Almenys el 70% dels interns del CIE de Barcelona van quedar en llibertat el 2017

ACN

Almenys el 70% dels immigrants irregulars que van ingressar al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Barcelona, a la Zona Franca, durant l'any 2017, van quedar en llibertat sense ser expulsats del país. La majoria eren subsaharians que no van poder ser plenament identificats i per tant no se'ls pot retornar al seu país d'origen. Per això, l'entitat Migra Studium i el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) han denunciat aquest “sofriment inútil” que pateixen, ja que no caldria recloure'ls en centres tancats si ja se sap que és quasi impossible poder-los expulsar.

Així, en concret, dels 1.820 homes que van ingressar al llarg de l'any, més del doble que el 2015, almenys 1.288 van quedar en llibertat. D'aquests, 1.192 va ser per impossibilitat de documentar els afectats, 82 van sortir per ordre judicial, nou per ordre administrativa, quatre per caducitat del termini d'internament i un per expulsió fallida. Mig centenar més van ingressar en presons o altres CIE de l'estat, mentre que 414 van ser efectivament expulsats. Dels altres 70 interns, no hi ha dades oficials. Així, el percentatge del 70% podria ser encara més alt i superar de llarg el 62% de la mitjana de tots els CIE de l'estat, ja que 5.358 interns, dels 8.814 ingressats, van quedar en llibertat.

La nacionalitat més habitual al CIE de Barcelona és l'algeriana, amb 610 homes, seguida de Guinea Equatorial, amb 272, Costa d'Ivori, amb 269, Gàmbia, amb 173, i finalment Marroc amb 155. A tot l'estat, després dels algerians, els més habituals són els marroquins, seguits dels tres països subsaharians.

Dels ingressats al centre de la Zona Franca, prop de 1.500 van arribar a l'estat de forma il·legal en pastera, i 42 més van ser sorpresos quan ja tenien una ordre d'expulsió administrativa. Un va entrar il·legalment en un vaixell, com a polissó. 151 dels interns van ingressar per estada irregular a l'estat i 78 ho van fer per haver estat condemnats per un delicte amb pena superior a un any de presó o per infraccions de la normativa de seguretat ciutadana.

Els voluntaris de Migra Studium van visitar 208 interns, l'11,4%, als quals va fer 624 visites, ja que alguns van ser visitats fins a set cops. Segons l'entitat, es van detectar persones amb situació de greu vulnerabilitat, com menors i homes que pateixen greus problemes de salut o discapacitat: 22 amb malalties físiques i nou amb algun trastorn o malaltia mental. Un intern estava diagnosticat de malaltia psicòtica i patia epilèpsies, i un altre era cec. Un intern va posar de manifest els seus problemes d'identitat de gènere i 17 temien ser maltractats en el país d'origen.

A banda, 28 homes van ser visitats per haver patit, segons ells, tracte intimidatori i degradant per part de la policia, amb maltractaments verbals o fins i tot tractes racistes. Això va provocar el mes de juny de l'any passat que molts interns signessin una carta de queixa dirigida al director del centre.

Més de la meitat no tenien familiars o amics que els visitessin, però 11 van dir que tenien a l'estat una parella, nou tenien fills menors d'edat a l'estat i sis tenien fills a l'estranger al seu càrrec.

Un total de 120 dels interns visitats tenien dificultats per entendre el castellà, o per comprendre les indicacions que se'ls donen o la seva situació jurídica, i per manifestar les seves necessitats.

Els interns visitats eren de 31 nacionalitats diferents: 71 algerians, 46 marroquins i 19 guineans, entre altres. Gairebé la meitat, el 44%, tenien entre 18 i 30 anys, mentre que 44 deien que eren menors, sobretot algerians, i tres d'aquests van ser posats a disposició de la DGAIA. 94 van ser arrestats en desembarcar d'una pastera, 37 en controls de documentació al carrer i 6 en transports públics, i 19 després de complir condemna. 54 van ser arrestats a Almeria, 24 a Mallorca, 17 a Barcelona i 18 en altres localitats catalanes.

En el seu vuitè informe anual, Migra Studium ha volgut incidir en el "sofriment inútil" que han de passar la majoria dels interns, ja que no acabaran sent expulsats. Per això, creuen que és un "patiment evitable" amb una política "més humana", que prioritzés per exemple els centres d'estada temporal, en comptes dels CIE. En aquest sentit, el redactor de l'informe, Josep Buades, ha recordat que els ciutadans subsaharians són més difícils d'identificar que els magrebins.

Marga Garcia s'ha queixat de les traves burocràtiques que el director del CIE de la Zona Franca posa a l'entitat per poder visitar els interns. Mentre els CIE d'Algesires, Tarifa i Madrid faciliten a l'entitat un llistat d'interns, el de Barcelona només deixa visitar aquells interns que ho demanen específicament, possibilitat que molts d'ells desconeixen o de la qual no se'n refien. La direcció del centre també veta fins i tot que alguns d'aquests interns facin d'intèrprets d'altres interns que no entenen el castellà, restringeix el número de sales de visita o el número de visitants.

Per tot això, han demanat al nou ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es reuneixi amb els jutges de control de cada CIE, amb les ONG, el Defensor del Poble i els interns, per conèixer les seves problemàtiques.