La reinserció dels reclusos, la “gran pedra a la sabata” del sistema penitenciari

Les entitats socials exigeixen “més inversió” a les administracions per lluitar contra l’estigma, la falta d’ingressos i de prestacions

Un estudi de 25 casos de reclusos que van sortir en llibertat entre l'estiu i la tardor passada posa de manifest que no hi ha un protocol d’actuació que unifiqui les mesures d’acompanyament i suport a les persones entre els equips de tractament dels Centres Penitenciaris i els Serveis Socials. Per aquest motiu, la Taula del Tercer Sector ha organitzat un debat en què ha reclamat noves polítiques que garanteixin aquest acompanyament. La presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha demanat a l’Administració que les polítiques postpenitenciàries siguin “una prioritatˮ i ha qualificat “d'inversió” destinar recursos a l'acompanyament dels excarcerats ja que “la reinserció social” s’acaba traduint en “menys reincidència”.

Aquestes polítiques, segons la presidenta de la Taula, haurien de passar per “millorar la coordinació entre les diferents Administracions” i així “garantir que quan una persona iniciï un procés de transició cap a la comunitat disposi de la informació, l’assessorament i l’acompanyament que necessita”.

La pèrdua dels vincles amb el nucli familiar o social, la pèrdua de competència laboral, l'estigma, les barreres actitudinals, el desfasament tecnològic, la carència d'ingressos regulars, el desfasament dels tràmits i les incompatibilitats entre prestacions són alguns dels inconvenients que les persones recluses es troben quan aconsegueixen la llibertat. A més, se'ls ha de sumar altres aspectes com desregulació documental, la manca d'assignació de serveis bàsics de suport i els hàbits i les addicions de cada reclús.

Així ho ha resumit Emili Grande, responsable de l'estudi, que ha assegurat que tots aquests aspectes poden millorar si en l'últim període de condemna el pres pot gaudir del règim obert per “anar reconstruir alguns dels escenaris” fins a la llibertat definitiva. A més, ha destacat que sovint les persones excarcerades no veuen amb bons ulls aquest acompanyament ja que “volen sentir-se lliures” i ho consideren “una oferta de control”. Per això, les entitats reivindiquen aquest “protocol per a la coordinació” entre la tasca del teixit social i la de les administracions.

“Fem molt bé el treball d’acompanyament quan les persones són dins la presó, però tenim una gran pedra a la sabata, que són els processos de transició”, ha assegurat el responsable del Servei de Medi Obert i Serveis Socials del Departament de Justícia. Així, segons la referent del servei d’acompanyament postpenitenciari d’Intress, Núria Iturbe, cal “detectar les necessitats que hi ha a la sortida de la presó” i “ajustar la resposta a cada persona perquè sigui l’adequada”. “Hi ha qui només necessitarà un acompanyament afectiu perquè no té xarxa de suport, hi ha a qui se l’haurà d’ajudar a entendre la burocràcia o bé a recuperar el vincle amb els seus fills”, ha exemplificat Iturbe. En aquest sentit, la voluntària de presons de Justícia i Pau, Roser Garcia, ha assegurat que les “situacions personals són impossibles de classificar”.

El coordinador de serveis de Justícia de Suara Cooperativa, Sergi Fortià, ha afegit que “quan una persona ha passat per la presó no només la societat la jutja, sinó que ella mateixa també ho fa”, i aspectes com aquests són més fàcils de treballar quan hi ha xarxa familiar i quan hi ha suport de les institucions locals, que són les administracions que poden estar més a prop de la persona. A més, Fortià ha assegurat que a les administracions els ha d’interessar prestar atenció a aquest col·lectiu perquè “a millor reinserció social, millor seguretat ciutadana”.

En aquest sentit, Amand Calderó, director general de serveis penitenciaris de Catalunya, ha destacat que set de cada deu reclusos han pogut gaudir d'un tercer grau o una llibertat condicional. Calderó s'ha mostrat disposat a potenciar la política del medi obert i sobretot, potenciar l'acompanyament de les entitats del tercer sector, entitats properes i amb implantació al territori.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article