Ja fa tres anys que cada primer dimecres de maig la Unitat de Salut Mental Perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona, amb la col·laboració de la Sociedad Española de la Salud Mental Perinatal, organitza un acte al voltant dels trastorns que pateixen algunes dones durant l’embaràs i el postpart. Enguany s'ha celebrat a l’Hospital Clínic de Barcelona i s'ha destacat la importància de desestigmatitzar les malalties mentals de les mares en aquest període clau en la seva vida.
L’acte, celebrat aquest dimecres, ha estat presidit per la doctora Lluïsa Garcia, coordinadora de la Unitat de Salut Mental Perinatal CLINIC-BNC i impulsora del recent inaugurat Hospital de dia per a Mares-Nadons ubicat al recinte de la Maternitat. L’han acompanyat la doctora Gracia Lasheras, presidenta de l'Asociación Sociedad Marcè Española de Salud Mental Perinatal, l’escriptora i exdiputada Gemma Lienas i la Laia, com a mare testimoni de depressió postpart.
La doctora Garcia ha iniciat la ronda d’intervencions, on ha anunciat que aquesta tercera jornada ha posat el focus en la desestigmatització de la malaltia mental, en general, i dels trastorns psíquics durant el període perinatal, en particular. Les persones amb problemes psíquics han patit i segueixen patint tota mena de discriminacions i recels per part d’una societat que estigmatitza a les persones amb malalties mentals. Però quan el trastorn el té algú que a més és mare, es multiplica el problema.
Històricament s’ha percebut la maternitat com un moment idíl·lic, el millor en la vida d’una dona, i a les mares se’ls atribueixen sentiments, emocions i conductes per defecte. La doctora Garcia ha recordat que això no és una concepció real de la maternitat i cal repensar com s’entén aquest concepte, a més d’assumir que és un període on l’aparició dels trastorns mentals no és un fenomen aïllat.
Per tal de guanyar la batalla contra l’estigmatització, ha continuat la doctora Garcia, es necessiten aliats. Per començar, la ciència. Es necessiten línies d’investigació i divulgació que expliquin què succeeix i per tal d’aconseguir respostes i poder normalitzar aquest tipus de problemes. Segons la doctora, “no s’ha investigat prou ni bé. Això es deu al fet que no hi ha perspectiva de gènere a la ciència. A mesura que es vagi incorporant anirem desfent els mites i les falses creences que envolten aquests trastorns”.
Una altra de les altres conclusions ha estat la necessitat del relat i l’escriptura per tal de fer arribar aquesta nova visió que desmunti les falses idees de maternitat idealitzada. I, per últim, poder comptar amb l’experiència d’aquelles que hagin passat per aquesta situació i puguin aportar el seu coneixement de primera mà: del que van sentir, si van rebre ajuda per part del món sanitari, quina va ser la reacció del seu entorn i com ho van superar.
Per la seva banda, la doctora Gracia Lasheras ha destacat la poca atenció que ha rebut tradicionalment la salut mental de les mares, cosa que ha fet que moltes d’elles silenciessin el patiment per tal de no ser jutjades. Lasheras ha indicat que “és important tenir en compte la salut mental de les mares per diversos motius”. Segons la doctora, “es tracta de trastorns altament prevalents, ja que dos de cada deu dones presentaran algun problema de salut mental durant l’embaràs i el primer any del nadó, i al voltant del 13% desenvoluparà una depressió post part”.
“No donar un tractament adequat pot generar importants conseqüències, no sols per la mare, sinó també pel nadó, a curt i llarg termini, la família i la societat en general. El suïcidi és una de les principals causes de mortalitat durant aquest període. A més de ser malalties que generen un alt cost sanitari, com va determinar un estudi portat a terme al Regne Unit, un cost cinc vegades superior que si es dediquessin recursos a prevenir-los, doncs es tracten de trastorns molt poc diagnosticats”, ha conclòs.
Per la seva banda, la Gemma Lienas ha relatat, entre d’altres coses, els obstacles i reticències per part d’alguns grups parlamentaris al proposar la institucionalització del dia de la Salut Mental Materna i ha demanat una major implicació per part de les institucions públiques.
Les paraules més emotives han vingut de la Laia, mare que ha aportar el seu testimoni de depressió postpart. Ha relatat la vivència viscuda i els obstacles a que va haver de fer front, com la manca d’informació per part del personal mèdic o l’hostilitat social.
L’acte ha acabat amb la lectura d’un manifest redactat per un grup de mares expertes, ex pacients de la Unitat de Salut Mental de Perinatal, on es plasmaven les reivindicacions i demandes d’un col·lectiu massa vegades silenciat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari