Les famílies aproven amb només un 5,8 el sistema educatiu, segons la Fundació Bofill

ACN

Les famílies aproven el sistema educatiu català amb un 5,8, mentre que la confiança en l'escola on porten els fills creix fins pràcticament el notable, amb un 6,6. Són dues de les dades que la Fundació Jaume Bofill ha recollit a l'Edubaròmetre que ha dut a terme enquestant fins a 5.000 famílies, i que conclou que la valoració de l'escola i el sistema que fan les famílies és molt similar a la dels docents. La motivació per aprendre és la funció principal que, segons els pares i mares, ha de donar l'escola. Entre les famílies amb estudis superiors, es valora molt la creativitat i l'esperit crític, mentre que entre les famílies amb menys nivell formatiu, tenen més importància aspectes com saber conviure i tenir valors o els hàbits de treball i de l'esforç.

Les dades del primer Edubaròmetre destinat a les famílies, de la Fundació Jaume Bofill, ha constatat que els pares i mares aproven el sistema educatiu català i no en detecten grans mancances, unes dades que, pel director de la Fundació, Ismael Palacín, mostren un nivell de satisfacció “molt superior” del què esperaven sobretot tenint en compte els anys de retallades “intensives” que han perjudicat la dedicació dels mestres per atendre algunes necessitats educatives especials, a la diversitat o per prepara les classes.

L'enquesta, que s'ha fet a 5.127 famílies voluntàries, 4.127 en línia i 1.000 enquestes per telèfon, busca també quines són les expectatives dels pares i mares a les escoles. En aquest sentit, la bona preparació acadèmica no és una de les prioritats de les famílies, sinó que la motivació per aprendre és el valor pel qual un 53% de les famílies considera que ha de treballar l'escola, responent al que consideren que ha de tenir un jove perquè “li vagi bé a la vida”.

A banda d'aquesta motivació, les famílies també valoren la creativitat i l'esperit crític i el saber conviure i tenir valors, uns “valors emergents” que també ha sorprès a Palacín perquè esperaven més famílies de la generació anterior que apostés perquè “l'escola instrueixi”. Per a Palacín, aquestes dades tampoc no demostren que la bona preparació acadèmica “sigui irrellevant“ sinó que és un “sine quan non” perquè la gent ja ho dona per fet.

L'enquesta també revela que aquestes prioritats són diferents en funció del nivell d'estudis de la família. Així, les famílies amb estudis obligatoris o inferiors consideren més important que l'escola aporti saber conviure i tenir valors, o els hàbits de treball i de l'esforç, mentre que entre les famílies amb estudis superiors, la priorització per la creativitat i l'esperit crític és més gran, en un 42.4% dels enquestats. Aquests aspectes també són diferents en funció de la titularitat del centre d'escolarització. Tot les famílies d'escola concertada valoren més els hàbits de treball i esforç (un 37,4% enfront un 29,4%) que no la motivació per aprendre, que està valorada pel 55.6% de les famílies de la pública, i pel 48,9% dels de la concertada o privada.

Més crítiques entre les famílies amb fills amb dificultats

L'Edubaròmetre també recull que les famílies amb fills amb dificultats per seguir els estudis estan menys satisfetes amb l'escola. En un 45% dels casos es considera que el centre no ajuda a motivar l'alumne ni a proveir-lo de competències de creativitat i pensament crític ni tampoc a transmetre-li hàbits de treball i esforç. Així, hi ha una “pèrdua de confiança” amb l'escola quan aquesta situació es dona. Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Jaume Bofill, “quan el teu fill no va bé, esperaries que l'escola donés resposta a les necessitats educatives” i quan aquest fet no es produeix, afloren “més clarament” les mancances de l'escola.

Aquest subgrup de famílies suspenen l'escola en orientació i acompanyament, en la manera d'ensenyar i en el nivell d'exigència i els resultats acadèmics, i només l'aproven en el clima de convivència. En canvi, les famílies amb fills amb bons resultats acadèmics, valoren amb prop d'un notable tots aquests aspectes. Aquests resultats, coincideixen, segons Nadal, amb l'Edubaròmetre que es va publicar amb dades de docents on es reflectia que l'atenció a la diversitat i la detecció de necessitats educatives especials eren aspectes pels quals no se sentien prou preparats.

Mentre que 2 de cada 3 famílies creuen que l'educació que reben els fills és “bona o molt bona“, només el 35% de les famílies amb fills que van malament fan aquesta mateixa valoració, un aspecte que per Nadal és rellevant per la capacitat de “discernir” entre els resultats del propi fill i l'escola o el sistema educatiu. Per etapes educatives, l'Educació Infantil és la més valorada amb més d'un 7 en tots els aspectes destacats, menter que la satisfacció va reduint-se a la Primària i encara més a la Secundària, on només el clima supera el 6,5.

Les famílies no frenen la innovació

L'enquesta situa en un 7,9 el nivell d'innovació que voldrien les famílies als seus centres, un desig que comparteixen el 56,6% de les famílies, amb independència del nivell d'estudis dels pares o dels resultats acadèmics dels fills. En canvi, només puntuen amb un 6,6 el nivell d'innovació del propi centre, una puntuació més alta a educació infantil, el 7,4 i que va baixant a Primària al 6,8 i a Secundària per sota del 6. Per tant, Palacín conclou que les famílies no són “un fre” per a la innovació sinó que aposten per aquests canvis.

Paral·lelment, l'informe també recull que la majoria de famílies no han vist cap evolució positiva en el sistema educatiu en els darrers tres anys. El 48% percep que està igual, i només el 28,4 considera que ha empitjorat. Les famílies són moderadament optimistes de cara al futur i el només el 45,9% de les famílies consideren que serà molt millor o millor que ara, mentre que el 34% creu que no hi haurà canvis.

La implicació de les famílies

L'Edubaròmetre també posa de relleu que malgrat la concepció que “les famílies passen”, segons Mònica Nadal, els pares i mares practiquen acompanyament de l'educació i suport educatiu als seus fills i filles. El 93% dels pares i mares asseguren parlar diàriament de com ha anat el dia a l'escola, el 60% assegura llegir o motivar-lo a fer-ho i parlar sobre temes diversos, i el 45% assegura que l'ajuda en els estudis. Per Nadal són pràctiques que està demostrat que ajuden a l'èxit educatiu i per tant, és una “bona notícia” que hagin sortit aquests resultats tot i que reconeix que potser algunes famílies no ho practiquen de manera correcta.