Més de 1.500 llars vulnerables de la demarcació de Barcelona redueixen les factures un 18%

Les intervencions de la Diputació de Barcelona han fet estalviar a les famílies ateses una mitjana de 200 euros anuals

Un total de 1.540 auditories i intervencions energètiques impulsades per la Diputació de Barcelona en 212 municipis han permès reduir un 18% de mitjana les factures dels subministraments bàsics de llars vulnerables durant el 2017. Aquesta reducció del consum s'ha traduït en un estalvi global de 370.637 euros anuals, més de 200 euros per família.

El programa Auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica comença amb dues visites a domicili, d'un tècnic especialitzat en eficiència energètica i d'un tècnic d'intervenció social, per dissenyar i implementar una intervenció integral, que inclou la instal·lació, per exemple, de bombetes LED, elements d'aïllament o d'estalvi d'aigua, i també s'analitzen les factures i els hàbits de consum.

A més, s'han recollit dades socioeconòmiques de les llars que han d'ajudar a identificar-ne millor les necessitats i radiografiar els municipis. El programa té un pressupost bianual d'1 milió d'euros i, aquest any, preveu realitzar 1.600 auditories en 191 municipis.

Amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica de les llars en situació de vulnerabilitat i reduir-ne les despeses, la Diputació de Barcelona va implementar un programa d'auditories i intervencions de març a desembre de l'any passat que ja ha començat a recollir els fruits. En el balanç de la primera edició del programa, la responsable de l'Àrea d'Atenció a les Persones, Meritxell Budó, ha detallat que, en les factures de l'electricitat, la previsió d'estalvi mitjà és del 18%, que representa de mitjana 135 euros anuals per llar i la despesa passaria de 737 a 602 euros.

L'estalvi és major en les llars que tenen un consum mitjà de gairebé 900 euros, en què arriba al 22%, i suposa passar de 900 a 700 euros anuals, mentre que en aquelles que tenen un consum mitjà baix, de menys de 600 euros anuals, és del 8,42% (de 593 a 543 euros anuals). L'estalvi del conjunt de famílies participants al programa és de 221.400 euros anuals.

Pel que fa a les factures de l'aigua, la previsió d'estalvi econòmic és de fins al 21%, 58 euros anuals per llar, que passaria a pagar, de mitjana, de 273 a 215 euros anuals. La previsió d'estalvi de consum d'aigua mitjà és de 33m3 anuals per llar (fins al 30% del consum), que representa 50.834 m3 en el conjunt de les 1.540 llars.

En les factures de gas, s'estima un estalvi del 12%, 56 euros anuals per llar, passant de 458 a 402 euros anuals. La previsió d'estalvi de consum és de fins a 1.302 m3 anuals per llar (fins al 30%), que representa 1.242.145 m3 en 954 llars (un 62% dels habitatges tenen gas). En la millora de l'eficiència energètica, la previsió d'estalvi energètic estimat és de fins a gairebé 1,5 milions kWh anuals en el conjunt de les 1.540 llars, 2,6 kWh diaris per llar. Aquest estalvi suposa una reducció d'emissions de CO2 de 449 tones anuals o un estalvi equivalent al consum anual de 121 llars.

Les intervencions que es van realitzar en aquestes llars van consistir en la instal·lació gratuïta de més de 18.000 elements d'eficiència energètica, concretament de 8.000 bombetes LED de 5W i 12W; 2.862 elements de control i gestió, com regletes, programadors per gestionar encesa i apagada de dispositius elèctrics, termòmetres/higròmetres; 2.520 elements d'aïllament, com rivets, birrets i làmines per a finestres; 2.560 elements d'estalvi d'aigua, com airejadors per aixetes, reductors de caudal per a dutxes, reductors de volum d'aigua per cisternes del vàter i 2.073 altres tipus de productes, com termòmetres de sorra, làmpades LED o termòmetres per a nevera.

També es van fer 5.218 actuacions per optimitzar els contractes de subministraments, que inclouen la tramitació de bo social, canvis de tarifa, ajustos de potència contractada o canvi d'empresa subministradora, entre d'altres. Per comarques, a l'Alt Penedès s'han fet el 2017 un total de 80 auditories i intervencions energètiques en el marc d'aquest programa; a l'Anoia, 55; al Bages, 113; al Baix Llobregat, 270; al Barcelonès, 202; al Berguedà, 4; al Garraf, 56; al Maresme, 176; a Osona, 135; al Vallès Occidental, 311 i al Vallès Oriental, 138.

Dades recollides per "afrontar millor la realitat"

Budó ha destacat que, a més de les actuacions energètiques, han pogut recopilar i centralitzar dades de les llars vulnerables per estudiar-les a fons i que els permetran "afrontar millor la realitat" i intervenir amb "cirurgia més precisa". En el mateix sentit, el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, ha destacat aquesta "porta oberta" que també ha significat el programa en llars on no sempre és fàcil entrar i també ha valorat la visió global del programa per fer front a la pobresa energètica.

La responsable de l'Àrea d'Atenció a les Persones ha assenyalat que les dades recollides en el marc del programa mostren que les persones en una situació de vulnerabilitat pateixen més problemes de salut que la mitjana de la població de Catalunya i ha alertat que "la situació de vulnerabilitat genera trastorns de salut". Així, més del 70% de la població catalana assenyala no sentir cap tipus de dolor, davant el 37% de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat. També, el 15% de la població afirmar sentir-se angoixat o deprimit, mentre que s'eleva al 70% en els casos analitzats per la Diputació Barcelona.

Altres dades recollides mostren que el 64% de les llars on s'han fet auditoris i intervencions té estudis primaris o menys, i encara no el 5% té estudis universitaris. Un 19% té un contracte laboral, ja sigui a temps parcial (10%) o a temps complet (9%). El 23% són estudiants i gairebé el 30% de la població en edat de treballar es troba a l'atur. El 72% de les famílies participants al programa tenen ingressos bruts anuals menors a 9.000 euros (750 euros per mes) i un 85% arriben a fi de mes amb dificultat o molta dificultat.

El perfil de la vulnerabilitat

L'edat mitjana de les persones en situació de vulnerabilitat que han participat en el programa és de 35 anys. Un 15% tenen 65 anys o més i un 32% són menors de 15 anys. El 69% de les persones referents de les llars són dones. Un 35% pertanyen a famílies nombroses.

Un 68% de les famílies lloga l'habitatge on resideix (46% a preu de mercat i 22% amb lloguer social). Un 59% de les famílies viuen en habitatges construïts abans de 1981, fet que podria relacionar-se a una baixa eficiència energètica.

Un 64,6% de les llars intervingudes no pot mantenir la temperatura adequada durant els mesos freds, una xifra que s'incrementa en les llars en situació de lloguer a preu de mercat (un 69%). Gairebé un 41% pateix humitats o floridures a les parets, terra, sostre o en els fonaments. La incidència és major en llars en situació de lloguer a preu de mercat (un 48%). Un 75,4% es retarda en el pagament de factures energètiques. En aquest cas, la xifra s'incrementa en les llars en propietat que estan pagant hipoteca (un 82%) i en les llars de lloguer social (un 77%).

Les llars en propietat que paguen hipoteca tenen més problemes per afrontar les seves factures energètiques, mentre que les llars amb un lloguer a preu de mercat presenten majors dificultats per mantenir una temperatura adequada en els mesos freds, i són les que presenten més humitats i floridures. En els casos de tramitació del bo social, un 81% per cent de les famílies desconeixien que hi tenien dret.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article