L’impost sobre begudes ensucrades ha fet baixar el seu consum en un 22%

L’impacte de la mesura és més fort en les regions no turístiques de Catalunya, i allà on hi ha major obesitat


El consum de sucre es considera una de les principals causes del creixement de les taxes de sobrepès i d’obesitat, que afecten la població infantil de manera significativa. Seguint la recomanació de l’OMS, la Generalitat va implementar un impost de begudes ensucrades sobre les vendes i el consum d’aquestes begudes arreu del territori, que va entrar en vigor des de l'1 de maig del 2017. Així, des que s'ha aplicat aquesta mesura, el consum de sucres s'ha reduït en un 22%.

El sobrepès i l’obesitat són un problema de salut molt important en el món: l’any 2015, el 54% de la població adulta als països de l’OCDE va tenir sobrepès, i al voltant del 19,5% de la població era obesa.

En aquest context, l’any 2016 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre un informe amb un nombre de recomanacions per als governs dels països desenvolupats, com ara la introducció d’impostos per a un conjunt de productes considerats nocius, amb l’objectiu d’anar reduint el seu consum i millorar la salut de la població. L’impost recau sobre totes les begudes que tinguin edulcorants calòrics afegits, i la legislació estableix per primer cop el requeriment que el 100% d’aquest impost s’ha de traslladar al preu final del producte.

L’estudi “Impacte de l’impost de begudes ensucrades sobre el consum d’aquestes begudes a Catalunya” és pioner a nivell mundial i l'han dut a terme Judit Vall Castelló, investigadora de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) de la Universitat de Barcelona i del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la UPF, i Guillem López Casasnovas, director del CRES-UPF i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra: “Aquests resultats són importants, ja que hi ha molts països que estan a punt d’introduir impostos similars, com per exemple el Regne Unit, Irlanda o Sud-Àfrica. Aquests països es plantegen introduir impostos sobre begudes ensucrades aquest mateix any 2018, i el nostre estudi pot ajudar els responsables polítics a prendre decisions”, apunten els seus autors, que creuen que l’aplicació de l’impost pot conduir a millores en els resultats de salut a mitjà i llarg termini.

Les dades procedeixen de les vendes setmanals de 105 productes escollits, que els autors separen en tres grups: begudes ensucrades (subjectes a l’impost), begudes tipus zero i light, i aigües, aquests dos darrers grups, lliures de l’impost.

Els resultats mostren que l’impost fa caure el consum de begudes ensucrades en sis litres per setmana, producte i botiga respecte al consum de begudes light/zero. Aquestes xifres suposen una reducció d’un 22% comparat amb el consum que hi havia abans de l’aplicació de l’impost.  Així mateix, una part de la caiguda del consum de begudes ensucrades es substitueix pel consum de begudes light i zero (en el que s’anomena “efecte de substitució”), que augmenten les vendes després de l’entrada en vigor de l’impost.

Aquests resultats es deuen, en part, a que l’augment de preu arriba a superar el 20% per a begudes en recipients grans, seguint les recomanacions de l’OMS per assegurar una reducció significativa del consum i l’efectivitat de l’impost.

Els resultats varien segons la zona de Catalunya

Els autors extrapolen els seus resultats a tots els consumidors d’aquest tipus de begudes, per concloure que l’impost suposa una reducció de 107 calories per persona i setmana. Per fer aquest càlcul, utilitzen dades de l’Enquesta Catalana de Salut sobre el percentatge de catalans que consumeixen begudes ensucrades (dels prop de 5,5 milions de la població de Catalunya d’entre 20 i 80 anys, el 22% bevia diàriament aquest tipus de begudes).

Un altre dels apartats de l’estudi mostra el diferent impacte de l’impost segons les zones de Catalunya i quin tipus de consumidors hi són més sensibles: així, els efectes són més grans en zones no turístiques i en zones amb una taxa d’obesitat més elevada (mesurada amb dades de l’Enquesta Catalana de Salut, ESCA 2016), mentre que els efectes són similars en zones amb rendes familiars més altes i amb rendes familiars més baixes.

Per tal que tot això sigui efectiu, Judit Vall Castelló i Guillem López Casasnovas recalquen el requeriment fonamental que ha de complir l’impost de begudes ensucrades: “Els resultats del nostre estudi estan condicionats al fet que l’impost es traslladi al preu final, tal com estableix la llei, i per tant, és molt important que les autoritats creïn mecanismes per fer complir aquest punt, com per exemple, multes o sancions”.

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article