Amb motiu del Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament en la Vellesa, que se celebra aquest 15 de juny, un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) ha mesurat el risc que tenen els ancians dependents de patir maltractament (conscientment o inconscientment) per part dels seus cuidadors familiars, i els factors més associats a aquest perill. L’estudi ha observat que el 33,4% estan en una situació de risc de maltractament o abús.
Els factors que més s’associen amb aquest fet són el sentiment de càrrega dels cuidadors, l’ansietat que pateixen, la percepció d’agressivitat per part de la persona gran cuidada, i la mala relació prèvia.
Les persones grans poden patir diversos tipus de maltractament: físic, psicològic, sexual, econòmic, i de negligència i vulneració de drets. Segons la declaració de Toronto (2002) s’entén per maltractament “l’acció única o repetida, o la manca de la resposta apropiada, que succeeixi dintre de qualsevol relació on hi ha una expectativa de confiança i que ocasiona dany o angoixa a una persona gran”.
“La detecció i prevenció del maltractament i l’abús en ancians són una prioritat emergent en les polítiques de salut pública, però aquest tipus de comportaments abusius són encara poc coneguts i difícils de detectar. Amb aquest estudi sabem que la prevalença de risc d'abús és alta entre els cuidadors de l’entorn familiar i que alguns factors que l’afavoreixen poden prevenir-se, com l’ansietat i els sentiments de càrrega. És essencial que els professionals de l’atenció primària, que són els més propers a les famílies, prenguin consciència d'aquests factors de risc i les seves causes per detectar-los i poder dissenyar estratègies i intervencions de prevenció primària i secundària”, argumenta Francesc Orfila investigador de l’IDIAPJGol.
La recerca es va dur a terme a 72 equips d’atenció primària de Barcelona, i van participar-hi 829 cuidadors i les persones grans dependents que rebien les seves cures. Se´ls va fer entrevistes al domicili utilitzant diferents qüestionaris validats. Es van registrar variables sociodemogràfiques d’ambdós perfils, el grau de dependència de la persona cuidada i el seu estat cognitiu, i diferents aspectes del cuidador com la càrrega, l’ansietat, la depressió, el suport, els aspectes positius de cuidar i la relació prèvia a les cures entre els dos.
El risc de patir maltractament es va avaluar mitjançant el qüestionari de cribratge d’abús per part d'un cuidadors. Aquest test breu es basa en un conjunt de preguntes de resposta binaria (sí o no) del tipus: Té problemes perquè la persona que cuideu controli el geni? Es veu forçat a actuar contra la vostra voluntat? Troba difícil de controlar el comportament de la persona que cuida?, etc. Quatre respostes positives determinen un risc alt de maltractament.
Risc d’abús o de maltractament
Més del 33% de les persones cuidadores van respondre sí a almenys quatre preguntes del qüestionari CASE, fet que determina un risc alt d’abús. Quasi el 40% va dir que sovint es trobava tan cansat i exhaust que no podia satisfer les necessitats de la persona que cuidava i el 20,6% va manifestar que sovint havia de rebutjar-la o ignorar-la.
El 45,4% va respondre que tenia problemes per controlar el caràcter de la persona que cuidava. De fet, un 42,2% dels cuidadors va dir que alguns cops es veia forçat a ser dur o sever amb la persona que cuidava i un 32,6% va declarar que sovint es veia forçat a actuar contra la seva voluntat o a fer coses que el feien sentir malament.
El perfil de les persones cuidadores
El 82,8% eren dones amb una edat mitjana de 63,3 anys i la majoria no tenien una feina remunerada (78,1%). El 58% eren filles de les persones cuidades, i el 32% la seva parella. La mitjana de temps que portaven dedicades a aquesta tasca era de 8,4 anys, i aquesta activitat les ocupava la major part del dia, el 23,4% no tenien ningú en cas de necessitat. En el 87,4% dels casos convivien amb la persona que cuidaven i hi mantenien una bona relació prèvia (87,1%).
A més, els qüestionaris mostren que el 68% manifestaven sobrecàrrega, el 59% patien depressió i el 55% ansietat, a l’estudi també s’observa que aquests factors estan relacionats amb un risc més elevat d’abús o de maltractament.
El perfil de les persones que reben les cures
La majoria també eren dones (65,6%) amb una edat mitjana de 84,2 anys. El 64,2% tenien un deteriorament cognitiu moderat o sever i el 67,5% presentaven una dependència total o severa. “Hem observat, a diferència del que diu la literatura, que els nivells més alts de dependència cognitiva i funcional no es relacionen amb un augment del risc de maltractament. Al contrari, aquest risc s’incrementa si la dependència és més baixa. Probablement això s’explica perquè es poden produir més situacions de tensió amb el cuidador, i això és també el que recull el qüestionari“, explica Francesc Orfila, investigador principal de l’estudi de l’IDIAPJGol.
Analitzant els resultats, els investigadors també han trobat factors protectors d’aquest tipus de comportaments abusius, com, per exemple, una bona relació abans de la dependència, el suport social i una major consciència dels aspectes positius de l'atenció”.
“Cal insistir en la importància de “cuidar” les persones cuidadores, massa sovint sobrecarregades i amb poc suport, cosa que posa en perill la seva pròpia salut i la de les persones que cuiden. És, per tant, molt important la dotació de recursos de suport al cuidador, alhora que és necessària la sensibilització de la societat i dels professionals, sanitaris, socials, mossos d’esquadra, bancs, notaris i altres actors cap als maltractaments de la gent gran. Conèixer les situacions d’alt risc i prevenir o detectar el maltractament de forma precoç són de gran importància per poder actuar i facilitar en la mesura que es pugui el benestar de les persones grans més vulnerables”, conclou Francesc Orfila.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari