La Unitat contra el Tràfic d'Éssers Humans de Barcelona atén 109 persones el seu primer any

Les víctimes provenen de 20 països diferents i el 90% patia tràfic amb finalitat d'explotació sexual

Un any després de la posada en funcionament de la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans (UMTEH) de l'Ajuntament de Barcelona ja s'han atès a 109 unitats familiars. Més del 80% són dones entre 18 i 39 anys i es creu que dues d'elles són menors d'edat tot i afirmar que tenen més de 18 anys.

Provenen d'una vintena de països diferents, del qual destaca Nigèria, amb 51 de les persones que han rebut atenció per part de la UMTEH. També hi ha 15 persones procedents de Veneçuela i 6 de Brasil. Un 90% d'aquest centenar d'usuaris que ha tingut el nou servei municipal han estat víctimes de tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual. De totes les persones ateses, ja s'ha aconseguit que 11 d'elles testifiquin i col·laborin en processos judicials en contra dels seus explotadors.

Aquesta reduïda xifra es deu al fet que "la pressió de les xarxes [de tràfic de persones] és important" i això comporta que per les víctimes "les amenaces i la por és un pes molt important" que les porta a no denunciar el cas, tal com explica la cap del Departament d'Atenció i Acollida per violència masclista, Bàrbara Roig.

En aquesta línia, la regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, Laura Pérez, demana un nou marc jurídic que garanteixi l'anonimat de les denunciants fins i tot una vegada s'acabi el procés judicial perquè "no tenir aquesta protecció desmotiva" a les víctimes. Segons Pérez, "en el moment en què desvetllem els noms" en les sentències "posa en perill la vida de les víctimes" però afegeix que també ho fa amb "la família en els països d'origen".

De fet, en alguns casos, les amenaces que fan els membres d'aquesta xarxa afecta els fills que puguin tenir les víctimes en el seu país d'origen o a altres membres de la família. Per això fonts municipals també consideren que "és difícil" saber quan les persones que han patit tràfic d'éssers humans trenquen el contacte amb aquestes xarxes, ja que en molts casos hi ha familiars implicats.

De fet, Bàrbara Roig ha explicat un cas que s'ha atès durant el 2017 en què dues dones procedents de Paraguai "van ser captades per la seva tieta". En el moment d'arribar a la capital catalana van ser "explotades durant un any" en què cada dia havien de patir "molta violència per part dels clients i de la seva tieta". A més, en aquest cas, la parella d'una d'elles "va promoure l'explotació des del país d'origen".

Finalment, aquestes dues dones van poder escapar del pis gràcies a la trucada d'un ciutadà que va conèixer aquestes dones. L'home que feia voluntariat en una entitat, coneixia la unitat i va trucar per exposar el cas i demanar ajuda. Posteriorment es va oferir allotjament i atenció psicològica a aquestes dues víctimes, a banda de la resta de serveis que dona la Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans.

Evitar la “sobreatenció”

De tota manera, des de la unitat s'ha destacat que en alguns dels 109 casos atesos no hi ha hagut una atenció directa, ja que no es volia donar una "sobreatenció" a les persones que han patit aquest tràfic, i han utilitzat alguns dels professionals que ja tractaven amb aquestes persones des de Serveis Socials o altres recursos per oferir informació i serveis de la pròpia unitat municipal.

La UMTEH participa de forma coordinada amb Serveis Socials, cossos policials, el departament de Salut i molts altres recursos per tal de poder oferir una assistència integral. D'aquesta manera, s'intenta garantir un habitatge d'urgència, cobertura sanitària i regularitzar la seva situació a l'estat espanyol, ja que en la majoria de casos es troben en situació il·legal. També se'ls dona acompanyament psicològic i en alguns casos també un tractament de curta durada.

Des de la pròpia unitat destaquen que qualsevol persona que pateixi tràfic d'éssers humans necessita entre vuit i deu anys per recuperar-se psicològicament dels fets viscuts. A més, la UMTEH també ha quantificat que les hores assistencials que necessita una víctima de tràfic de persones equival a les que necessiten 22 víctimes de violència de gènere.

La Unitat Municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans a l'Ajuntament de Barcelona es va crear a l'octubre de 2016 i es tracta d'un recurs pioner en tot l'estat espanyol, ja que no hi ha constància que cap altre ajuntament tingui una unitat específica per a l'assistència d'aquest tipus de víctimes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article