Un jutge reconeix la discriminació del professorat associat de la UB respecte al de temps complet

La sentència assegura que tots els professors fan les mateixes funcions i, per tant, han de cobrar segons els mateixos barems

El Jutjat Social número 26 de Barcelona ha reconegut que el personal docent associat de la Universitat de Barcelona (UB) ha estat discriminat els últims anys respecte el professorat a temps complet. Així, considera que els professors fan funcions i feines iguals i per tant el conveni col·lectiu se'ls ha d'aplicar amb els mateixos barems.

El juliol de 2016 la secció sindical de CGT-Plataforma de professors associats de la UB va interposar un conflicte col·lectiu contra la UB denunciant que el sistema Pla de Dedicació Acadèmica (PDA) establia una discriminació entre el professorat associat a temps parcial i el professorat a temps complet pel que fa al reconeixement, còmput i retribució de les tasques de docència, recerca i gestió.

Ara la demanda ha estat estimada i la sentència reconeix el dret que té el professorat associat a que la seva feina sigui reconeguda de la mateixa manera que la del professorat a temps complet, i que el producte resultant d’aquest reconeixement sigui computat a efectes de jornada laboral i de retribució.

La sentència recull una sèrie de fets provats que legitimen les reivindicacions que el professorat associat de la UB ha fet públiques des que fa anys va començar les mobilitzacions per posar fi al "maltractament institucional" que pateix i a l’estatut subaltern que se’ls reserva, del qual el PDA n’és "l’exemple paradigmàtic".

El PDA és un sistema de còmput de les hores de feina dedicades a la docència, la recerca i la gestió del professorat de la UB que, per acord del Consell de Govern de la UB de juliol del 2013, estableix un procediment per compensar al professorat per l’augment d’hores de dedicació que implicava el desplegament de l’Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).

Aquest acord del Consell de Govern exclou al professorat associat, de manera explícita, d’aquest sistema de compensació, malgrat el sistema EEES afecta a tot el professorat, sigui a temps complet o parcial. La sentència estableix que això té dues conseqüències discriminatòries i injustificades. En primer lloc, que hi ha una quantitat considerable de les hores que dediquen a la docència que no són retribuïdes. En segon lloc, que totes les hores que dediquen a la recerca i la gestió no són retribuïdes en absolut.

La mateixa tasca al mateix departament amb les mateixes assignatures

La sentència considera que l’acord del Consell de Govern estableix regulacions diferents pel professorat associat a temps parcial i pel professorat a temps complet que són inacceptables, en la mesura que queda acreditat que el professorat associat “està desenvolupant la seva activitat docent en els mateixos departaments i les mateixes assignatures que els professors a temps complet, assignatures incloses dins les titulacions acadèmiques i impartides per la universitat demandada; està impartint la docència als mateixos grups d’alumnes que els professors a temps complet i, per tant, desenvolupen la seva activitat docent en grups amb el mateix número d’alumnes; i estan realitzant treballs de recerca i gestió igual que els treballadors a temps complet, que no són inclosos en la dedicació global de les hores PDA i per tant no són retribuïts”.

La sentència estableix que, de fet, aquesta discriminació que la UB fa entre professorat associat a temps parcial i professorat a temps complet es deriva de l’incompliment, per part de la UB, del conveni col·lectiu per al professorat de les universitats catalanes, que reconeix la necessitat de regularitzar, com a figures a temps complet, el professorat associat contractat en situació inadequada.

Segons la sentència, el propi conveni col·lectiu, que data de 2007, reconeix “que hi ha professors associats amb la mateixa dedicació acadèmica (docent, investigadora i de gestió) que els professors a temps complet. Sabent que les tasques desenvolupades per la majoria de professors associats responen i han respost sempre, no només a les necessitats permanents i estructurals de les respectives universitats, sinó que molts d’ells realitzen un treball a temps complet perquè són un col·lectiu que fan el mateix treball, i al qual s’abona un menor salari, el que redueix els costos de la universitat a costa de la discriminació”.

La sentència continua afirmant que “s’ha de reconèixer als professors associats la jornada que realitzen, augmentant la seva jornada màxima i computant-se totes les hores docents, i per suposat computar-se com a jornada i retribuir-se les hores PDA que realitzen d’investigació i gestió”. Això implica que s’ha implementar el procés de regularització dels falsos associats com a figures a temps complet.

La demanda de la CGT perquè no es recorri la sentència

Davant d’aquesta sentència, el sindicat exigeix a l’equip de govern de la UB que "s’abstingui de malbaratar" els recursos econòmics públics de la UB, "ja prou destruïda per les retallades pressupostàries, per recórrer una sentència que és de justícia". També requereix l'eliminació immediata de tota distinció entre els còmputs de l’activitat docent, investigadora i de gestió del professorat a temps parcial i del professorat a temps complet de la UB.

La tercera exigència és la reobertura immediata d’una taula de negociació per a la regularització del fals professorat associat que cobreix funcions estructurals i permanents a la UB, per mitjà de la transformació dels seus contractes a temps parcial en contractes a temps complet, en els termes que estableix el conveni col·lectiu.

"Exigim, com a inici d’aquest procés, el reconeixement de la condició fraudulenta dels contractes dels falsos associats i, en conseqüència, la renovació immediata i sense condicions dels seus contractes pel curs 2018-19; aquest constituiria un gest clar i inequívoc, per part de l’equip de govern, de la seva voluntat de resoldre de manera no litigiosa aquest conflicte, pel qual estem reclamant solucions negociades des de fa set anys", assegura el comunicat.

Per últim, vol que la UB mostri "la voluntat política de cercar els recursos necessaris per endegar aquestes reformes, defensant davant les autoritats governamentals els interessos de la universitat, que vol ser pública, autònoma, de qualitat i lliure d’explotació laboral".

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article