El 52% dels trasllats a les urgències d'un hospital que es fan des d'una residència geriàtrica acaba amb un ingrés hospitalari. És una de les dades que recull l'estudi de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), que també recull que el personal mèdic del centre pren la decisió del 82% de les derivacions a urgències i que només en un 18% dels casos és un metge del 061 qui activa el servei d'urgències mèdiques.
En un 45% dels casos es tracta de problemes cardiorespiratoris i els mesos de desembre i gener, coincidint amb l'epidèmia de la grip, concentren la major part d'aquests serveis. L'estudi Urgències mèdiques s'ha fet a un miler d'usuaris de 26 residències diferents.
Segons el coordinador de l'estudi, Toni Andreu, la majoria de casos són descompensacions agudes de la patologia cardiovascular prèvia, el mateix grup que està afectat per inspeccions respiratòries estacionals i particularment, la grip. Les altres patologies que requereixen de derivació són els traumatismes, els problemes neurològics, els problemes digestius, els problemes vasculars i els problemes de tracte urinari, entre d'altres.
Pels autors de l'estudi, que té el suport del Ministeri de Sanitat, la decisió de derivar un resident a urgències es pren en un 82% dels casos pel personal propi de la residència, i en un 52% d'aquestes situacions, es requereix un ingrés, cosa que indica que els mecanismes de presa de decisió s'utilitzen correctament.
Els qui no són ingressats passen de mitjana unes deu hores al servei d'urgències abans de ser atesos i retornats al centre residencial. Pels responsables de l'estudi, aquesta dada suggereix que hi ha un número important de casos en què la descompensació és clínicament gestionable i per tant, des d'ACRA s'aposta per valorar la possibilitat d'implementar accions de coordinació sociosanitària per millorar la gestió d'aquests casos més lleus des d'un punt de vista clínic.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari