El Congrés fa el primer pas per despenalitzar l’eutanàsia

És una proposta del Parlament amb el suport dels comuns, ERC, PDeCAT, el PSOE, Podem, el PNB i Compromís


El Parlament ha portat aquest dimarts al Congrés dels Diputats la proposta de reforma del Codi Penal per despenalitzar l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. De la mà de tres diputades –Alba Vergés (ERC), Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas (CatECP)-, la cambra ha presentat la modificació que el ple va aprovar al juliol de 2017 apel·lant a la “dignitat” en el moment de la mort, la necessitat d’acabar amb “el patiment insuportable” en casos de mort segura i malaltia dolorosa i incurable, i al reconeixement d’un dret “que no restarà llibertat a ningú que vulgui morir quan la natura ho marqui.

Tot i que la votació serà dijous vinent, de les intervencions dels grups se’n desprèn que la reforma podrà passar el tràmit i seguir el seu curs al Congrés. Els comuns, ERC, PDeCAT, el PSOE, Podem, el PNB i Compromís avancen el seu suport a la tramitació de la reforma del Codi Penal, mentre Cs diu que s’abstindrà, i el PP s’hi oposa i votarà en contra. El debat al Congrés ha començat, justament, amb la intervenció de les tres diputades, en representació del Parlament i de la majoria que va aprovar presentar al reforma a la cambra baixa espanyola.

Alba Vergés, la primera a intervenir, ha remarcat la necessitat de despenalitzar l’eutanàsia perquè “la por al patiment pesa més que la por a la mort”, i perquè socialment tractar el suïcidi assistit “ja no es un tabú”. Precisament ella ha estat la primera en treure a la tribuna un concepte que ha estat repetit per tots i cadascun dels intervinents en el debat que s’han mostrar favorables a la tramitació, el de la “dignitat” en el moment de morir. “Parlem de dignitat. Un patiment insuportable en la mort, per mes subjectiu que sigui, és propi, tant que el porta a un a no desitjar viure”, ha dit, tot recordant que una despenalització com la que proposa el Parlament “portarà regular la protecció de les persones vulnerables, de les garanties ètiques, de la seguretat jurídica i a abandonar el paternalisme”.

I és que la modificació que es proposa implica considerar “exempt de responsabilitat penal” aquell que “per petició pròpia de l’afectat expressada lliurement” amb una malaltia que el portarà a la mort o una patologia incurable amb patiment greu i permanent “causi amb actes necessaris la mort segura i sense dolor, o cooperi amb això”.

En aquest sentit, Assumpta Escarp ha remarcat que la redacció que es proposa no implica anul·lar els articles del Codi Penal que regulen determinats actes, perquè si es fes “s’obriria la porta a més criminalització”. Segons la socialista, el nou apartat fa que la despenalització “s’incorpori al marc legal. “No hem de confrontar cures pal·liatives a eutanàsia, ni el resultat ni els mètodes són els mateixos”, ha destacat, tot afirmant que el projecte de llei que el PSOE ha presentat al Congrés hauria de tramitar-se en paral·lel a aquesta reforma per regular “les garanties” de l’eutanàsia. “Cal dignificar el procés de la mort i que això es faci des del principi d’autonomia i llibertat que ha regit la seva vida, ja que el moment de la mort no és aliè a la pròpia vida”, ha sentenciat Escarp.

Per la seva part, Marta Ribas ha defensat que el sentit d’aquesta modificació té “el suport majoritari de la societat” i que adaptar el Codi Penal suposa un avenç per determinar “quant patiment s’està disposats a suportar abans d’una mort segura”. “Proposem iniciar el camí, donar el primer però necessari pas per acabar regulant un dret de ciutadania, poder decidir lliurement quin és aquest umbracle, determinar a partir de quan el trajecte que queda fins la mort ja no és de dignitat”, ha afegit.

Ribas, a més, ha insistit en remarcar que amb la despenalització “no es tracta d’imposar cap ètica, creença o religió. I no restarà llibertats a ningú que vulgui morir quan la natura ho marqui i la medicina no pugui fer res”, sinó que “atorgarà drets” als que volen fer-ho “dignament” quan el dolor o la situació així els ho facin necessari.

El posicionament dels grups parlamentaris

Les tres diputades han obtingut, com era d’esperar, el suport del grup parlamentari de Podem i En Comú Podem, dels socialistes, i d’Esquerra Republicana. La socialista Lídia Guinart ha reconegut que la modificació arriba en un moment on socialment la qüestió està més que acceptada tot i que “no agrada pensar en la mort encara que se sap irremeiable”. “Ens fa mal el record de com van morir alguns absents ja, perquè probablement van patir una agonia que ens hagués agradat evitar. La Constitució espanyola parla del dret a la vida, però la dignitat i la llibertat d’autonomia de la voluntat són també drets i principis constitucionals”, ha defensat per reclamar suport a la tramitació de la reforma del Codi Penal i al projecte de llei del seu grup que desenvoluparia els detalls de l’eutanàsia.

Marta Sibina, diputada del grup Podem-En Comú Podem-En Marea, ha explicat que la proposta del Parlament és “un exercici de valentia que mira de cara a un debat complex, davant el qual les institucions no es poden posar de perfil”. A més, creu que reflexa políticament un consens que ja existeix a la societat. “De tant en tant els parlament es converteixen en instruments de representació de les voluntats populars i les seves necessitats”, ha dit.

Amb tot, ha lamentat que el PP s’hi estigui oposant en totes les iniciatives que arriben al Congrés sobre l’eutanàsia. “No sorprèn, sempre han estat al costat retrògrad de la societat. Va passar amb el divorci, amb l’avortament i ara amb l’eutanàsia”, ha comentat.

Per la seva part, la diputada d’ERC Ester Capella ha explicat que la proposta del Parlament “no és altra cosa que la defensa del dret a la mort digna i d’acord amb la dignitat i llibertat de la persona, que està reflectit a la Constitució”. “La proposta parla de vida, de la defensa de la llibertat per afrontar la vida i per afrontar la mort, per decidir com és la vida i com ha de ser aquesta part final de la vida que és la mort”, ha comentat.

Més enllà dels grups dels partits de les tres representants del Parlament, la diputada del PDeCAT Míriam Noguera ha fet també una entusiasta defensa de la reforma, tot assegurant que aquest dimarts “hauria de ser un dia històric”, perquè “la solució de consens arriba de la mà del Parlament i és el resultat del diàleg i del pacte, de prendre bona nota dels professionals de la salut, la bioètica i dels testimonis, perquè aquest no és només un debat tècnic ni polític, sinó també social”.

Abordar el tema sense prejudicis

Amb una argumentació més oberta al debat moral, el diputat del PNB Joseba Andoni Aguirretxea anunciava el seu vot favorable a tramitar la reforma per la necessitat “d’abordar sense prejudicis, amb l’ànim de donar resposta a necessitats de la gent” una proposta per a l’eutanàsia. “Amb molta serietat i cautela, s’ha de donar el pas de la despenalització”, ha dit. Per la seva part, el diputat de Compromís Enric Bataller també ha mostrat el seu suport la iniciativa en considerar “inhumà que contra la seva voluntat s’hagi d’allargar el patiment sense el consentiment” d’un malalt terminal, i ha demanat “màxima apertura de mires” en la tramitació.

A l’altre costat s’han situat PP i Cs, que no veuen en la proposta de reforma del Codi Penal cap via adequada. Per un costat, Ciutadans ha avançat que s’abstindrà perquè creu que cal regular la qüestió però no com ve plantejada des del Parlament. “No és només que la proposta no aporti alguna cosa més que altres que ja s’han vist, és que aporta menys. Només protegeix els que practiquen l’eutanàsia, i s’oblida dels ciutadans, dels pacients, dels que pateixen. És una llei per als que col·laboren amb el suïcidi assistit. I barreja els malalts terminals greus amb situacions no terminals de potencial reversibilitat”, ha argumentat el diputat Francisco Igea.

En la seva intervenció, a més, s’ha volgut congratular que “representants d’ERC i PDeCAT constatin en haver vingut al Congrés que és aquí on es decideixen les coses que afecten a tots els espanyols, ja sigui el dret a viure o morir, o bé conviure units”, sense recaure en que cap membre del PDeCAT formava part de la comitiva del Parlament.

Per últim, la diputada del PP Pilar Cortés ha estat la més bel·ligerant amb la proposta de la cambra catalana. Així, ha anunciat el vot contrari –junt al d’UPN- a la tramitació “pels mateixos motius que la resta de propostes”. I és que al PP consideren que “l’eutanàsia va contra el ser mèdic, i que la medicina ha d’oferir alguna cosa més i ajudar”. “El pacient no vol morir. El pacient no ho demanarà, el que vol és viure sense patiment ni dolor”, ha al·legat la diputada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article