Més de la meitat de les llars ateses per Càritas de Barcelona no té un habitatge digne

Cristina Allué  @crisallue 

El 53% de les llars ateses per Càritas de Barcelona no compta amb un habitatge digne. Així ho ha anunciat l'entitat en la presentació de la memòria del 2017, en què recorden que l'habitatge és el gran entrebanc de les famílies per sortir de la situació de vulnerabilitat a què la crisi els ha abocat.

Dins d'aquestes llars ateses que no viuen en un habitatge digne hi ha famílies i persones soles que viuen al ras, d'altres que viuen acollides per amics, familiars o entitats socials, el 25% viuen de relloguer i d'altres que es veuen obligades a viure en pisos ocupats. Aquesta xifra ha augmentat, segons l'entitat, més de cinc punts percentuals en només un any.

Per posar rostre a aquesta realitat, ha publicat vídeos amb diversos testimonis, com el de la L’Isidro, que era fuster, i l’Esther, es dedicava a l’hoteleria, i que arran de la crisi van perdre la feina i, amb ella, tot el que tenien, fet que els va obligar a viure al carrer. "M'agradaria tenir un treball estable", demana l'Isidro, que ara, gràcies a l'ajut de Càritas, ha trobat una feina per sis mesos.

Per fer-hi front, Càritas ha hagut de destinar el 47% del pressupost, 1,3 milions d'euros en total, a despeses relacionades amb la llar. Per això, l’entitat ha volgut posar deures a l’administració i reclama “treball decent i polítiques d’ocupació” destinades als col·lectius més vulnerables.

També demana “una implementació adequada de la Renda Garantida de Ciutadania” i que sigui complementària amb els salaris baixos. Alhora, exigeix que es desvinculi el treball de la residència legal per tal que les persones en situació administrativa irregular puguin accedir a feines en el mercat formal i que s'incrementi el parc d'habitatge públic.

“La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida per a moltes persones”, ha assegurat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, que ha constatat que la crisi econòmica ha estat més profunda i més prolongada que les anteriors, i que ha colpejat amb força contra les persones més vulnerables, fent augmentar la desigualtat.

Segons el director de l'ONG, les persones en risc d’exclusió es troben en una situació més complicada que abans de la crisi, i això succeeix perquè tenir una feina ja no garanteix unes condicions de vida dignes. De fet, tal com recullen les xifres oficials, el 12% dels treballadors catalans són pobres.

A més, “el sistema educatiu no aconsegueix reduir les diferències familiars que venen donades” i la pobresa es multiplica per dos entre aquelles persones amb pares que no han finalitzat cap etapa educativa. Tampoc les polítiques de protecció són suficients, segons l'ONG.

22.635 persones ateses per l'entitat

En total, tal com ha explicat Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, durant el 2017 l'entitat ha atès 22.635 persones, un 1% més respecte al 2016. L'atenció que aquestes persones reben “és cada vegada més intensa”: s'ha destinat un 10% més de pressupost que a l'any 2016, 2,8 milions en total, i els serveis s'han multiplicat per quatre.

“La precarietat laboral és un problema que ens trobem en gairebé totes les persones que acompanyem” ha advertit Feu, que ha destacat que el 77% de les persones ateses en edat laboral estan a l’atur i que el 17% té una feina precària que no els permet arribar a final de mes.

Respecte a la composició de les famílies ateses, al 44% de les llars hi ha infants, i el 17% de les llars són monoparentals amb una dona al capdavant. “Com més temps estigui una família en situació de vulnerabilitat, més gran és risc que els fills d’aquesta família visquin situacions d’exclusió en el futur”, ha afegit Feu.