Els alumnes d’estudis postobligatoris en centres públics de Barcelona es dupliquen en deu anys

La matrícula en formació professional superior creix un 53%

Els darrers 10 anys, la matrícula d'alumnes d'estudis postobligatoris a Barcelona s'ha duplicat als centres públics i ha crescut un 25% als centres privats concertats. És una de les dades que recull el primer informe d'Educació Postobligatòria i Pràctiques Educatives Comunitàries que ha encarregat l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de tenir un retrat d'aquesta etapa educativa a la ciutat.

Els cicles de grau superior en centres públics han experimentat un creixement de gairebé el 53%, mentre que els de grau mig, un 33%. La meitat de tots aquests alumnes es concentren en quatre especialitats, i precisament la meitat de la matrícula es focalitza en centres privats i concertats.

Així, en Grau Mig, el 50,4% dels alumnes estudien cicles de Sanitat, Informàtica i comunicacions, Transport i manteniment de vehicles i Hoteleria i Turisme, mentre que en el cas dels cicles de Grau Superior, gairebé la meitat de la matrícula, es fa en Serveis Socioculturals a la comunitat, Sanitat, informàtica i comunicacions i Hoteleria i Turisme. Precisament aquestes especialitats tenen més incidència en els centres privats i concertats, i acumulen més de la meitat de la matrícula en Serveis socioculturals i a la comunitat, Informàtica i comunicacions i Sanitat.

Per aquest motiu, el comissionat d’Educació, Miquel Àngel Essomba, ha destacat la voluntat de l'equip de govern de la ciutat en donar més impuls als centres públics en aquest àmbit. Essomba ha defensat que els darrers 3 anys s'han obert 15 centres de primària i secundària, lligats a centres amb estudis postobligatoris i de batxillerat i per això s'ha compromès a treballar per a una ''major i millor oferta'' en aquests estudis a la ciutat.

Essomba també ha recalcat que, malgrat que en estudis postobligatoris la territorialitat no és tan rellevant com en altres etapes educatives, el consistori també treballarà per fer un repartiment territorial d'aquests centres d'FP, ja que en barris com Gràcia o Sant Andreu no tenen cap centre públic d'FP mentre que altres, com l'Eixample, disposen d'una gran diversitat d'oferta i absorbeixen tota la matrícula de determinades famílies professionalitzadores.

Es comença a estabilitzar la demanda

Tot i aquest fort creixement, l'autor de l'estudi, Ricard Gomà, ha destacat que s'ha detectat un estancament en el nombre de matriculats el darrer any. Per Gomà és aviat per considerar si aquestes dades són significatives però creu que s'ha d'obrir una reflexió per si té relació amb la sortida de la crisi, que afavoreix que els joves s'incorporin al mercat laboral més fàcilment que durant l'època amb més dificultats, que van afavorir l'increment d'estudiants. Gomà ha reconegut que quan hi ha “reactivació econòmica”, la Formació Professional “se'n ressenteix” i ha posat de manifest que cal fer compatible una oferta “robusta” amb la demanda laboral.

Poc més de la meitat dels estudiants es graduen

Les dades recollides per aquest informe demostren que una tercera part aproximadament no es graduen. El curs 2015-2016, per exemple, la taxa de graduació va caure fins al 56,8%. En global, tant a centres públics com privats, el curs 2014-2015, es van arribar a titular, en canvi, el 75% dels matriculats, però les darreres dades del 2015-2016, la taxa ha arribat a baixar fins al 57,1%, la més baixa dels darrers 10 anys.

Per aquest motiu, Essomba creu que s'ha de treballar “la retenció” d'aquest estudiants, un procés on hi ha dificultats i per això ho fixa com un dels reptes “irrenunciables” de l'Ajuntament de cara al futur més immediat. El comissionat creu que l'acompanyament i l'orientació són elements claus per garantir que les persones que s'inscriuen en uns estudis puguin finalitzar-los amb èxit i, per això, es treballarà en aquesta línia.

Més usuaris dels Centres de Formació d'Adults

L'auge dels estudis postobligatoris no s'ha notat però, en les escoles d'adults, que han perdut un 10% dels alumnes els darrers anys, unes escoles que cada vegada estan menys dedicades als ensenyaments bàsics en benefici de la formació transprofessional en idiomes o noves tecnologies, o la preparació de proves d'accés a cicles de grau superior o a la universitat. La majoria de centres, ha dit Gomà, han apostat per fer una oferta més heterogènia i pluridisciplinària.

A través d'aquest estudi, en canvi, s'ha posat de manifest l'auge de l'oferta formativa alternativa en altres centres municipals com són els centres cívics. Només el 2016 es van registrar 143.154 inscripcions en activitats formatives ofertes per aquests equipaments culturals, als quals cal afegir-hi les biblioteques, les fàbriques de creació o els ateneus.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article