71 parelles participen al programa que dona allotjament a estudiants en llars de persones grans

Universitats vol estendre el programa ‘Viure i Conviure’ a totes les ciutats que tenen seu universitària


Fins a 71 parelles que resideixen a Barcelona han participat aquest curs al programa intergeneracional ‘Viure i Conviure’, una iniciativa que, amb la participació de l'Ajuntament de Barcelona, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i la Fundació Roure, posa en contactes joves estudiants universitaris per viure en llars de persones grans que viuen soles.

El programa, que va començar de la mà de les caixes d'estalvi, fa 20 anys que funciona, un temps en què hi ha participat fins a un miler de parelles. En un moment en què hi ha dificultats d'accedir a habitatge a preus assequibles, el CIC vol potenciar el programa a totes les ciutats que tenen seu universitària com són Tarragona, Lleida o Girona.

La majoria de persones grans que participen en el programa són dones que tenen la voltant de 87 anys i viuen en un pis de propietat, mentre que el perfil dels estudiants són també dones, al voltant dels 22 anys. Segons Teresa Rutllan, una de les psicòlogues que fan seguiment del les parelles, són persones que volen seguir vivint de forma autònoma a casa seva i que ho veuen possible amb el programa.

Alhora, fan d'amfitrions als estudiants en una ciutat que no coneixen. Per Rutllan, el principal valor de la iniciativa és “el vincle” i la relació que estableixen els dos participants un cop s'ha acabat la convivència. Rutllan explica que no és estrany que l'àvia convidi a la seva inquilina, per exemple, a la festa dels 90 anys, o que la inquilina, quan anys després té fills, els porti al pis perquè els conegui.

Combatre l'aïllament social de les persones més grans de 65 anys i ajudar als estudiants a integrar-se a una ciutat on no resideixen al mateix moment que se'ls ofereix allotjament, són les bases d'aquesta iniciativa intergeneracional.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, institució que detecta possibles candidats a través dels serveis socials, es considera que el programa és imprescindible i s'aposta per anar ampliant. Laia Ortiz ha assegurat que el programa respon als reptes de l'accés a l'habitatge i també de combatre la solitud que pateixen moltes persones grans que, amb pis de propietat, on els “sobren habitacions”.

En una mateixa línia s'ha manifestat Mercè Jou, presidenta del CIC, que considera que amb els preus de lloguer que s'arriben a pagar a la ciutat de Barcelona, el programa dona una oportunitat als estudiants a accedir a un habitatge. Per aquest motiu, i ja que el programa està força arrelat a la capital catalana, Jou creu que s'ha d'intentar estendre la iniciativa a altres ciutats.

La Generalitat i l'Ajuntament fan possible aquest programa al costat de la Fundació Roure, una entitat que busca ajudar a les persones que tenen més dificultats. Llum Delàs, presidenta, creu que Barcelona “té molta força” i per això s'emplaça a seguir buscant fórmules per “fer més fecunda l'acció” i crear xarxa per solucionar els problemes de la gent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article