El 23,4% de les persones víctimes de LGTBIfòbia malgrat que notifiquen l'incident, no arriben a denunciar-lo. Aquesta i altres dades es desprenen de l'informe anual de l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH), que ha registrat 111 casos de LGBTIfòbia a Catalunya aquest 2017, fet que suposa un augment del 32,2% respecte als 84 casos registrats el 2016.
És el tercer any en que l'entitat publica l'informe i ho fa seguint una metodologia concreta, en la que no només analitza les dades sinó que s’intenta, per primera vegada, fer esmena a casos que veien d’altres anys i que, finalment, s’han resolt. “Dediquem el 100% dels esforços al registre i l'avaluació de dades però també fem difusió sobre els drets del col·lectiu. Aquesta és una part important de la nostra feina”, ha dit Eugeni Rodríguez, president de l'OCH durant la roda de premsa de l'informe aquest dijous.
Les persones víctimes d'un incident LGTBIfòbic que decideixen no continuar amb un procés jurídico-administratiu i, malgrat que registren l'incident no el denuncien ho fan, segons alerten des de l'Observatori, pel que suposa en el pla personal, emocional i econòmic. L'informe de l'entitat recull el cas d'una víctima d'una agressió transfòbica i transmisògina que explica que, tot i voler denunciar, finalment no ho va fer atès que no va trobar l'espai ni l'atenció per fer-ho.
Quasi la meitat de les incidències registrades són per agressió
Pel que fa a l'àmbit, un 47,7% de les incidències registrades el 2017 són agressions, aquesta dada també inclou agressions físiques, verbals, assetjament, amenaces i vexacions. “Les agressions verbals i físiques han augmentat escandalosament respecte a 2016, han passat del 30,9% al 47,7%”, i actualment “són l'incident més registrat a Catalunya i afecten especialment a homes gais i bisexuals”, ha dit Eugeni Rodríguez.
En aquest sentit, ha apuntat que “entre els perfils de les víctimes, destaca la presència de persones joves” pel que ha posat l'accent en la necessitat de “polítiques i campanyes de prevenció, informació i formació entre els més joves perquè coneguin els seus drets”.
Amb tot, les incidències a Internet i xarxes socials suposen més del 10%, tot i les dificultats que suposa denunciar aquest tipus d’incidències. Les segueixen les incidències per discurs d’odi i exaltació de la LGTBIfòbia amb un 9,9%.
A més, Rodríguez ha assegurat que la situació política de Catalunya s'ha traduït en un augment d'aquest tipus de discursos “amb connotacions clarament despectives banalitzants vers el col·lectiu LGTBI”, tant per persones LGTBI com per a persones que no ho són. Per sota del 5%, s'hi troben les incidències en l’àmbit educatiu (4,5%), que inclouen l’1,8% de casos de bullying LGTBIfòbic.
Per la seva banda, Elena Longares, directora de l'Estudi de l'OCH sobre estat LGBTIfòbia a Catalunya al 2017 ha destacat la creació, per part del departament de Salut, del nou model d'Atenció a les persones transexuals, la unitat Trànsit d’atenció a la salut de les persones Trans, que es va posar en funcionament el passat mes de desembre. “Celebrem aquesta iniciativa de Salut però encara s'ha de desenvolupar més específicament. Sabem el cas d'una senyora que ha tingut problemes per accedir ala vaginoplastia”, ha dit.
El 155 paralitza la feina conjunta amb els Mossos
La situació d'incertesa política està afectant, directament, la tasca que havia iniciat l'Observatori conjuntament amb els Mossos d'Esquadra. Concretament, ha dit Rodríguez, l'aplicació del 155 ha aturat el grup de treball iniciat amb el cos policial català per poder treballar en aquest línia i aconseguir que la policia reculli totes les denúncies independentment de si la percepció de l'agent és que es tracta d'una denúncia penal o administrativa. Per a Rodríguez és imprescindible que es creï un organisme independent, que rendeixi comptes al Parlament de Catalunya, i que serveixi per garantir el compliment de la llei.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari