La diagnosi sobre les persones LGTBI al Bages constata “la urgència” de prendre mesures per evitar la discriminació

ACN

La diagnosi sobre les persones lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i transsexuals (LGTBI) al Bages posa de manifest la necessitat d'abordar "amb urgència" la discriminació del col·lectiu a la comarca. L'enquesta, realitzada per l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal i que ha comptat amb la participació de 611 persones, constata la desigualtat existent especialment a l'espai públic i els àmbits educatius i familiars. Simultàniament, a través d'entrevistes més profundes, s'han reafirmat aquestes diferències.

 Segons ha explicat Albert Marañon, conseller de l'Àrea d'Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, dels resultats es desprèn que els "punts calents" i on cal actuar amb més urgència és en l'educació, l'àmbit familiar i a l'espai públic.

Entre els exemples que ha posat Marañon del que es desprèn del treball hi ha que a l'espai públic no es mostraria l'orientació "per por". Ja, amb xifres més concretes, el conseller comarcal ha assenyalat que el 50% afirmen que han patit alguna desigualtat en l'àmbit educatiu "que no està encara preparat per a la diversitat" o que entre el 40 i el 45% diu que la seva relació amb l'entorn ha canviat "en donar a conèixer l'orientació sexual".

Del ‘passing’ a emigrar

Paral·lelament a l'enquesta, Ajuntament i Consell Comarcal han elaborat la diagnosi comarcal sobre les persones LGTBI. El treball ha analitzat, d'una banda, la "situació a nivell institucional i associatiu, per conèixer tot el que s'havia fet fins ara, alhora de parlar directament amb el col·lectiu", ha explicat la consultora Maria Rodó de Zárate.

Dels resultats del primer bloc, Rodó de Zárate ha remarcat “la manca d'accions i polítiques” fins al moment. Del segon, en el que s'han realitzat entrevistes en profunditat a 14 persones del col·lectiu LGTBI, el document presenta el Bages com una comarca “conservadora”.

Els entrevistats han explicat que majoritàriament aposten pel ‘passing’, és a dir, ocultar l'orientació sexual per evitar la discriminació. Rodó també ha posat l'èmfasi en la tendència a emigrar a ciutats considerades més “progressistes” per no haver de coartar la seva orientació sexual com la pròpia identitat de gènere. Un altre de les mancances detectades i constatades pels enquestats a la manca d'entitats específiques al Bages.

De la mateixa manera que es desprèn en l'enquesta, la diagnosi també assenyala els espais públics, la llar i el món educatiu com a àmbits on aquesta discriminació queda més palesa. Hi afegeix també l'ocultació “a la feina”; l'àmbit sanitari “on se'ns han relatat actituds de discriminació per manca de formació per part dels professionals”; l'oci, “on s'han produït la majoria de les agressions”, o l'esport, on “els lavabos i els vestidors” poden suposar una barrera.

De les conclusions de la diagnosi es desprèn la “urgència d'abordar aquesta qüestió”, ha assegurat la consultora. En aquest sentit, la regidora de la Dona i Igualtat de l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz, ha avançat que l'objectiu és començar a treballar imminentment en el Pla LGTBI, que inclourà mesures concretes de millora en l'àmbit local i comarcal per impulsar polítiques d'igualtat per assolir els drets de les persones LGTBI.

Tot i que encara és aviat per avançar-ne el contingut, la regidora ha assegurat que la “formació” i el treball per “donar visibilitat al col·lectiu” seran dos dels grans eixos. Cruz confia en el fet que el document pugui estar enllestit a finals del mes de juny.