L'Estat espanyol va rebutjar l'any passat un 156% més de peticions d’asil que el 2016

ACN

L’Estat espanyol va rebutjar un 156% més de peticions d’asil el 2017 que l’any anterior, segons les dades oficials fetes públiques aquest dilluns per l'Agència Europea d'Asil. Segons el seu darrer informe, si bé a Espanya les demandes de protecció internacional es van duplicar l’any passat, les denegacions van multiplicar-se per 2,5 passant en un any de 3.395 a 8.675 sol·licituds. La xifra contrasta amb les 4.685 persones que el 2017 van aconseguir rebre la protecció internacional que demanaven. És a dir, l’any passat es va rebutjar el doble de peticions de les que es van concedir.

L’augment de les denegacions s’emmarca en un increment de peticions d’asil a Espanya en l’últim any. Mentre el 2016 un total de 15.755 persones van demanar asil a l'Estat, el 2017 la xifra es va duplicar registrant 31.120 sol·licituds.

Malgrat que en global a la UE les sol·licituds d'asil van caure un 44%, l'agència europea destaca Espanya i Romania com els dos països on s'ha produït un augment més destacat. D'aquesta manera, ara Espanya és el sisè estat de la UE on s’han presentat més demandes de protecció internacional en l’últim any per darrere d'Alemanya, Itàlia, França, Grècia i el Regne Unit.

Refugiats menors

El nombre de menors no acompanyats que van demanar protecció internacional a Espanya va passar de 30 a 165 al 2017. És a dir, es va incrementar un 450% en només un any. Tanmateix, l'informe ressalta les traves que pateixen els menors per accedir a aquesta protecció i les deficiències en el procediment d'avaluació de la seva edat. Per exemple, el text indica que "els menors no acompanyats s'enfronten a obstacles per accedir al territori, i sovint són retornats perquè no hi ha prou mecanismes de selecció de perfils vulnerables a les fronteres".

L'informe recull en general les queixes sobre el sistema d'asil espanyol per part d'ONG i organitzacions internacionals com ACNUR i en destaca les devolucions en calent a Ceuta i Melilla, la falta d'informació que proporciona la policia, la manca d'assistència legal per als refugiats o la baixa qualificació dels funcionaris que gestiones les demandes d'asil, entre d'altres.

Demandants d’asil veneçolans

L’informe també atribueix l'increment de demandants de protecció internacional a l'augment de peticions per part de ciutadans de Veneçuela. Així, una de cada tres persones que van demanar asil el 2017 a l'Estat espanyol eren ciutadans veneçolans.