volien pujar el lloguer entre un 40% i un 100%. Ara, i després de moltes negociacions, el Sindicat de Llogaters, que els ha assessorat, ha guanyat el pols a l'empresa Goldman Sachs i ha aconseguit que mantinguin el lloguer amb un increment de només el 20%. La victòria, asseguren, però, és “parcial”, ja que en els propers dos anys finalitzen 30 contractes més de veïns que, si la situació és adversa, hauran de marxar de casa seva. La lluita continua.

“Ens quedem”, diuen les pancartes que pengen dels balcons de l'edifici. Al 80% dels inquilins d'aquesta comunitat se'ls acabava el contracte de lloguer el 15 de març. El viacrucis comença quan, a principis d'any, reben un senyal que ja és pràctica habitual entre les immobiliàries: el burofax. En cas que els veïns vulguin quedar-se a casa seva, els informen, l'increment del preu de lloguer serà d'un 50%. La resposta dels veïns? La mobilització.

“Tot conflicte ha de tenir una mobilització per resposta”, diu Oscar Alcobendas, portaveu de la comunitat de veïns. Des de fa uns mesos es reuneixen a la planta menys quatre del pàrquing de la comunitat. Va ser en aquestes trobades on van decidir posar-se en contacte amb l’empresa que els porta la gestió del bloc. Aquesta els informa que, a partir d'ara ja no duran la gestió de l'edifici, perquè l’han venut al poderós grup inversor Goldman Sachs i que l’empresa que s'encarregarà de tot plegat es diu Medasil.

La Llei d'Arrendaments Urbans, la ja famosa LAU, aprovada pel Partit Popular l'any 2012, potencia els lloguers de curta durada, concretament de tres anys, tal com denuncia l'Observatori DESC, que just aquest dimarts també ha presentat un informe de l'ONU que suspèn les polítiques de l'Estat espanyol en matèria de drets socials i, especialment, en dret a l'habitatge. Aquesta normativa suposa, tal com relaten tant DESC com el Sindicat Llogater, el malson dels llogaters que es veuen forçats a canviar d'habitatge constantment.

“Ens vam organitzar de seguida. Vam obrir un grup de whatsapp per fer una primera presa de contacte”, explica Alcobendas. La primera reunió amb l’antiga i la nova empresa la fan en un pis del bloc que està buit. Els proposen pujar el lloguer en funció de la renda de cadascú. La resposta dels veïns: No. “No volem que el lloguer vagi en funció de la renda ni es faci una negociació individual sinó col·lectiva. La renda no la volem presentar perquè el més ric no és el que més guanya, sinó el que menys necessita, perquè potser algú que cobra molt també ha d’assumir molts pagaments”, explica Alcobendas que els van respondre a les immobiliàries, que els van emplaçar a una segona reunió, on, segons paraules del veí,  “l'empresa tampoc baixa del burro”.

Un veïnat en peu de guerra

Així que els veïns presenten una proposta que es basa en un increment del 20% del preu del lloguer en tres anys. “Més d’aquest import no el podem assumir perquè el salari no ens el pugen, l’IPC està pujant entre l’1 i el 2% i les pensions han pujat només el 0,25%. Per tant, una pujada del 50 o 100% del preu del lloguer és sinònim fer-nos fora de casa”, resumeix Alcobendas. A més, trobar un habitatge nou a Sant Joan Despí comença a ser també un problema: cada vegada hi ha més demanda i molt poca oferta, el que els obligaria a marxar a Vilafranca, Berga o Manresa.

D'aquesta manera, els veïns s'organitzen i passen a la mobilització. Es reuneixen amb els governs municipals i comencen a manifestar-se pels carrers de la localitat. “Vam rebre suport de tots els partits polítics excepte de Ciutadans”, recorda Alcobendas. L'èxit rotund de les manifestacions té un resultat clar i immediat: l’empresa comença a reaccionar. “Això va de debò, devien pensar”, fa broma el veí. La tercera reunió amb l’empresa ja té lloc a les seves oficines de l’Avinguda Diagonal. Amb tot, Alcobendas reconeix que estan molt bé els pactes verbals, “però que prefereixen els papers sobre la taula”.

Quan la lluita arriba als partits polítics

En aquesta reunió, d’una banda, es posen sobre la taula els percentatges d'increment de lloguer i, de l'altra, s'estableixen els acords col·lectius. L’empresa accedeix i, alhora, ofereix els veïns una pujada de lloguer del 29%. Els veïns, per mitjà d’assemblea, però, rebutgen la proposta i ambdues parts es tornen a emplaçar per una propera reunió. Llavors reben la visita del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias. “A partir d’aquí, si les negociacions anaven al 100%, passen a 180%!”, exclama amb entusiasme.

També, de la mà d'Esquerra Republicana, van al Parlament, que pot fer poc per la falta de Govern i perquè la LAU és estatal i a les comunitats autònomes hi ha poc marge de maniobra. Tanmateix, la pressió simbòlica dona els seus fruïts i l’empresa sembla que “té pressa” per arreglar la situació i els torna a convocar. És aleshores quan es comprometen a ajustar l'augment al 20%, tal com demanen els veïns. L'empresa els assegura que, malgrat això, els veïns hauran d'assumir les despeses de gestió de la renovació del contracte, fet que representarà uns 300 euros per cada veí, més una fiança de dos mesos addicional. Els veïns consideren inassumible aquestes despeses perquè “representa en còmput global uns 2.000 euros, per gent que som, la majoria, mileuristes” i s'hi tornen a negar.

L'ajuda definitiva del Sindicat de Llogaters

En la quarta reunió, la d’aquest dimarts, acorden una pujada del 5% el preu de lloguer el primer any, el 5% el segon any i  el 10% el tercer any, però afegint l’IPC. Els veïns tornen a dir que no. “Nosaltres estàvem parlant d’un 20% real i no contemplàvem, en cap moment, l’IPC. Ells ens ho volien colar. Un cop més, vam dir que no”, argumenta Alcobendas. És aleshores quan els serveis jurídics del Sindicat de Llogaters hi intervenen i aconsegueixen el pacte definitiu.

El Sindicat de Llogaters amb prou feines té un any de vida i ja acumula algunes victòries. Aquesta ha estat una victòria parcial perquè, com recorda Alcobendas, falten encara els veïns que els finalitza el contracte en els propers dos anys i lluitaran per poder aconseguir les mateixes condicions que els primers. “En la lluita col·lectiva tots anem de la mà“, diu el veí, que es mostra molt agraït amb el sindicat. Considera que, sense ells, no ho haurien aconseguit. “La lluita amb els veïns ha fet que a dia d'avui ja siguin com de la meva família. Hem compartit moltes hores de converses i encara ens en queden més. Tots anem a la una”, conclou.

Les cassolades de cada vespre a les nou en punt, les pancartes als balcons, les manifestacions, les xapes que han dissenyat i moltes ganes de defensar el dret més bàsic: quedar-se a casa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article