Fa un mes i mig que els pensionistes es manifesten arreu de l'Estat per la pèrdua de poder adquisitiu des del 2012, quan el govern espanyol va decidir que l'import no s'incrementaria al mateix ritme que el cost de la vida. A més de protestar al carrer, però, també han presentat una demanda judicial al Tribunal Europeu de Drets Humans amb l'assessorament de Col·lectiu Ronda. Ara, el tribunal l'ha admès a tràmit.
Un dels motius que va al·legar el Col·lectiu Ronda és que aquesta minsa pujada de les pensions suposa “la vulneració del deure a elevar progressivament el nivell del règim general de la Seguretat Social”. A més, expliquen des de la cooperativa d'advocats, l'augment no garanteix “l'exigida suficiència econòmica” dels pensionistes. I ho demostren amb xifres: els pensionistes espanyols han perdut una mitjana de 670 euros l'any en poder adquisitiu entre el 2010 i el 2017, mentre el nivell de vida sí que augmentava, tal com assenyalava el sindicat UGT en un darrer informe. De fet, segons els mateixos Tècnics del Ministeri d'Hisenda, un de cada tres pensionistes cobra per sota del llindar de la pobresa.
Així, la demanda que encapçala Domiciano Sandoval, membre fundador de la Marea Pensionista, recorda que l'Estat espanyol vulnera almenys quatre convenis internacionals que són d'obligat compliment. El primer, el conveni 102 de l’Organització Internacional de Treballadors que Espanya ha ratificat i signat i, per tant, està obligat a complir. Després, el Conveni Europeu de Drets Humans, el Codi Europeu de Seguretat Social i la Carta Social Europea.
“L'esmentada normativa estableix de forma inequívoca l'obligació per part dels estats de garantir i preservar el poder adquisitiu dels pensionistes davant l'increment del cost de la vida”, asseguren des del Col·lectiu Ronda. En el cas de la Carta Social Europea, que és vinculat per a tots els Estats membres, s'exigeix “tendir progressivament a elevar el nivell de protecció de la Seguretat Social”. Per això, els advocats assenyalen que, de fet, l'Estat espanyol està actuant “de forma diametralment oposada amb les darreres reformes legislatives introduïdes pel govern espanyol”.
Una història d'increments a mitges
Va ser al març del 2012 quan va entrar en vigor el Reial Decret Llei 28/2012 que imposava, per primera vegada, una revaloració de les pensions de jubilació en un percentatge inferior al de l'IPC i aprovava, a més a més, una aplicació retroactiva de la mesura establint per a l'any 2012 que estava a punt de finalitzar s'aplicaria un increment de l'1%, mentre l'IPC se situava a només unes dècimes del 3%.
L'any següent, el Govern va traduir aquesta mesura en una nova normativa, la Llei 23/13 Reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de de Revaloració de les Pensions. El text legislatiu donava per fet que ja no hi havia cap obligació d'actualitzar les pensions al mateix nivell que l'IPC, tal com recollia la Llei General de la Seguretat Social. Per calcular quan haurien d'augmentar les pensions, l'Estat es va inventar una fórmula que, des de Col·lectiu Ronda, descriuen com a “complexa i opaca”, amb un “dens entrellat de variables macroeconòmiques” que no protegeix, “en cap cas”, els més de nou milions de pensionistes que hi ha a l'Estat.
Davant d'aquesta modificació del marc normatiu, Domiciano va començar una batalla legal. Es va produir un allau de reclamacions a tot l'Estat i, fins i tot, es va arribar a interposar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional signat per 146 parlamentaris espanyols que va ser desestimat, malgrat l'oposició de nombrosos juristes i catedràtics en Dret Constitucional, que consideraven que la reclamació era legítima perquè es reduïa un ajut en temps de crisi.
Europa, la darrera esperança
Un cop esgotada la via judicial a l'Estat espanyol, els pensionistes van veure com a única esperança presentar una demanda davant del Tribunal d'Estrasburg. “Fa cinc anys que les pensions pugen un 0,25% i, malgrat aquests anys l'IPC no patia increments, el cert és que tots nosaltres hem experimentat pèrdua de poder adquisitiu. I la tendència és a l'agreujament d'aquest escenari. Una tendència que no revertirà amb promeses demagògiques de pujades minses a col·lectius de pensionistes especialment desfavorits, sinó aplicant un sistema que tingui com a objectiu prioritari la defensa del nostre poder adquisitiu i garanties de pensions dignes i suficients, no pedaços tendenciosos i interessats”, assenyala Domiciano.
També l'advocat del Col·lectiu Ronda, Miguel Arenas, afirma que “el govern està dictant lleis i normes que vulneren la legislació comunitària, que és d'obligat compliment i de superior jerarquia legislativa”. “Preservar el poder adquisitiu dels pensionistes no és qüestió de voluntat política, és una obligació legal i, per suposat, una obligació moral”, defensa.
En aquest sentit, l'advocat recorda que no seria la primera vegada que la Unió Europea carrega contra el sistema públic de pensions espanyol, perquè el 2012 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una sentència contra el govern espanyol perquè considerava que les condicions d'accés a la pensió contributiva de jubilació discriminaven les persones amb feines a temps parcial.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari