El consentiment explícit i la intervenció d'un metge, requisits per a legalitzar l'eutanàsia

Redacció

Aquest mes de maig ha tingut lloc el debat de la Proposició de llei del Parlament de Catalunya que demana reformar l’article 143.4 del Codi penal per a despenalitzar l’eutanàsia a Espanya. Es tracta del primer pas per a fer efectiu el dret de les persones a decidir sobre la seva pròpia mort. Ara bé, el sistema jurídic espanyol està preparat per a legalitzar-la?

Segons Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal, la Constitució espanyola del 1978 no impedeix la despenalització de l’eutanàsia. “El text constitucional reconeix el dret a la vida, però no el deure de viure, de manera que una regulació acurada amb els requisits i les garanties del consentiment no seria inconstitucional”, assegura Tamarit.

Així, tal com apunta María José Rodríguez, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, ja hi ha països europeus que l’han legalitzada, per exemple Holanda i Bèlgica. “Ara és el moment perquè Espanya prengui una decisió. No s’està parlant de matar a les persones que volen seguir vivint, sinó de regular aquelles condicions en què una persona pot decidir sobre la seva pròpia mort perquè hi ha unes circumstàncies mèdiques que ho justifiquen”, assegura.

Tant Tamarit com Rodríguez lamenten que l’eutanàsia, com la mort, sempre hagi estat un tema tabú a Espanya, “on les idees conservadores pesen molt més que en altres països capdavanters”. Tot i així, cal tenir en compte que, segons una enquesta de Metroscopia del 2017, el 84% de la població espanyola està a favor del dret a una mort digna.

Com s’hauria de regular?

Els experts en dret penal asseguren que la normativa d’Holanda, país pioner en la legalització de l’eutanàsia -hi és legal des del 2002-, podria servir de referència a l’Estat espanyol. Així, doncs, en cas que s’aprovés el dret a una mort digna a Espanya, seria necessària una reforma del Codi penal, que hauria d’anar acompanyada d’una llei especial que establís, d’una manera molt precisa i completa, les situacions en les quals pot tenir lloc l’eutanàsia. “A més de despenalitzar-la, cal indicar molt bé en quins supòsits es pot portar a terme, qui hi ha d’intervenir i com s’ha d’expressar el consentiment del pacient perquè no quedi cap dubte sobre si una persona vol morir o no”, assegura Rodríguez.

Rodríguez i Tamarit consideren que el consentiment explícit i ferm de la persona afectada i la intervenció d’un metge a l’hora de portar a terme l’eutanàsia han de ser dos dels requisits clau a l’hora de legalitzar-la. “En tractar-se d’una decisió irreversible i de la màxima transcendència, és imprescindible regular-ne el consentiment, ja que hi ha el risc d’interferències en la decisió per part de persones que puguin tenir interès en la mort d’algú”, assegura Tamarit.

Segons el professor, el dret a morir quan hi ha circumstàncies objectives que provoquen un patiment que la persona no vol suportar està totalment justificat. “La societat no ha d’impedir l’exercici d’aquest dret bàsic de l’individu ni pot inhibir-se del tema i així donar lloc que persones desesperades optin per treure’s la vida d’una manera clandestina o que altres subjectes, per compassió i volent ajudar-les, hagin de respondre de l’acció amb sancions penals”, conclou.