Barcelona es desperta amb pupitres buits per denunciar que el 50% d'escoles a Síria han estat destruïdes

Redacció

Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla i València s’han despertat aquest divendres amb pupitres buits que simbolitzen les conseqüències per a la infància dels darrers sets anys de conflicte sirià. Uns dos milions i mig de nens i nenes no poden anar a l’escola i la meitat dels col·legis han estat totalment destruïts o són inservibles. Save the Children llança aquest divendres la campanya #NuncaSerán per alertar que “sense educació, els nens sirians mai podran tenir un futur”.

Des de mitjans de l’any passat, els nivells de violència a Síria, lluny de reduir-se, han augmentat de forma greu, especialment als llocs coneguts com a “zones de distensió”, declarades segures per a la població civil. Hospitals i escoles són objectiu dels bombardejos. En llocs com Guta, més de 60 escoles han estat destruïdes durant els dos primers mesos d’aquest any i més de 57.000 nens i nenes han perdut l’oportunitat d’anar a classe. Les escoles que encara funcionen no tenen electricitat ni gas, han hagut de moure’s als soterranis i només obren un parell d’hores al dia.

“Els meus fills no estan segurs a l’escola. Els col·legis que es troben a la zona estan destruïts i els meus fills fa tres anys que no van a classe regularment. Estem perdent una generació completa de nens i nenes que no poden aprendre a llegir ni escriure. No vull que vagin a l’escola si obri perquè sé que obrirà un dia però després la tancaran uns altres 10 pels bombardejos”, explica Qamar, una mare desplaçada a Idlid.

Save the Children ha fet una enquesta a prop de 2.000 nens i nenes d’entre cinc i 11 anys al nord-est de Síria. Els resultats mostren que els set anys de conflicte estan deixant unes seqüeles irreparables en l’educació dels infants. Més d’una tercera part dels alumnes d’entre nou i 11 anys tenen un nivell de lectura d’un nen de cinc anys; quasi la meitat d’aquests nens no pot resoldre ell sol un problema de matemàtiques que normalment s’ensenya a infants de cinc anys i fins i tot alguns ni tan sols són capaços de reconèixer les lletres i els números.

“L’accés a l’educació durant l’enfrontament ofereix als alumnes una protecció important i sensació d’estabilitat. La seguretat a les escoles ajuda a reduir els efectes psicològics de la guerra i a més protegeix els nens de les xarxes de tràfic d’éssers humans i de ser reclutats per grups armats”, explica Antoni Pérez, director de Save the Children a Catalunya.

Els darrers mesos de conflicte han estat especialment violents. A finals de 2018 es van registrar les taxes més altes de desplaçaments dins del país, en tan sols tres mesos un milió de persones van quedar-se sense llar. Les víctimes mortals han augmentat en un 50% des de la segona part del darrer any i es calcula que un milió de nens i nenes viu en zones on és difícil arribar, on no entra ni un comboi amb menjar o medicaments, i com a conseqüència les taxes de desnutrició infantil s’han disparat.

Save the Children exigeix a la Unió Europea que es comprometi amb la infància siriana i defensi els seus interessos i drets a totes les reunions i negociacions que s’estan celebrant sobre el conflicte. Entre diferents reivindicacions exigeix que l'ens europeu encapçali “una resposta centrada en la protecció dels infants sirians tant dins com fora de casa seva”, “obri les seves fronteres i estableixi plans d’acollida per als nens refugiats, sobretot per als que arribin sols” i “exigeixi que les escoles deixin de ser objectius militars a Síria i que es duguin davant la justícia a tots aquells que violin els drets dels infants”.

Per demanar als líders europeus que es comprometin a protegir la infància siriana, l’ONG té oberta una petició de signatures a savethechildren.es/nuncaseran.