Catalunya és la tercera comunitat amb més joves estrangers no acompanyats tutelats

Save the Children analitza al seu darrer informe d'on vénen, els motius que tenen a l’hora de migrar, les rutes que emprenen i com se’ls tracta

Catalunya és un dels destins prioritaris dels menors estrangers no acompanyats. Així ho revela el darrer informe de Save the Children, ‘Los más solos’, en què analitza d'on venen aquests adolescents, els motius que tenen per migrar, quines rutes emprenen i com se'ls tracta quan arriben.

De fet, si ens fixem en les dades, el nombre de nens i nenes migrants tutelats per la Generalitat s’ha duplicat en l’últim any. Si l’any 2016 hi havia 387 menors estrangers tutelats, la xifra va augmentar fins els 805 el 2017, segons dades del Ministeri de l’Interior. Això significa que Catalunya és la tercera comunitat amb més joves estrangers tutelats, amb un 12,55%, només per darrera d’Andalusia (34,4%) i la ciutat autònoma de Melilla (14,3%)

El fet és, segons l'ONG, “que els fluxos migratoris amb destinació Europa han augmentat considerablement durant els últims anys”. El nombre de persones que arriben per la ruta marítima a l'Estat espanyol ha crescut “exponencialment”, i s'ha convertit el tercer país europeu que més arribades de migrants per mar ha registrat. L’any passat, en van arribar 28.349, només 1.369 menys que a Grècia, una de les rutes més mortíferes dels últims temps.

Un 14% de les persones que van arribar per terra o per mar són nens i nenes. I només en pastera, durant el 2017 van arribar 2.177 menors sols, gairebé quatre vegades més que l’any anterior. Tot i la magnitud de les xifres, el sistema de protecció per acollir aquests nens i nenes que arriben sols segueix sense està preparat, fet que els condemna a la invisibilitat i a l’exclusió.

Les causes que empenyen els infants a deixar casa seva

Per països de procedència, el Marroc és el principal país d’origen dels nens i nenes migrants tutelats a Catalunya ja que representen un 77,4%. La resta provenen de l’Àfrica subsahariana, un 7,1%; un 4,9% del Magreb (excloent el Marroc); mentre que un 4,1% té d’altres nacionalitats, i un 6,6% no consta la nacionalitat en el registre, segons la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

Els infants i adolescents migrants que viatgen sols ho fan per diversos motius, entre els que estan principalment la violència i la pobresa, però “tots ho fan amb el mateix somni de trobar un lloc on poder construir un futur”. No obstant, els obstacles que es troben durant el viatge s’hi sumen els impostos per Europa, que ha prioritzat la seguretat de les fronteres per damunt de la de les persones, independentment que siguin adults o infants.

La majoria dels nois amb qui ha parlat Save the Children per a la realització de l’informe, ha explicat que arriben sense documentació que els identifiqui. Al·leguen que en el seu país no en van tenir mai, però al darrera hi ha, segons l'informe la por a ser deportats “en calent”, perquè si les autoritats coneixen la procedència poden enviar-los de tornada. “Si portes passaport del Senegal et retornen de cop. Complint la Llei, si ets menor no et retornen, però a vegades deixen la Llei a un costat”, explica Walid, un jove que va arribar en pastera a les illes Canàries. “Si t’enganxen dins del port t’envien altra vegada al Marroc, tan si ets menor com si no, els és igual”, relata Imad, un altre dels joves.

Mapa per comunitats del nombre de joves estrangers no acompanyats tutelats | Save the Children

Els que aconsegueixen veure la seva minoria d’edat reconeguda, tampoc els espera un camí més fàcil. Segons la comunitat autònoma que els tuteli veuran incrementades o compromeses les seves oportunitats d’integració, ja que, com recorda l'ONG, “el sistema es caracteritza per un altíssima heterogeneïtat en la protecció i els serveis oferts”. N’hi ha que no suporten els règims als que són sotmesos i prefereixen fins i tot viure al carrer en comptes de quedar-se als centres. N’hi ha d’altres que desapareixen sense deixar rastre.

“El problema és que aquests menors quan arriben passen de ser no acompanyats a mal acompanyats ja que no tenen una protecció adequada i sovint s’anteposa la seva condició d’estranger a la de menor”, explica Antoni Pérez, director de Save the Children Catalunya.

A Ceuta i Melilla, expliquen des de l'ONG, no existeixen centres de llarga estància i els menors s’estan llargues temporades, alguns fins i tot mesos i d’altres diversos anys, en centres preparats per passar unes setmanes, amuntegats i a vegades gairebé sense poder sortir al carrer. Els nois denuncien la falta de personal i la mala organització com a origen dels conflictes.

“Dins del centre hi havia molt conflicte, hi havia gent que consumia drogues i jo crec, des del meu punt de vista, que hauria d’haver-hi més treballadors i en lloc d’estar tots els nens junts que els reparteixin. Hi ha discriminació entre els marroquins i els subsaharians i això ho han de tenir en compte”, relata un altre dels nois entrevistats.

Una adaptació difícil i la fugida cap al nord

A Barcelona també hi ha menors migrants no acompanyats que decideixen escapar-se dels centres i quedar-se al carrer per escapar de les condicions en què viuen i són molts els que emprenen el viatge cap a països del nord d’Europa i desapareixen de les esquerdes del sistema.

“Sense polítiques educatives i d’ocupació, el futur d’aquests joves queda condemnat a la precarietat i a l’exclusió social i quan compleixen els 18 es queden desprotegits, sense pràcticament cap tipus de suport de l’Administració que ha estat el seu tutor fins llavors”, alerten des de l'ONG, i assenyalen que, tot i que a Catalunya existeix un servei de suport als extutelats, “són molt pocs els joves que acaben accedint-hi a causa dels requisits necessaris per entrar-hi”.

Les dificultats per entrar al mercat de treball

“Un dels majors problemes per aquest col·lectiu és la transició a la vida adulta. Per això, els esforços orientats a la inclusió del menor en la societat no serveixen de res sense mesures orientades a la seva integració com a adult”, explica Pérez. En aquest sentit, un dels esculls que tenen aquests adolescents, segons l'ONG, “és que no poden treballar a partir dels 16 anys, un fet clarament discriminatori en comparació amb els nois nascuts aquí que sí que tenen aquest dret”. Això representa un obstacle perquè els menors estrangers obtinguin ingressos, alerten.

“És necessari un replantejament integral del model d’acolliment i de protecció que oferim als i les menors migrants que arriben sols. És fonamental que les mesures desenvolupades fomentin l’autonomia en comptes d’obstaculitzar el seu procés d’integració”, afegeix Pérez.

En aquest sentit, en el marc de les competències que cada comunitat autònoma té reconegudes, afirmen des de Save the Children, “es fa necessària l’assumpció de responsabilitats i l’aplicació del principi de col·laboració perquè es compleixi el principi de l’interès superior de l’infant”. “L’Estat i les comunitats autònomes com a responsables d’aquests menors, han de prendre les mesures necessàries per protegir-los i donar-los el futur que venen buscant”, exigeixen des de l'ONG.

Per això, reclamen crear una comissió interautonòmica sobre infància migrant per millorar la coordinació entre comunitats autònomes. També exigeixen establir estàndards de qualitat per garantir les condicions mínimes als centres de protecció i implementar un protocol específic de trasllat entre comunitats autònomes per evitar la saturació dels centres. Alhora, demanen crear la figura del guardià, una persona independent de l’administració que els acompanyi des que arriben fins que s’emancipen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article