La reunió entre el Govern i membres de la tancada de la Massana acaba sense acords ferms

L'empadronament, la reagrupació familiar i les polítiques antiracistes són les primeres propostes que s'han tractat en una trobada de més de tres hores

Ambdues parts tenen voluntat de seguir treballant per arribar a un acord i s'han emplaçat en una nova trobada aquest divendres


Set membres de la tancada antiracista que ocupa l'antiga escola Massana de Barcelona s'han reunit per primera vegada amb responsables de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania que han rebut el plec de 14 demandes que fa el col·lectiu. Després de tres hores de trobada, el secretari, Oriol Amorós, ha explicat que s'ha posat sobre la taula les propostes que únicament depenen de l'administració espanyola, com és l'examen per a la nacionalitat, i paral·lelament, s'ha defensat que d'altres qüestions ja es treballen en la línia que demana el col·lectiu com és el padró, el reagrupació familiar o les polítiques antiracistes.

En aquest sentit, ha assegurat que “a Catalunya s'empadrona bé” i que, si en algun ajuntament es donen problemes concrets, sobretot per no tenir una residència fixa en un municipi, se soluciona amb facilitat i que se seguirà vetllant perquè això sigui així. En declaracions a l'ACN a la sortida de la reunió, Maritza Buitrago ha explicat que el Govern s'ha compromès a fer una declaració institucional a favor del dret universal a l'empadronament.

Amorós també ha explicat que s'ha flexibilitzat el darrer any les condicions dels habitats per poder demanar la reagrupació familiar i s'ha deixat de banda el requisit dels metres quadrats mentre l'habitatge tingui cèdula d'habitabilitat, perquè considera que és necessari que “les famílies visquin juntes” i que els fills cal que “com més aviat millor” s'incorporin al sistema educatiu per tenir garanties de millor resultat escolar i millor inserció laboral quan són adults.

Entre els futurs plans de Govern, Amorós també ha destacat la intenció que els ciutadans estrangers puguin ser treballadors públics per tal que Amorós ha reconegut que per fer aquest canvi “caldrà que la legislatura arrenqui”. D'aquesta manera, l'administració podrà representar “la societat que serveis” i per tant, aconseguir que totes les societats tinguin les mateixes oportunitats que donen possibilitat “de mobilitat social”. Entre les reivindicacions de la tancada s'hi inclou una quota del 30% de treballadors públics d'origen estranger.

Els membres de la tancada han valorat aquesta predisposició del Govern però han mostrat també la seva “preocupació” en “punts morts” de la negociació com són la regularització de les persones sense contracte laboral, la despenalització dels manters o qüestions de refugi. Buitrago ha lamentat que s'hagi utilitzat la intervenció de la Generalitat com a excusa per no poder assumir un compromís que no se sap quan es podrà complir. Per Buitrago és qüestió de “voluntat política” i de pressionar.

Els membres de la tancada també han demanat a Amorós més implicació amb els menors estrangers no acompanyats (MENA) que arriben a Catalunya i ha criticat que actualment no es compleix la legislació que vetlla per la seva protecció. Per Ainhoa Dujeivi, el problema existeix des dels anys 2000 i per això considera que és “pervers” que la DGAIA culpi la crisi i el gran augment del nombre de joves que han vingut sense referent adult al país. Amorós s'ha compromès, segons Dujeivi, a propiciar una reunió entre el col·lectiu i la DGAIA per abordar aquesta problemàtica.

La reunió s'ha suspès després de tres hores sense poder arribar a tractar tots els punts sobre la taula i les dues parts s'han emplaçat a una nova trobada aquest divendres. Els impulsors de la tancada, de moment, mantindran la protesta que té lloc des del 22 d'abril.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article