La lluita contra el sensellarisme: com ha aconseguit Finlàndia que gairebé cap persona dormi al ras?

Redacció

Finlàndia ha aconseguit ser l’únic país d’Europa que ha estat capaç de reduir el nombre de persones que viuen al ras. Mentrestant, a la resta de països europeus la xifra ha incrementat de forma preocupant. A més, Barcelona és la ciutat europea on hi ha més persones sense llar, tot i que s’han ampliat les places en centres d’emergència i pisos d’inclusió. Aquest és el punt de partida del programa ‘30 Minuts’ que TV3 ha dedicat al sensellarisme.

Entre els motius, expliquen al documental, l’encariment del preu de l’habitatge i una manca de polítiques per lluitar contra el sensellarisme i per defensar el dret a l’habitatge. “Hem deixat de considerar l’habitatge com un dret, i l’hem considerat un producte d’inversió”, reflexiona el periodista Carles Solà, abans de començar.

I, com ha aconseguit Finlàndia que gairebé cap persona dormi al carrer? El govern finlandès ha decidit donar una llar pròpia per a tota la vida per a cada persona sense llar, amb el compromís que se’n responsabilitzin i aconsegueixin construir una vida autònoma de nou. Expliquen que per al menys un 80% de la població que no té un habitatge aquest és el camí correcte.

El reportatge de @30minuts "Fora de tot: els sense llar" #SensellarTV3 lidera el prime time de diumenge amb un 14,5% de quota i 442.000 espectadors. Ja en línia https://t.co/CV6SGY5DAFpic.twitter.com/ikK81HVZTt

— 30 minuts (@30minuts) 9 d’abril de 2018

En 30 anys el govern finlandès ha proporcionat llars a més de 12.000 persones sense llar amb el que ja es coneix com a housing first, un programa que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies vol impulsar en la propera legislatura, tal com va explicar el secretari d’Afers Socials, Francesc Iglesies, en una entrevista amb el Social.cat.

De fet, aquests darrers mesos ja són una desena les persones sense sostre que han acampat a la plaça de Catalunya de Barcelona per exigir fórmules d'acollida més personalitzades. Aquesta iniciativa, sota el nom Acampada X Drets, va començar l’octubre passat i, segons la Fundació Arrels, ha permès visibilitzar “allò que fins ara era invisible” i recordar que “des de l’administració es poden implementar accions i polítiques efectives perquè a Barcelona ningú hagi de dormir al carrer”.