Amb motiu del Dia Mundial de la Salut, tres experts i una pacient expliquen al Social.cat què és la salut i la importància de seguir estils de vida saludables. Tots ells apunten que les decisions que prenem en el nostre dia a dia tenen efectes en la salut de la comunitat. Perquè un sistema sanitari sigui sostenible, remarquen, cal “conscienciar” ja des de petits. A més, però, tots ells insisteixen en l’impacte que les desigualtats tenen en el benestar i recorden a les administracions que com més igualtat, més salut col·lectiva.
“Sovint tenim davant opcions saludables i no les escollim”
La salut és sentir-se bé, és estar bé amb si mateix. I això s’assoleix quan et trobes bé a nivell físic, social i psicològic. Sense salut no pots viure una vida plena. Per tant, jo crec que tenir salut és la base d'una vida plena i feliç, en definitiva. El que està molt clar és que uns estils de vida saludables són la clau per tenir una bona salut i prevenir el desenvolupament de malalties. Els més importants són: ser físicament actiu; seure tant poc com es pugui; alimentar-se bé, beure alcohol amb moderació i no fumar; i dormir bé, és a dir, les hores suficients. Si fem que aquests hàbits formin part de la nostra vida diària podem tenir salut per molts anys. Per anar bé ja des de nens i adolescents els hem de començar a adquirir, perquè així és més fàcil que perdurin la resta de la vida. La majoria de problemes de salut en ple segle XXI són metabòlics: la obesitat, el sobrepès, la diabetis... També mentals. Seguir estils de vida saludables fan que es puguin prevenir problemes de salut física i també de salut mental. A més, a vegades tenim davant opcions saludables i no les escollim. Per exemple, si hem d'anar d'A a B, sempre et trobaràs amb escales mecàniques, ascensors o les escales normals, on pots pujar a peu. Si cada vegada que veiem escales triem aquesta opció, al llarg del dia, per acumulació, haurem fet força activitat física i, a més, no ens haurà tret temps personal.
Anna Puig-Ribera, professora i coordinadora del Grup de recerca en Activitat Física i Esport de la Universitat de Vic
“M’il·lusiona veure que pares i mares s’impliquen en l’adquisició de coneixements sobre hàbits saludables”
“Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut és l'“estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l'absència de malaltia”. Actualment, hi ha molta informació sobre mesures preventives i hàbits saludables, i es promou la implicació de l'individu en la cura de la pròpia salut, fugint de models paternalistes. Però, paral·lelament, es requereix que l'entorn garanteixi models culturals, laborals, socials, ambientals i de convivència, facilitadors del benestar. Per tant, la salut, entesa de manera integral com aquest estat de benestar, és tasca de tots els estaments socials. Evitar la malaltia al llarg de la vida és complicat, però l’individu compta amb la seva capacitat humana d’adaptació que el fa capaç de compensar les mancances que pateix, mitjançant la potenciació de les seves virtuts i fortaleses. Si puntualment això li és difícil, la societat hauria de ser capaç de donar-li el suport necessari i acompanyar-lo en la malaltia, facilitant-li tot allò que necessita. Però, s’ha de reconèixer que, en aquest àmbit, encara ens falta un llarg camí per recórrer. Com a pediatra, des de la meva consulta veig amb il·lusió com molts pares i moltes mares s'impliquen activament en l'adquisició de coneixements sobre hàbits saludables, i no només sobre aspectes físics o materials com la higiene, la nutrició o el descans. Cada vegada més, pares i mares s’involucren en l’educació de les emocions i la convivència, procurant viure aquests valors en família, de manera que els nens i les nenes els puguin adquirir de forma natural. Ajudar-los en aquest sentit i en la prevenció i cura de les malalties infantils és com aporto el meu gra de sorra a la tasca de promoure la salut en la nostra societat.”
Maite García Fructuoso, pediatra al CAP Can Borràs de Cardedeu
“Veure’m privada de mobilitat ha fet que m’afectés directament a l’estat d’ànim”
“La salut és el principal que pot tenir una persona. No crec que es pugui demanar res més important que tenir una salut bona. En el meu cas, el fet de no tenir-ne, tot i que he intentat posar-hi de la meva part i seguir endavant, ha fet que ho hagi passat bastant malament. Amb només un any de diferència em van operar els dos malucs. Tenint en compte que he estat tota la vida donant classes d’educació física ha fet adonar-me que no tenir salut, en aquest cas veure’m immobilitzada, ha estat un dels fets més greus que he viscut. La meva carrera professional m’ha influenciat moltíssim a nivell personal perquè la feina l’he fet molt a gust. Fins fa tres anys, just quan em vaig jubilar, va coincidir que em va començar el mal de cames, sortia a córrer cada dia i ho podia fer tot. El fet de veure’m privada d’aquesta mobilitat ha fet que m’afectés directament a l’estat d’ànim. També hi fa molt les ganes que un tingui de tirar endavant. He procurat seguir anant al gimnàs fent el que podia, he procurat caminar, ja fos amb una crossa o amb dues. Ara que torno a estar bé i ja no sento dolor encara valoro molt més el poder fer les coses que abans feia. Crec que tothom qui ha estat un temps amb poca salut hauria de valorar el fet d’haver-la recuperat. Per aconseguir tenir bona salut considero que l’exercici físic és el pas més important. Evidentment, una bona alimentació també és important però penso que l’exercici físic l’hauria de practicar tothom, petits i grans.”
Maria José Heras, llicenciada en Educació Física. Professora jubilada d’Educació Física a l’escola Lestonnac de Tarragona
“La salut és ser capaç d’enfrontar reptes físics, mentals i socials”
“Podríem prendre la definició de l’OMS del 1948, encara vigent, i que considera salut el complet benestar físic, mental i social, i no només de l’absència de malaltia. Però té una sèrie de carències que fa que la vida de la majoria no pugui ser considerada saludable. Tenir una simple miopia o estrès ja ens exclourien d’aquest complet benestar. Per sort, experts com Alejandro Jadad proposen ampliar el concepte i afirmen que la salut és la capacitat de les persones i les comunitats de fer front als reptes físics, mentals o socials que s’aniran succeint al llarg de la vida. Sota aquesta premissa, hem d’entendre la salut com un equilibri. Avui dia viure en un barri o un altre de Barcelona pot suposar una diferència de sis anys en l’esperança de vida! Poden influir en la salut tenir un nivell d’estudis alt, una feina estable, l’accés a aigua potable, una alimentació adequada, mantenir-se actiu, l’accés a l’habitatge, l’edat... En un 90% dels casos, segons l’estudi Denver, la salut depèn d’aquests factors, i no del sistema assistencial. Quan un té una malaltia, no sempre podrà restablir la salut completament, però si canvies els hàbits o les situacions vitals es pot millorar el benestar. En aquest sentit, la salut no pot dependre només del sistema sanitari, sinó que és una responsabilitat que té cada persona. Les decisions que un pren poden fer decantar la balança”.
Marc Fortes, director d’Infermera virtual
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari