La Taula del Tercer Sector encoratja les entitats socials a implicar-se en la reforma horària

Cristina Allué  @crisallue 

La Taula del Tercer Sector fa una crida a les entitats socials perquè s’impliquin activament en la reforma horària. L’organització les encoratja a aplicar mesures concretes que permetin un canvi en l’organització i gestió del temps com l’augment del teletreball, la flexibilitat horària pactada, la reducció de la pausa per dinar o la racionalització de les reunions i actes fora de l’horari laboral, entre altres propostes.

Aquest és el missatge que ha llançat en el marc de la jornada El Tercer Sector Social com a motor de canvi de la reforma horària. “El tercer sector sempre ha estat al capdavant dels canvis socials i en el cas de la reforma horària no vol ni pot quedar-se enrere. La conciliació de la vida laboral i personal és una oportunitat que tenen les entitats socials per modernitzar-se i per ser organitzacions més eficients, productives i sobretot saludables”, ha assegurat la presidenta de la Taula, Francina Alsina.

La jornada ha comptat amb la intervenció del promotor de la reforma horària, Fabian Mohedano, que s’ha centrat en quina és la situació del tercer sector davant l’objectiu 2025, la data que s’han marcat les institucions i organitzacions promotores del Pacte per la Reforma Horària per aconseguir modificar els hàbits horaris i adoptar els que ja hi ha altres països europeus.

La diagnosi efectuada pel promotor de la reforma horària, a partir dels treballs realitzats en els últims quatre anys amb les mateixes entitats socials, conclou que el Tercer Sector veu la necessitat de “racionalitzar els horaris, així com els esdeveniments fora de l’horari laboral, que són força habituals, però té la creença errònia que els factors culturals i climatològics dificulten que es pugui avançar cap a un canvi horari”. De fet, altres països mediterranis com Itàlia i Grècia ja tenen adoptat l’horari europeu.

L’anàlisi també sosté que les entitats socials es mostren sensibles a afavorir la compatibilitat de la vida laboral i personal amb polítiques de flexibilitat horària, de reducció de jornada o amb altres tipus de solucions. En l’àmbit més micro en la gestió i els usos horaris, la diagnosi confirma que el teletreball està sent una solució per als professionals de les entitats per evitar els anomenats lladres del temps.

Per tant, les entitats, segons ha assegurat Mohedano, volen treballar amb més tranquil·litat i dedicació, que les reunions de treball no se celebrin fora de l'horari laboral i que suprimir les diferències entre les persones treballadores dedicades a la gestió i les que fan atenció directa.

“Tenim a les nostres mans passar a l’acció i prendre mesures concretes perquè aquests canvis en l’organització i gestió del temps sigui efectius i reals i, per tant, tinguin un impacte en el benestar laboral“, ha defensat la presidenta de la Taula. L’organització forma part del Pacte pel Temps de l’Ajuntament de Barcelona junt amb altres agents socials i econòmics de la ciutat.

Un model específic per al tercer sector

La diagnosi també inclou una sèrie de propostes de millora. Entre aquestes recomanacions hi ha: impulsar un model que proposi la reforma horària en el sector; treballar conjuntament amb les empreses i entitats per fer compatible el temps laboral amb el temps de vida associativa; promoure bones pràctiques i donar suport a empreses compromeses amb l’objectiu de facilitar una millor gestió del temps de vida associativa; incorporar la dimensió del temps en els debats del Tercer Sector a través dels seus congressos i jornades.

A banda de la diagnosi i de les perspectives de consecució de l’Objectiu 2025, a la jornada, el consultor Xavier Peralta ha presentat una eina d'autoavaluació per a les organitzacions que pretén ajudar-les a assolir aquesta reforma horària.

L'eina està dissenyada per portar a terme una anàlisi interna d'aspectes clau com la direcció per valors i objectius, la flexibilitat horària, el temps dels àpats, formació, els espais de participació i decisió o la responsabilitat social. Aquest diagnòstic està pensat perquè es treballi tant amb els dirigents de les entitats com amb el personal tècnic i el voluntariat.