Els pares i mares amb fills bulímics tenen més esperança que els qui tenen fills amb anorèxia

Redacció

A Catalunya 28.000 adolescents i joves pateixen un Trastorn Compulsiu Alimentari. La Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària considera la detecció precoç com a factor de bon pronòstic. Per aquest motiu, l'ens ha realitzat l’enquesta ‘Anorèxia i família’, algunes conclusions de la qual revelen, per exemple, que les mares de pacients amb trastorns alimentaris manifesten més ràbia, por i sentiment de culpa que els pares.

Els trastorns de la conducta alimentària representen la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent de les societats desenvolupades i occidentalitzades. L'enquesta “Anorèxia i família”, que s'ha realitat a 13 hospitals catalans que s’ha dut a terme a un total de 13 hospitals públics i centres de tractament privats d’arreu de Catalunya, i que analitza les motivacions, l’estat emocional i les habilitats de les famílies de malalts amb trastorns alimentaris.

Amb un total de 27 preguntes, s'han analitzat 6 aspectes diferents: contextualització -capacitat de mantenir l’esperança, confiar en les petites millores, diferenciar entre la persona i la malaltia-, l'autocura, és a dir, trobar temps el cuidador per a si mateix i per a la família, mossegar-se la llengua o capacitat d’autocontrol, d’evitar converses repetitives sobre aliments i àpats, resistir-se a preguntar o recordar pautes constantment, acceptació per gestionar angoixa i ansietat, tenir intel·ligència emocional -dialogar amb el malalt sobre el trastorn, sentiments i emocions, i acordar i mantenir límits- i finalment, resistència a la frustració, ser comprensius, evitar discussions.

Així, una de les principals conclusions de l’estudi apunta que les mares manifesten més sentiments negatius, com la por, la ràbia, la culpa i la tristesa, que els pares, “una sobre-reacció motivada per la major implicació en la malaltia”. Una altra conclusió assenyala que s’aprecien certes diferències emocionals entre els familiars en funció de la malaltia del pacient: els pares i mares amb fills bulímics tenen més esperança i tranquil·litat, que els qui tenen fills amb anorèxia. Curiosament, els cuidadors de pacients amb altres tipus de trastorn alimentari són els que manifesten menys esperança i tranquil·litat.

Segons la directora de l’ACAB, Sara Bujalance, “són reaccions naturals però no són útils per fer un acompanyament aconsellable al pacient”. En aquest sentit, el doctor Fernando Fernàndez-Aranda, coordinador de l’estudi aconsella als pares i mares “prendre distància de la malaltia, deixar-se assessorar pels professionals, compartir rols i no assumir un paper controlador sinó d’acompanyament del seu fill o filla malalt”.

Implica’t, campanya per implicar en la prevenció i recuperació

De forma paral·lela als estudis que s’han presentat aquest dimarts,  la Taula de Diàleg ha posat en marxa la campanya de sensibilització “Implica’t” per conscienciar de la importància d’implicar-se en la prevenció i en la recuperació dels trastorns alimentaris.

La campanya agrupa un programa d’accions que es duran a terme al llarg dels propers tres anys –del 2018 a 2020- per donar a conèixer la tasca de recerca realitzada per la Taula en aquest àmbit i aconseguir la implicació de les famílies, professionals i societat en general.

Una de les principals accions de la campanya és la posada en marxa d’un espai web propi de la Taula de Diàleg a la web de l’Agència Catalana de Consum (ACC) amb continguts relatius a les diferents temàtiques en què treball la taula amb informació accessible per a tots els públics.