Els problemes de lloguer a Barcelona disparen les ocupacions d’habitatges

ACN

El 73% de les famílies enquestades que han ocupat un habitatge a Barcelona ho han fet després del 2017, i un 29% havien estat prèviament desnonades per no poder pagar el lloguer. Els motius? La forta pujada d'aquests darrers dos anys i que no s'hagin renovat molts “contractes de lloguer social” que permetien a moltes persones que no podien fer front a la hipoteca seguir a casa seva. “És un peix que es mossega la cua”, ha ressaltat Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH). Per primera vegada es fa retrat del fenomen de la ocupació en un estudi, que ha estat elaborat conjuntament per la PAH, l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, l'Observatori DESC, Enginyers Sense Fronteres i l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

L'informe Radiografies de la situació, del dret a l'habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte a la salut de Barcelona s'ha elaborat a partir de 100 entrevistes de persones que han demanat ajuda a aquestes entitats, i que han respost a un exhaustiu qüestionari de 247 preguntes. Aquí s'ha posat de manifest la complexitat del fenomen de la ocupació, que ha esdevingut “l'alternativa desesperada” de moltes famílies que s'han quedat al carrer.

De fet, els autors de l'estudi han traçat “paral·lelismes” d'aquest fenomen amb l'onada de barraquisme i autoconstrucció que va haver-hi a la capital catalana i a molts municipis de l'àrea metropolitana durant la dècada dels anys 60 i 70. “La gent es va espavilar per accedir a l'habitatge”, ha comentat Guillem Domingo. “Ara la gent no va a un terreny i posa els totxos, sinó que hi ha un habitatge buit i hi accedeix precàriament”, ha assenyalat. La PAH va denunciar fa uns dies que hi ha Barcelona 3.609 habitatges buits que podrien tenir una funció social.

“Aquesta situació s'ha de regular d'alguna manera”, ha indicat Domingo, que també ha apuntat que els problemes associats a l'habitatge van evolucionant amb el temps i és especialment complex per la multitud d'arestes que presenta: des dels problemes associats també amb el pagament de subministraments bàsics com aigua, llum i gas, fins al reduït parc d'habitatges de lloguer, passant per l'especulació immobiliària o les dinàmiques del mercat. Es dona el cas que el 82% dels habitatge ocupats són propietat de bancs o grans tenidors.

El de l'ocupació compta, a més, amb la dificultat que no hi ha dades oficials, a més de la situació d'exclusió i estigmatització agreujada per, segons apunten els autors de l'estudi "un enfocament esbiaixat per part d'alguns mitjans, associant-lo a problemes de convivència, incivisme i fins i tot delictes", indica. Altres dades sobre aquest fenomen assenyalen que el 35% de les persones que es troben en aquesta situació "tenen una relació 'regular' amb els veïns" i només un 50% estan empadronades a l'habitatge on resideixen.

Les dones, les més perjudicades

Entre les dades extretes de l'informe destaca que el 68% de les persones enquestades són dones i el 44% tenen menors al seu càrrec. A més, el 32% són famílies "monoparentals", on la mare és la única persona adulta. Un mostra que la desigualtat de gènere és destacable i un factor de risc que incrementa la vulnerabilitat.

Pel que fa a la salut, Anna Maria Novoa, de l'Agència de Salut Pública, ha posat de manifest que el 30% dels homes enquestats i el 55% de les dones a estudi percebien la seva salut com a “dolenta o molt dolenta”, xifra que contrasta amb els ciutadans enquestats en l'estudi general de salut de Barcelona, que situen aquesta sensació en només un 15% en els homes, i un 22%, en les dones.

Més preocupants són les xifres relatives a la salut mental, que castiguen especialment a les persones que tenen problemes relacionats amb l'habitatge. Es detecta “mala salut mental”, en forma de quadres d'ansietat o depressions, entre d'altres, en el 70% dels homes, i el 80% de les dones, quatre vegades més que els enquestats que consten en l'estudi general de població de Barcelona.