Els entrenadors són clau per a evitar conflictes en l'esport

Redacció

Si ens fixem en la manera de gestionar bé els conflictes, el món de l’esport és ple d’actuacions desafortunades que ens ajuden a entendre com no s’haurien de fer les coses. “El problema és la cultura de la competitivitat i la manera d’entendre-la. La competitivitat s’ha de basar en el respecte”, assenyala Xavier Pastor, politòleg especialitzat en la gestió de conflictes, l’entrenador és una figura determinant, tant per al comportament dels jugadors com de l’afició.

Segons Pastor saber és clau saber com són i qui protagonitza els conflictes en diversos tipus d’esports de base. També ha estudiat com s’han de gestionar els conflictes perquè fructifiquin en solucions beneficioses per a tothom.

Una de les conclusions que s'ha tret d'aquest estudi és, doncs, “la necessitat que tots els professionals tinguin coneixements en resolució positiva de conflictes”, cosa que, com indica, actualment manca molt; per a Pastor, els entrenadors estan molt ben formats tècnicament, però molt poc en aspectes com la gestió de conflictes i la gestió emocional. L'altra conclusió que apunta l'expert és que “mentre no es garanteixi que els entrenadors, els clubs, els jugadors i els seus pares i mares tenen aquestes eines, seria interessant disposar d’experts que ajudin a gestionar els conflictes i, si els clubs no els poden pagar, els ajuntaments també s’hi podrien implicar”, afirma.

En l’estudi hi han participat la Unió Esportiva Sant Andreu, el Girona Futbol Club, el Club Handbol Banyoles, el Club Natació Sant Andreu, el Club Bàsquet Igualada i un equip olímpic de rem. És previst que s’ampliï a la Unió Esportiva Figueres, la Unió Esportiva Llagostera, el Club Gimnàstic de Tarragona i diversos clubs d’hoquei sobre patins i d’hoquei sobre herba de Catalunya.

Consells per als entrenadors, els jugadors i els clubs

Pastor recomana als entrenadors que tinguin presents un sèrie d'accions a l’hora de gestionar o prevenir els conflictes. Així, els demana “que es comuniquin amb els pares, que els coneguin i que els saludin quan arriben i marxen dels entrenaments i dels partits”. A més, si és possible, “que en acabar el partit dediquin alguns minuts a comentar amb els pares com ha anat el joc, no el resultat; són dos minuts en què s’han de dir coses bones. Això també s’ha de fer després dels entrenaments”, detalla Pastor.

En aquesta línia, l'expert recomana als clubs i als entrenadors que estableixin un pla de treball que incorpori els pares en el projecte esportiu: “A banda de ser els xofers que duen els fills amunt i avall els caps de setmana, els pares tenen la feina d’animar. Es poden fer tallers perquè sàpiguen com cal animar, perquè quan s’anima no hi ha temps per a queixar-se ni per a gestionar els conflictes de manera poc adequada”.

Per aquest motiu, Pastor considera que al començament de la temporada el club i l’entrenador han d’explicar els objectius que es plantegen, detallar què demanen als jugadors i als pares i, després, fer-ne valoracions a mitja temporada i al final.

Pel que fa als jugadors, les recomanacions de Pastor són “que juguin, que tinguin present que jugar també vol dir rebre cops i que, quan els rebin, aprenguin a no reaccionar-hi malament, és a dir, a separar el jugador del cop, a no creure que l’altre li volia fer mal, sinó que el cop ha estat fruit del joc, i que ho comuniquin educadament a l’àrbitre. I que, sobretot, no perdin els nervis, perquè en una situació de conflicte, l’efecte de contagi és molt ràpid”, adverteix el professor de la UOC.