Barcelona vol recuperar cinc pisos buits i convertir-los en habitatge social

Redacció

L’Ajuntament de Barcelona ha decidit reprendre l’expropiació temporal de cinc habitatges de la ciutat,  després que el Tribunal Constitucional (TC) aixequés la suspensió temporal, el dimecres 28, d’alguns dels preceptes que havia impugnat el Govern central contra la llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial.

En aquesta ocasió, la decisió del TC és transcendent perquè salvaguarda tres articles concrets de la llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge del 2016, entre ells, l’article 15 que permet l’expropiació de l’ús temporal de l’habitatge per un període de quatre anys com a mínim i de deu anys com a màxim, sempre que els immobles estiguin situats en àrees amb una demana residencial forta i acreditada.

Els cinc habitatges són propietat d’entitats financeres

Els cinc processos d’expropiació que ara reprèn l’Ajuntament formen part del paquet de 16 expedients d’inici d’expropiació contra entitats financeres que van haver de suspendre’s automàticament en admetre’s a tràmit el recurs del Govern del PP contra la llei catalana. Tots ells provenien del Registre d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant de la Generalitat, que actualment compta amb un total de 2.021 habitatges inscrits només a la ciutat de Barcelona.

Els 11 expedients restants que no es reprenen en aquests moments han decaigut perquè es tracta d’habitatges que ja han estat cedits o bé oferts pel dret de tanteig i retracte, entre d’altres fórmules. Els cinc habitatges són propietat d’entitats financeres, en concret 2 d’ells són de la SAREB, i els altres 3 són propietat del BBVA. Per altra banda, 2 dels pisos es troben al districte de Sant Andreu, un a Gràcia, un a Ciutat Vella i un més a Sants-Montjuïc.

Aquests procediments d’expropiació poden concloure si s’arriba a un acord per a la cessió convencional de l’ús de l’habitatge a una administració pública perquè estableix i un lloguer social, sempre i quan l’acord se subscrigui en un termini de tres mesos. Així, l’acord d’inici de l’expedient porta implícita la declaració d’ocupació urgent i les entitats financeres disposen ara d’un termini de 15 dies per presentar al·legacions.

150 habitatges no estaven inscrits en el Registre

L’octubre de 2017 l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) que havia detectat 150 habitatges que no estaven inscrits en el Registre. Com a resultat d’aquesta gestió, algunes entitats financeres van procedir a inscriure els habitatges, altres ja s’havien cedit a la Generalitat, o s’havia efectuat la compra per tanteig. En altres casos, els propietaris no van atendre el requeriment de l’Agència per la qual cosa, l’Ajuntament va iniciar el procediment sancionador.

Tot i que el consistori sempre ha insistit que el seu objectiu no és el cobrament de sancions, sinó el compliment de la legalitat i l’augment del parc de lloguer assequible per a famílies en situació de vulnerabilitat, la mesura suposa igualment un pas endavant en la lluita pel dret a l’habitatge.