Més de 1.400 gironins demanen ajuda al defensor de la ciutadania per no poder pagar l’habitatge

L'ens cívic reclama més implicació de l'Ajuntament per fer front al desemparament “il·lògic i inhumà” dels joves extutelats


Més de 1.400 gironins han demanat ajuda al defensor de la ciutadania perquè no poden pagar l'habitatge o fer front als rebuts de llum, aigua i gas. Aquesta xifra representa fins al 60% de les consultes que el defensor, Ramon Llorente, ha rebut al llarg del 2017 i, com ell mateix admet, posa de relleu que la crisi continua fent estralls. Allò que sobretot s'ha incrementat molt, precisa, “són els problemes relacionats amb el lloguer”.

La memòria del defensor de la ciutadania de Girona posa de relleu les conseqüències de la crisi. De fet, només cal donar un cop d'ull a les estadístiques per veure com la majoria dels gironins que hi van per demanar ajuda ho fan perquè no poden pagar els rebuts relacionats amb l'habitatge (bé siguin quotes d'hipoteca, de lloguer o de serveis bàsics com la llum i l'aigua). En concret, 1.434. "Persones que pateixen problemes econòmics, bé sigui perquè estan malaltes o a l'atur, i d'altres que tot i treballar, no poden pagar-ho", concreta el defensor Ramon Llorente.

El defensor explica que, sobretot, allò que s'ha incrementat "i molt" són les problemàtiques relacionades amb els lloguers. "Han baixat aquelles referides a hipoteques, però per contra, cada cop rebo més casos de gent que no pot afrontar la quota del lloguer; i això, de retruc, genera problemes per pagar també els subministraments de llum, gas i aigua", explica el defensor.

Cada vegada que li arriba un cas, Llorente intenta fer de mitjancer o "buscar alternatives", tot i que lamenta que, a l'hora de trobar solucions, a Girona ciutat hi ha una manca evident de pisos socials. Això sí, vol posar de relleu que, en el cas dels talls d'aigua, tots els problemes d'impagament s'han pogut resoldre "al 100%" gràcies a la comprensió de la companyia.

Més flexibilitat per ajudar a pagar els deutes

El defensor de la ciutadania aplaudeix que, en el darrer ple, l'Ajuntament aprovés una moció per multar aquelles companyies subministradores que tallin la llum, el gas o l'aigua a persones sense recursos. Però també demana que el consistori tingui més "flexibilitat" amb aquells qui hi tinguin deutes i pateixen dificultats econòmiques.

Per això, durant el 2017 ha fet dues recomanacions d'ofici. A la primera, demana que aquelles famílies vulnerables que han arribat a un acord amb l'Ajuntament per fraccionar el deute, puguin rebre altres ajudes municipals (com bonificacions o descomptes). "Ara, com que consta que tenen un deute, això no se'ls permet", precisa Ramon Llorente.

A més, en una altra recomanació d'ofici, el defensor reclama que s'ampliï l'ordenança que permet pagar multes fent treballs en benefici a la comunitat. "Entre d'altres, he demanat que es revisi la normativa perquè això també es permeti a aquelles persones que no estan empadronades a Girona, sobretot les que tenen una situació econòmica deplorable", explica Ramon Llorente.

Desemparament “il·lògic i inhumà” dels extutelats

D'altra banda, durant la presentació de la memòria, el defensor de la ciutadania de Girona també ha reclamat més implicació municipal per fer front a la problemàtica dels extutelats. “No pot ser que a un jove, quan arribi als 18 anys, se'l posi al carrer sense sostre i sense treball; això és il·lògic i inhumà”, ha lamentat Ramon Llorente.

El defensor admet que, tot i que en el cas dels joves extutelats, la competència “explícita” sigui de la Generalitat, aquí totes les administracions han fet “deixadesa de les seves obligacions”. Per això, reclama que des de l'Ajuntament es “pressioni” l'administració competent i, a més, s'impulsin aquelles mesures municipals que permetin atendre aquests nois (per exemple, amb més pisos socials). “No hem d'oblidar que aquesta és una problemàtica que es viu a la ciutat”, subratlla Ramon Llorente.

El defensor, que s'ha reunit amb els treballadors socials del centre de la Misericòrdia, "on hi ha l'arrel del problema", també coincideix amb els educadors en què "cal invertir diners en educar els joves" quan són menors. "No serveix de res gastar-se milionades per no resoldre adequadament el problema de la reinserció de tota aquesta mainada a la societat", afirma.

Més espais per a les persones sense llar

A la seva memòria del 2017, el defensor també en destaca una altra recomanació d'ofici: que l'Ajuntament destini més espais per a les persones sensesostre. “Caldria cercar recursos per fer un nou centre d'acolliment, al marge de La Sopa, on puguin disposar de taquilles, sostre, dutxa i una mínima atenció”, recull Ramon Llorente.

Per al defensor, La Sopa està “sobredimensionada“ i l'espai de Les Sarraïnes, que s'ha obert aquest hivern perquè els indigents puguin anar-hi a dormir, és “clarament insuficient”. “Aquest tema em preocupa; sé que hi ha persones de bon cor que miren d'ajudar les persones sensesostre, però qui realment ha d'ajudar-los són les administracions”, subratlla Ramon Llorente. I en aquest punt, el defensor de la ciutadania recorda que, fins i tot, s'ha entrevistat amb el Bisbat per demanar-li que conjuntament amb l'Ajuntament, “treballin per veure si hi ha locals que es puguin destinar a l'acolliment d'aquestes persones sense llar”.

Alerta pel consum de marihuana

D'altra banda, al document, el defensor de la ciutadania de Girona també fa incís en què cal que des del Servei de Promoció de la Salut s'impulsi “de manera efectiva” un programa de mesures alternatives al consum de cànnabis. Segons lamenta Llorente, cada vegada li arriben més problemes relacionats amb la tinença i consum de drogues en espais públics, sobretot entre adolescents de 14 i 18 anys.

Per això, insisteix que allò que cal és que l'Ajuntament "afronti aquesta problemàtica" perquè "preocupa, i molt" a les famílies d'aquests joves. I que des del Centre Jove de Salut s'impulsi un programa per posar-hi fre. “Desgraciadament, sancionar és molt fàcil; però en canvi, reeducar i redirigir la persona perquè surti d'aquest malson ens ha d'implicar a tots”, ressalta.

“Insatisfet des del 2012”

Per últim, el defensor de la ciutadania també lamenta que l'Ajuntament no respongui les seves peticions “amb l'eficiència i la celeritat” que seria desitjable.“N'estic insatisfet des de l'any 2012, i ho dic de manera reiterada; no puc negar que s'hagin millorat algunes coses i que hi hagi voluntat, però per allò que sigui, no es respon com tocaria als problemes de la gent”, indica Ramon Llorente.

I com a exemple, el defensor tira d'estadística. De les 71 recomanacions que Llorente va fer l'any passat, ara per ara se n'han acceptades quinze (21%), se n'han rebutjades set (10%) però encara n'hi ha 49 (el 69%) que estan pendents de resolució.

D'altra banda, durant el 2017, el defensor de la ciutadania de Girona va obrir 362 expedients. D'aquests, onze eren d'ofici. La resta, sobretot, feien referència a l'àrea d'Urbanisme, Mobilitat i Via Pública (156) o de Serveis Socials (61). L'Ajuntament no en va admetre a tràmit 35, en va resoldre 293 i n'hi ha 24 que queden pendents.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article