Un miler de voluntaris recorren Barcelona per comptar les persones que viuen al ras

La Síndica de la ciutat obre una investigació d’ofici sobre la proliferació d’assentaments de persones sense llar

La Rita, la Rosa, l'Antoni, el Rafa i el Roger esperen rigorosament que siguin les 12 de la nit per començar a recórrer el nucli antic de Sarrià. Són cinc del miler de voluntaris, organitzats en uns 250 grups, que aquesta matinada de dijous han pentinat els carrers de Barcelona per comptar les persones que viuen al ras.

"L'objectiu del recompte és fer una foto fixa del que passa a la ciutat de Barcelona i de quantes persones dormen aquesta nit al carrer, així com sensibilitzar la ciutadania d'aquesta situació, que moltes vegades pateix una gran invisibilitat o una manca de consciència del que pot portar-hi", explica Maite Mauricio, representant de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar Barcelona (XAPSLL), que està formada per 38 entitats i l'Ajuntament i que s'encarrega d'organitzar el recompte. "Per això diem que la línia és molt fina. Tots som vulnerables, tots podem acabar en aquesta situació", afegeix Mauricio.

En aquest grup de cinc voluntaris de Sarrià hi ha professionals de l'àmbit social, una persona que és veïna del barri i persones que han pernoctat al carrer en una etapa anterior de la vida. "La seva saviesa és essencial per al recompte", subratlla Roger Fe, educador social del Centre d'Acollida Assís.

Quan són les 12 de la nit, hora en què oficialment comença el recompte, els voluntaris comencen a guixar en el mapa que porten els carrers per on passen i preparen l'aplicació on entraran les dades referents a les persones que puguin trobar dormint al carrer. Per endavant tenen unes dues hores de feina per aconseguir part d'aquesta foto fixa que busca la XAPSLL i que ha de servir per "a una anàlisi exhaustiva" i per "orientar les actuacions tant a nivell polític com de les entitats", segons els organitzadors.

Un home dormint en un caixer és la primera persona en una situació de sensellarisme que es troba aquest grup. S'allunyen uns metres de l'oficina de l'entitat bancària i allà entren dades com, per exemple, que és un home, que es troba sol, que no porta animals i que dorm en un caixer.

Ho fan de manera molt discreta perquè els voluntaris no volen envair l'espai íntim d'aquesta persona. El carrer s'ha hagut de convertir en la seva casa i, irrompre-hi, seria entrar en la seva privacitat. "Avui no és per parlar sinó per comptar", precisaven els organitzadors abans del recompte. "La gent de vegades tenim ansietat per ajudar, però són processos molt llargs i complexos que han de portar professionals", diu Roger Fe.

Uns carrers més endavant aquest grup de voluntaris es troben, mig amagat, un cotxe d'una marca de gamma alta, però de matrícula antiga. De seguida, a dos dels voluntaris, se'ls encén l'alerta. I no s'equivoquen. Al seient del darrere hi dorm una persona.

El focus, en els factors estructurals

"No només hem de posar el focus en les persones que dormen al carrer, sinó en els factors estructurals que aboquen a una situació de sensellarisme", afirma Mauricio, que alerta del "greu problema d'exclusió residencial" que pateix Barcelona.

Aquesta representant de la XAPSLL demana la "complicitat de tots els nivells de l'administració" i que aquesta implicació es tradueixi en una estratègia, acompanyada d'una partida pressupostària, i un "pacte nacional" per garantir el dret a l'habitatge.

Aquest és el tercer recompte amb caràcter anual que es fa a la ciutat de Barcelona, si bé aquesta iniciativa va arrancar el 2008. L'any passat, 1.026 persones dormien als carrers de la capital catalana i 1.954, en recursos d'allotjament de la XAPSLL. En total, 2.980 persones sense llar a la ciutat.

El 2016, se'n van comptar 2.847, de les quals 940 dormien al carrer i 1.907, en recursos d'allotjament de la xarxa. El 2015, 892 persones dormien als carrers. Unes fotografies fixes on cada vegada hi surten més persones.

Uns assentaments amb unes condicions d'higiene “ínfimes”

La Síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha iniciat una actuació d’ofici per analitzar la proliferació d’assentaments de persones sense llar al conjunt de la ciutat. Vilà ha pres aquesta decisió després de visitar dos assentaments ubicats al districte de Sant Martí, on s’han comptabilitzat 60 barraques.

Segons relata en un comunicat emès aquest dijous, les condicions d’higiene i salubritat dels assentaments són “ínfimes” i vol conèixer com es desenvolupen les competències municipals entorn les persones que viuen en aquest entorn.

Vilà explica que els residents a les barraques afirmen que els Serveis Socials i la Guàrdia Urbana els han visitat per conèixer les circumstàncies en què viuen, però la Síndica vol analitzar què s’està fent concretament. “Cal un pacte polític per planificar una solució global i una col·laboració entre administracions”, reclama, per tal de facilitar l’accés a un habitatge i a un lloc de treball amb sou “digne”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article